actes-colloque-seteme-2013 A l’entorn de l’accion occitana (1930-1950) Paul Ricard, Jorgi Reboul, Carles Camproux, Max Rouquette. Actes del collòqui de Seteme-de-Provença - 02/02/2013 - [ligam]

Editats per Maria-Joana Verny e publicats pel Centre culturel Louis Aragon

2014 - 10 èuros - ISBN : 978-2-9516630-1-5

Somari :

- Elisabeth Perrenot-Marque, Adjointe au Maire de Septèmes-les-vallons, et Thierry Marque, Président du Centre culturel Louis Aragon : ouverture du colloque
- Philippe Martel : lo Calen, ou la voie de l’occitanisme marseillais dans l’entre-deux- guerres.
- Jean Frédéric Brun: Max Roqueta e l’occitanisme entre 1928 e 1960
- Maria-Joana Verny : Max Roqueta e la revista Occitania
- Jean-Luc Pouliquen : Paul Ricard sous le soleil de la Provence et de La Méditerranée
- Guiu Martin : Paul Ricard occitaniste
- Domenja Blanchard : Jòrgi Rebol, l’òme dreit
- Glaudi Barsotti : sus Pau Ricard, occitanista e resistent
- Francesc Panyella i Farreras, Président du Cercle Català de Marseille : des souvenirs d’hier aux réalités d’aujourd’hui


Lo mond perdut - Sir Arthur Conan Doyle

Lo mond perdut de Sir Arthur Conan Doyle ven d'èsser publicat per IEO Edicion (2017, 244 paginas). La traduccion occitana es de Pèire Beziat.

Presentacion del traductor : Degun crei pas lo Professor Challenger quand ditz qu’a vist en America del Sud quicòm de meravilhós. Las pròvas ? Las a totas perdudas en camin, levat qualques unas que pareisson farlabicadas.

Còr d'Occitània - Ramon Ginolhac

mars La seccion edicion de l'IEO de Tarn publiquèt en 2018 lo libre Còr d'Occitània.

L'òbra aprestada per Ramon Ginolhac recampa divèrs tèxtes d'escrivans tarneses del sègle vint. Completa lo trabalh de Cristian Laux que publiquèt en 1980 Albigés País Occitan.

Camins : Lo cant de la tèrra d'Iveta Balard

Ven de sortir (automn de 2023) a las edicions del Grelh Roergàs lo darrièr libre d'Iveta Balard : Camins : lo cant de la tèrra.

Amb Camins, Iveta Balard contunha de nos menar non solament pels camins « d’en çò nòstre », mas tanben pels camins de la vida. I pensam pas de contunh, mas viure es caminar. Caminar per anar a l’escòla, per gardar las fedas, caminar « pel país de França e pels païses vesins », caminar lo jorn, caminar la nuèch... « Camini doncas SOI, per parafrasar Descartes. Tant que camini existissi. »