Es sortit al mes de junh de 2018 a las edicions Lambert-Lucas lo libre vidas de
Philippe Martel.
L'autor presenta aquí divèrses itineraris biografics de personalitats dels sègles XIX e XX. Causiguèt de personas que se son, tot al long de lors vidas, mobilizadas per la lenga occitana.
Tornam trobar d'actors màger del movemement de respelida coma Frederic Mistral o Robèrt lafont, mas Philippe Martel considerèt tanben de personas mens conegudas e que pr'aquò an noirit, caduna a sa faiçon, l'accion culturala occitana de lor temps.
Lo libre es estat publicat sos la direccion scientifica de Yan Lespoux e de Maria-Joana Verny e amb l'ajuda de l'Universitat Paul-Valéry de Montpelhièr e de la DGLFLF. Fa 360 paginas e còsta 24 èuros.
Nascut en 1951, Philippe Martel es agregat d’istòria e doctor d’Estat amb una tèsi sul Felibrige dirigida per Maurice Agulhon. Ancian cargat de recèrcas al CNRS, es estat professor a l’Universitat Paul-Valéry dins lo departement d’occitan.
Es l'autor d'un nombre important d'articles e de libres sus los actors de la respelida occitana o sus l'istòria d'Occitània. Son òbra es estada escricha essencialament en francés. De citar :
- Les Noms de Montpellier (amb Jacques Bres), 2001 ;
- Enseigner la Région (amb Pierre Boutan e Georges Roques), 2001 ;
- Les Cathares et l’histoire. Le drame cathare devant ses historiens (1820-1992), 2002 ;
- L’École française et l’occitan – le sourd et le bègue, 2007 ;
- Les Félibres et leur temps. Renaissance d’oc et opinion (1850-1914), 2010 ;
- Mémoires de pauvres. Autobiographies en vers au XIXème siècle (amb Philippe Gardy), 2010 ;
- Études de langue et d’histoire occitane, 2015.
Ven de sortir en aquesta debutat de 2022 lo darrièr libre de Sèrgi Gairal : Una
sietada de reponchons.
Sul libre Les Pays des parlers perdus de Pierre Pasquini, un article de Joan-Francés Blanc dins la revista Estudis Occitans (numèro 19 , 1996, pagina 55).