Es sortit al mes de junh de 2018 a las edicions Lambert-Lucas lo libre vidas de Philippe Martel.

L'autor presenta aquí divèrses itineraris biografics de personalitats dels sègles XIX e XX. Causiguèt de personas que se son, tot al long de lors vidas, mobilizadas per la lenga occitana.

Tornam trobar d'actors màger del movemement de respelida coma Frederic Mistral o Robèrt lafont, mas Philippe Martel considerèt tanben de personas mens conegudas e que pr'aquò an noirit, caduna a sa faiçon, l'accion culturala occitana de lor temps.

Lo libre es estat publicat sos la direccion scientifica de Yan Lespoux e de Maria-Joana Verny e amb l'ajuda de l'Universitat Paul-Valéry de Montpelhièr e de la DGLFLF. Fa 360 paginas e còsta 24 èuros.

Nascut en 1951, Philippe Martel es agregat d’istòria e doctor d’Estat amb una tèsi sul Felibrige dirigida per Maurice Agulhon. Ancian cargat de recèrcas al CNRS, es estat professor a l’Universitat Paul-Valéry dins lo departement d’occitan.

Es l'autor d'un nombre important d'articles e de libres sus los actors de la respelida occitana o sus l'istòria d'Occitània. Son òbra es estada escricha essencialament en francés. De citar :

  • Les Noms de Montpellier (amb Jacques Bres), 2001 ;
  • Enseigner la Région (amb Pierre Boutan e Georges Roques), 2001 ;
  • Les Cathares et l’histoire. Le drame cathare devant ses historiens (1820-1992), 2002 ;
  • L’École française et l’occitan – le sourd et le bègue, 2007 ;
  • Les Félibres et leur temps. Renaissance d’oc et opinion (1850-1914), 2010 ;
  • Mémoires de pauvres. Autobiographies en vers au XIXème siècle (amb Philippe Gardy), 2010 ;
  • Études de langue et d’histoire occitane, 2015.

Una cadena de voses - André Brink

cadena-voses Letras d'òc presenta una traduccion del libre d'André Brink : Una cadena de voses (A Chain of Voices). Traduccion occitana de Sèrgi Carles (504 paginas, 25 èuros).

André Brink nasquèt en 1935 a Vrede en Africa del Sud dins una familha d'afrikaner. Après d'estudis en literaturas a l'universitat de Potchefstroom (Africa del Sud) e a París a la Sorbona, venguèt mèstre de conferéncia en literaturas afrikaans e olandesa a l'universitat Rhodes a Grahamstown puèi professor d'anglés a l'universitat del Cap.

Sul libre 'Halte à la mort des langues'

halte-a-la-mort-des-langues-hagegeSul libre Halte à la mort des langues de Claude Hagège, un article de Cristian Rapin dins la revista Lo Lugarn numèro 82, prima de 2003.

Coma aquò comença de se saber, i a, cada annada, una batelada de lengas que s’escantisson e amb elas, naturalament, de comunitats, de culturas, de pòbles. Es d’aquel dramatic fenomèn que Claude Hagège parla dins Halte à la mort des langues.

Lo dever del vaure

lo-dever Lo dever del vaure de Joan-Peire Lacomba (Lo chamin de Sent Jaume, 2010). Prèmi Jaufre Rudel 2010

Quatrena de cobèrta – Lo Joan-Peire Lacomba es de per son pair franc Lemosin e de per sa maire, seria quasi d'Auvernha. Li es malaisat destriar los dos parlars que, de tot biais, se semblan plan.

Ensaia pasmens de se tener ad un per poema. Faras coma se, legidor, passara de l'un a l'autre sens te'n estonar.