actes-colloque-seteme-2013 A l’entorn de l’accion occitana (1930-1950) Paul Ricard, Jorgi Reboul, Carles Camproux, Max Rouquette. Actes del collòqui de Seteme-de-Provença - 02/02/2013 - [ligam]

Editats per Maria-Joana Verny e publicats pel Centre culturel Louis Aragon

2014 - 10 èuros - ISBN : 978-2-9516630-1-5

Somari :

- Elisabeth Perrenot-Marque, Adjointe au Maire de Septèmes-les-vallons, et Thierry Marque, Président du Centre culturel Louis Aragon : ouverture du colloque
- Philippe Martel : lo Calen, ou la voie de l’occitanisme marseillais dans l’entre-deux- guerres.
- Jean Frédéric Brun: Max Roqueta e l’occitanisme entre 1928 e 1960
- Maria-Joana Verny : Max Roqueta e la revista Occitania
- Jean-Luc Pouliquen : Paul Ricard sous le soleil de la Provence et de La Méditerranée
- Guiu Martin : Paul Ricard occitaniste
- Domenja Blanchard : Jòrgi Rebol, l’òme dreit
- Glaudi Barsotti : sus Pau Ricard, occitanista e resistent
- Francesc Panyella i Farreras, Président du Cercle Català de Marseille : des souvenirs d’hier aux réalités d’aujourd’hui


'La patz del rei e de la Glèisa' de Jacques Regourd

L'Escudièr de Castèl-Marin, Jacques Regourd Las edicions del Grelh Roergàs venon de sortir en 2023, L'Escudièr de Castèl-Marin (La patz del rei e de la Glèisa), un roman istoric de Jacques Regourd.

'Una Séença à la Boursa plata' - Alan Cameliò

Es sortit en 2017 lo libre Una Séença a la Boursa plata d’Alan Cameliò. Lo libre es una illustracion del sindicalisme revolucionari setòri.

Se presenta jos la forma de dos tòmes indivisibles, al prètz de 50 èuros. Lo primièr en occitan conten 463 paginas, lo segon de 504 paginas es en francés, conten los annèxes.

La tèrra que demòra - Claude Michelet

La tèrra que demòra que sortiguèt en 2021 es la traduccion occitana del libre La terre qui demeure de Claude Michelet.

Es la tot primièr libre de la colleccion Revira Lenga de l'IEO Tarn.

Presentacion : Joan Bordare es d’aquela raça, seca, noseluda, nerviosa, aquela raça que s’encranca a la tèrra dempuèi de sègles e que se fa passar de generacion en generacion, lo gost del trabalh e l’amor gaireben carnal per las qualques ectaras de tèrra que cultiva... Pr’aquò s’entend dejà, pas luènh de la comba dels Vernhes, lo bronzinament dels buldosèrs. D’unes, se disiá, vendrián cercar d’uranium, d’autres, investir lèu dins de futuras demòras...