mistral-abans-mireio-claudia-gastou Mistral abans Mirèio : cossí Mistral prenguèt part a l’espelison del Felibrige e de l’Armana prouvençau (1854-1859) de Maria-Clàudia Gastou (Colleccion Textes et Documents, IEO Edicion, 2012, 377 paginas, 24 èuros).

Presentacion de l'editor : 1859 es l’annada que vegèt la publicacion de Mirèio e la consecracion parisenca de son autor. Aquel estudi pòrta pas sus la genèsi del cap d’òbra mistralenc, mas sul trabalh d’escritura en lenga nòstra que lo poèta provençal endralhèt tre las annadas 1850, mentre qu’alestissiá son poèma epic.

Normalizacion ortografica, sintaxica e semantica, fondacion del Felibrige, publicacion del primièr numèro de l’Armana prouvençau, tot aquò foguèt l’òbra comuna d’un rodelet de poètas avinhoneses. Mistral ne foguèt un cepon màger.

Aquel libre s’esperfòrça de faire lum sul ròtle que lo poèta, qu’aviá pas encara trenta ans, joguèt dins la vida literària provençala de las annadas 1850. Mòstra que l’Armana prouvençau foguèt l’aisina que deviá permetre de menar a tèrme çò que cal plan nomenar la renaissença felibrenca. Determina l’espandida e la natura de la collaboracion mistralenca a la revista annadièra, en botar en relèu la diversitat granda de las formas d’escritura qu’i desvolopèt : pròsas foncionalas e militantas, racontes, istorietas umoristicas, poèmas de tota mena... Enfin, assaja de botar en perspectiva l’òbra mistralenca de relevament de la lenga e de la literatura provençalas.

Un periòde pro desconegut dins la carrièra literària de Mistral, mas tanben un moment capital dins l’istòria lingüistica e literària d’Occitània dins un estil apassionant e rigorós.

Maria-Clàudia Gastou estudièt e militèt per l’occitan una part importanta de sa vida. Foguèt sòcia del CREO e de la Talvera. Certificada puèi agregada de filosofia, ensenhèt aquela matèria mai de vint ans dins l’acadèmia d’Orleans-Tors. Son memòri de mestresa en filosofia se titola Le Divin chez Hegel et chez Nietzsche : Quel est le sens du mot « Dieu est mort ? ».

En occitan, sas recèrcas pòrtan sus la literatura e mai que mai sul Felibrige. Sostenguèt un memòri de Master en literatura occitana. Publiquèt tanben un article dins la revista Lengas editada per l’Universitat Paul Valery sus l’escritura militanta de l’Armana prouvençau.


Sul libre 'Le couteau sur la langue' de René Merle

couteau-sur-la-langue-merle Un article de Cristian Rapin. Sorsa : Lo Lugarn numèro 82.

Le couteau sur la langue de Renat Merle es un roman escrit, coma lo títol o revèla, en francés. Es un bon roman, rondament menat, de bon legir que s’apièja sus de donadas vertadièras e que las utiliza amb umor.

En bon coneisseire de l’istòria de l’occitanisme politic, l’autor s’apièja sus de tròces d’istòria viscuda.

Sul libre 'Halte à la mort des langues'

halte-a-la-mort-des-langues-hagegeSul libre Halte à la mort des langues de Claude Hagège, un article de Cristian Rapin dins la revista Lo Lugarn numèro 82, prima de 2003.

Coma aquò comença de se saber, i a, cada annada, una batelada de lengas que s’escantisson e amb elas, naturalament, de comunitats, de culturas, de pòbles. Es d’aquel dramatic fenomèn que Claude Hagège parla dins Halte à la mort des langues.

Esclarmonda de Perelha, martira catara - Raimonda Tricoire

perelha Publicat en 1968 en francés lo libre Esclarmonda de Perelha, martira catara ven d'èsser traduch en occitan per Sèrgi Viaule. Aquò's un roman istoric. Lo libre es disponible en lenga nòstra a cò de las Editions des régionalisme dempuèi l'estiu de 2020.

Presentacion – Dempuèi 1209 las armadas dels barons de França ocupan Lengadòc. Lo comtat de Tolosa es estat vencit, mas lo comtat de Fois resistís totjorn. Los darrièrs catars s'i son venguts refugiar. Lo senhor, Raimond de Perelha, los recapta coratjosament dins sa ciutadèla de Montsegur.