peasants-into-frenchmen Peasants Into Frenchmen d'Eugen Weber (Standford University Press, 1976, 632 paginas).

Presentacion – França acabèt son unitat nacionala mai tard que çò que se ditz comunament. Pendent mai de cent ans après la revolucion, de milions de païsans visquèron dins un mond fòra temps, lor condicion d'existéncia demorava identica a la de la generacion precedenta.

L'autor d'aqueste viu, sovent spiritual, e totjorn provocatiu trabalh, nos presenta cossí França atraversèt una veritabla crisi de civilizacion dins las primièras annadas de la Republica Francesa alara que las costumas e praticas tradicionala s'abausonavan sota las fòrças de la modernizacion. Las rotas e los camins de fèrre locals foguèron lo factor decisiu, menant regions fins ara aluenhadas e inacessiblas en contacte aisit amb las plaças commercialas e los centres del mond modèrne. Lo desvolopament de l'industria rendèt inutilas mantunas competéncias dels païsans, e l'expancion del sistema educatiu ensenhèt non solament lo sol lengatge de la cultura dominanta mas tanben las siás valors, dementres aquelas lo patriotisme. En 1914, França èra finalament venguda La Patrie en fach entrò aquí o èra sonque estat de nom.


Sèt pans - Leon Còrdas

sets-pans Sèt pans, un libre de Leon Còrdas (IEO Edicions, 1977).

Extrach pagina 121 : "A la darrièra bocada lo gojat escorreguèt son veire e sortiguèt en disent qu'aviá quicòm a faire al tractor.

"I aviá benlèu quicòm a faire que levèt lo capòt, furguèt dins la caissa de las claus, ne prenguèt una, puèi çaganhèt lo motor. Mas qué que faguèsse sa pensada èra, d'aquel moment, a vint lègas d'aquí - sa pensada embrumassida e esmeravilhada a l'encòp, coma aquelis matins d'estiu ont corrís una nèbla bassa que seguís lo clòt de la comba e passa prim los rais de lum a travèrs son sedaç magic."

Joan Jaurés e occitània

jaures-e-occitaniaJaurés e Occitània - Jòrdi Blanc
14 x 22 cm - 220 paginas - 10 èuros - Vent terral

« Lo nòstre Joanon » participèt a totas las luchas politicas e socialas d’abans Catòrze. Mas emplegava la lenga d’òc e foguèt en 1911 lo primièr òme politic d’importància a prene posicion per l’ensenhament de las lengas e culturas regionalas. Analisis e documents. Prèmi Pau Froment 1985 e Joan Bodon 1987.

Lux veneris - Joan-Ives Casanòva

Lux veneris de Joan-Ives Casanòva (Trabucaire, 2003, 88 paginas, 12 €). Raconte de l'amor e del desir. Extrach :

Ai ! lo desir, avètz bèu ròtle amb vòstre desir que vos ven ais uelhs coma lo velhaire dau mond, bèu ròtle de nos faire creire a son bonaür e a son espetament e après, de que faire après, donc, de que pensar après amb totei lei gèsts vergonhós e banaus de la cigarreta alucada, la lenga que se bolega soleta dins la boca per vestir lo silenci que se pòt pas eternalament lecar lei fendas umidas e escartar d’aise d’aise amb lei dents, de la poncha de l’esmaut, lei labras sarradas de la cambra. E, digatz-me, de que dire e de que faire après ? Comolar, comolar lo vuege, l’organizar, faire coma se, coma se pòt faire, coma se podriá faire, coma se deu faire, lo temps de recomençar s’o podètz, de laissar tombar lo tròç de carn flaca que vos pendola entre lei cambas ò alara de ren dire, d’acceptar lo silenci coma paraula, d’escotar lo respir de l’autre e lo sieu, de lei comparar, de veire son pitre se levar e se desgonflar, esperant la sòm, lo roncament, lei cambas umidas que se cròsan, de se desvelhar e partir a la muda per òrta...