actes-colloque-seteme-2013 A l’entorn de l’accion occitana (1930-1950) Paul Ricard, Jorgi Reboul, Carles Camproux, Max Rouquette. Actes del collòqui de Seteme-de-Provença - 02/02/2013 - [ligam]

Editats per Maria-Joana Verny e publicats pel Centre culturel Louis Aragon

2014 - 10 èuros - ISBN : 978-2-9516630-1-5

Somari :

- Elisabeth Perrenot-Marque, Adjointe au Maire de Septèmes-les-vallons, et Thierry Marque, Président du Centre culturel Louis Aragon : ouverture du colloque
- Philippe Martel : lo Calen, ou la voie de l’occitanisme marseillais dans l’entre-deux- guerres.
- Jean Frédéric Brun: Max Roqueta e l’occitanisme entre 1928 e 1960
- Maria-Joana Verny : Max Roqueta e la revista Occitania
- Jean-Luc Pouliquen : Paul Ricard sous le soleil de la Provence et de La Méditerranée
- Guiu Martin : Paul Ricard occitaniste
- Domenja Blanchard : Jòrgi Rebol, l’òme dreit
- Glaudi Barsotti : sus Pau Ricard, occitanista e resistent
- Francesc Panyella i Farreras, Président du Cercle Català de Marseille : des souvenirs d’hier aux réalités d’aujourd’hui


Lo dever del vaure

lo-dever Lo dever del vaure de Joan-Peire Lacomba (Lo chamin de Sent Jaume, 2010). Prèmi Jaufre Rudel 2010

Quatrena de cobèrta – Lo Joan-Peire Lacomba es de per son pair franc Lemosin e de per sa maire, seria quasi d'Auvernha. Li es malaisat destriar los dos parlars que, de tot biais, se semblan plan.

Ensaia pasmens de se tener ad un per poema. Faras coma se, legidor, passara de l'un a l'autre sens te'n estonar.

Un libre per celebrar los 30 ans de las escòlas Calandreta

livre30ans_calandreta Sortiguèt en 2010 lo libre dels 30 ans de Calandreta. Editat per l'editor La Poesia fa 372 paginas. Es en occitan e en francés.

Presentacion – Lo movement pedagogic Calandreta comença a la fin de las annadas 70, al nom de la diversitat culturala. S’agissiá mai que mai de transmetre la lenga occitana per la salvar.

La Tèsi - Pèire Pessamessa

tesi La Tèsi de Pèire Pessamessa sortiguèt en 1995 dins la collecion A tot d'IEO Edicion.

Lo roman conta l'istòria d'Esterela passionada d'escalada que subran se tròba confrontada al mitan universitari occitan per la preparacion de sa tèsi.

Pèire Pessamessa amb intelligéncia torna dins aquela òbra sus l'occitanisme de son temps e sus son trabalh pròpri. Un roman plan fargat que se legís lo sorire als pòts.