lo-medoc-lavaud Lo medòc de boca a aurelhas de Patrick Lavaud (Les éditions de l'entre-deux-mers, 2011, 30 èuros, 208 paginas).

Presentacion – Lo Medòc de boca a aurelha comprend la transcripcion e la revirada d'enregistraments en occitan realizats en Medòc de 1983 a 1989.

Nascut en 1958, Patric Lavaud a collectat aqueles testimoniatges dins lo quadre d'enquèstas etnograficas sus la societat rurala, la tradicion orala e la lenga occitana. Patric Lavaud es lo director artistic de las Nueits Atipicas de Lengon.

L'obratge es illustrat de cartas postalas ancianas e acompanhat de tres discs.

Quatrena de cobèrta  : « Coneishut dens lo mond per sos vins prestigiós, lo Medòc es enracinat dens una tradicion orau que s'es exprimida pendent pausa dens una lenga anueit milenària : l'occitan. Pendent mantunas annadas, Patric Lavaud a percorrut lo Medòc a la recerca d'aquera oralitat occitana e enregistrèt numerós testimoniatges que nos hèit partatjar gràcia as tres discs qu'acompanhan aqueth libe. L'autor nos mena a la descobèrta d'un Medòc dispareishut : lo das olhèirs, rosinèirs, vinheirons, païsans, casalèirs e traïnaires dau bòrn de la mar ; lo de la paraula rituau occitana que se transmetèva, de boca a aurelha, de generacion en generacion : contes e legendas, comptinas e cançons, provèrbis e dovinetas. »

Extrach del prefaci de Loís Bergès, director dels Archius departementals de Gironda – « Veraia entrepresa de sauvagarda de la paraula occitana de Gironda que consista a sasir la votz, lo sovenir, l'experiéncia de mantuns ancians de nòste departament. [...] Lo prèt-hèit de publicacion menada per Patric Lavaud correspond de verai a lo qu'una collectivitat pòt desirar en tèrmi de produit pedagogic : resituar, restituïr, explicar. »

[ligam editor]


Traduccion francesa del 'Libre de Catòia' de Joan Bodon

catoia-frances-bodonVen de pareisse (febrièr de 2017) una novèla traduccion francesa del Libre de Catòia de Joan Bodon. Es deguda a Alem Surre Garcia, escrivan e conferencièr. Trabalhèt en collaboracion amb Françoise Meyruels e Martine Boulanger.

La darrièra traduccion de Pèire Canivenc datava de 1993. Son Les editions du Rouergue que la propausava, alara que reeditavan l'integrala de l'òbra de l'autor, en version originala occitana e dins sa traduccion en francés. Joan de Cantalausa assegurava la direccion del trabalh editorial.

Pecics de mièg-sègle - Robèrt Lafont

Pecics de mièg-sègle de Robèrt Lafont sortiguèt en 2000 a las edicion Fédérop.

L'autor tornava aicí sus las accions occitanistas de la fin del sègle passat que ne foguèt un dels actors màger.

Aquí çò que ne disiá : « E se demandatz qué ven far aquí la lenga occitana, vos dirai que, coma ela servís a remetre Occitània a l’endrech, a produire son istòria dins son espaci, ela servís tanplan a totes los que i demòran a se metre dins lors aises culturals e dins lor dignitat civica. Es una esplanada, es pas una fortalesa.

La feruna - Valèri Bernard

feruna Las edicions dels regionalismes tòrnan editar en grafia classica lo libre de Valèri Bernard (1860-1936) La feruna.

Publicat pel primièr còp a Marselha en 1938 après la mòrt de l'autor, lo libre èra dempuèi un bèl brieu de mal trobar. Presenta catorze tèxtes, colleccion de retraches nauts en color.