livre30ans_calandreta Sortiguèt en 2010 lo libre dels 30 ans de Calandreta. Editat per l'editor La Poesia fa 372 paginas. Es en occitan e en francés.

Presentacion – Lo movement pedagogic Calandreta comença a la fin de las annadas 70, al nom de la diversitat culturala. S’agissiá mai que mai de transmetre la lenga occitana per la salvar.

Uèi, Calandreta compta 53 escòlas, repartidas sus 17 despartaments. Ten 2 collègis e un licèu, 209 regents e 232 emplegats, mai d'un milièr de benevòls associatius s’afanan per 2 895 escolans e collegians.

Accessible a cada parent e educator, lo libre Calandreta, 30 ans de creacions pedagogicas, mòstra cossí fasèm en Calandreta per organizar una classa ont cadun a sa plaça, es considerat, aculhit, e ont pòt grandir.

Testimoniatges nombroses d’ancians calandrons, de parents, de regents ; articles de fons per d’unes cercaires que nos an ajudats, per de femnas e d’òmes d’accion, per las e los que fan la classa ; polidament adornat amb l’ajuda de fotografs implicats.

Mots-claus : Escòla associativa - Immersion lingüistica precòça - Diffusion de la cultura occitana - Familhas de lengas - Dobèrtura sul monde - Pedagogia Calandreta - Pedagogia activa - Pedagogia Institucionala - Tecnica Freinet


'L'Òme invisible' de H. G. Wells

Las Éditions des Régionalisme publiquèt en 2024 la traduccion occitana del libre de Herbert George Wells, L'Òme invisible. La traduccion es de Pèire Beziat.

Còr d'Occitània - Ramon Ginolhac

mars La seccion edicion de l'IEO de Tarn publiquèt en 2018 lo libre Còr d'Occitània.

L'òbra aprestada per Ramon Ginolhac recampa divèrs tèxtes d'escrivans tarneses del sègle vint. Completa lo trabalh de Cristian Laux que publiquèt en 1980 Albigés País Occitan.

Femnas de Josí Guilhòt

m-femnas Femnas de Josí Guilhòt (Ostal del libre, 2009).

"Un vintenat de novèlas contemporanèas en occitan d’Auvernha. Los personatges ? Dròllas e femnas de tots atges, de las annadas 1900 dusca a uèi (o pas luènh dins l’avenir) ; bugadièra, paisana, garda-barrièra, obrièra, comerciala o escolana, viscan dins la montanha tiernesa, la Limanha o en vila.