lo-medoc-lavaud Lo medòc de boca a aurelhas de Patrick Lavaud (Les éditions de l'entre-deux-mers, 2011, 30 èuros, 208 paginas).

Presentacion – Lo Medòc de boca a aurelha comprend la transcripcion e la revirada d'enregistraments en occitan realizats en Medòc de 1983 a 1989.

Nascut en 1958, Patric Lavaud a collectat aqueles testimoniatges dins lo quadre d'enquèstas etnograficas sus la societat rurala, la tradicion orala e la lenga occitana. Patric Lavaud es lo director artistic de las Nueits Atipicas de Lengon.

L'obratge es illustrat de cartas postalas ancianas e acompanhat de tres discs.

Quatrena de cobèrta  : « Coneishut dens lo mond per sos vins prestigiós, lo Medòc es enracinat dens una tradicion orau que s'es exprimida pendent pausa dens una lenga anueit milenària : l'occitan. Pendent mantunas annadas, Patric Lavaud a percorrut lo Medòc a la recerca d'aquera oralitat occitana e enregistrèt numerós testimoniatges que nos hèit partatjar gràcia as tres discs qu'acompanhan aqueth libe. L'autor nos mena a la descobèrta d'un Medòc dispareishut : lo das olhèirs, rosinèirs, vinheirons, païsans, casalèirs e traïnaires dau bòrn de la mar ; lo de la paraula rituau occitana que se transmetèva, de boca a aurelha, de generacion en generacion : contes e legendas, comptinas e cançons, provèrbis e dovinetas. »

Extrach del prefaci de Loís Bergès, director dels Archius departementals de Gironda – « Veraia entrepresa de sauvagarda de la paraula occitana de Gironda que consista a sasir la votz, lo sovenir, l'experiéncia de mantuns ancians de nòste departament. [...] Lo prèt-hèit de publicacion menada per Patric Lavaud correspond de verai a lo qu'una collectivitat pòt desirar en tèrmi de produit pedagogic : resituar, restituïr, explicar. »

[ligam editor]


Made in "France" - Ives Roqueta

made-in-france Made in "France" de Ives Roqueta (1970, IEO Edicion).

Las annadas seissanta, un escrivan liure, aquò peta. L'autor afusta, tòca. Tot es viu. Una pròsa a despart, tres nòvas, Ives Roqueta.

Extrach pagina 18 : A cò de Schleswig los autres me dison qu'ai tòrt, qu'aquò's fòrça important de legir lo jornal : de Gaulle, Ben-Barka, lo Viet-Nam, Lecanuet-Plage, te sabi... Los daissi dire. Desempuèi l'Argeria – quora fasiàm la guèrra amb totas las porcariás de rigor e que puèi legissiàm sul jornal çò que se'n podiá dire – Figaro o Humanité aquò's quif-quif per ieu. Coma ditz Ives, aquò's un fons sonòr qu'acompanha l'eveniment. Pas Mai.

Sul libre 'Histoire universelle de Marseille'

histoire-universelle-de-marseille-dell-umbriaSul libre Histoire universelle de Marseille d'Alèssi Dell’Umbri. Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn (Numèro 102, pagina 32, 2011).

Es causa rarissima de poder prene coneissença d’un libre d’istòria que siá pas sostendut per l’ideologia jacobina parisenca. Mas aquò arriba ça que la. I a d’istorians coratjoses que crentan pas de se far marginalizar en refusant de dintrar dins lo mòtle. Es lo cas d’Alèssi Dell’Umbria quand nos dona aqueste monument qu’es l’Histoire universelle de Marseille (de l’an mil a l’an dos mila).

Sus la traducion del 'Lazarillo de Tormes' en occitan per Sèrgi Carles

lazarillo-de-tormes-sergi-carlesDins sas edicions del 24/05/15 e del 28/06/15, Centre Presse Avairon presentava la traduccion occitana del libre La Vida de Lazarillo de Tormes. Balham aquí çai-jos una sintèsi dels tèxtes e tanben, en fin de pagina, la presentacion de Florian Vernet donada sul site de l'editor (Letra d'Òc).

1 - Presentacion del libre - Ven de sortir a las edicions Letras d'òc La vida de Lazarillo de Tormes, revirada del castelhan a l'occitan pel roergàs Sèrgi Carles, que ne coneissiam lo talent de reviraire, en particular amb Una cadena de voses d'André Brink.