mistral-abans-mireio-claudia-gastou Mistral abans Mirèio : cossí Mistral prenguèt part a l’espelison del Felibrige e de l’Armana prouvençau (1854-1859) de Maria-Clàudia Gastou (Colleccion Textes et Documents, IEO Edicion, 2012, 377 paginas, 24 èuros).

Presentacion de l'editor : 1859 es l’annada que vegèt la publicacion de Mirèio e la consecracion parisenca de son autor. Aquel estudi pòrta pas sus la genèsi del cap d’òbra mistralenc, mas sul trabalh d’escritura en lenga nòstra que lo poèta provençal endralhèt tre las annadas 1850, mentre qu’alestissiá son poèma epic.

Normalizacion ortografica, sintaxica e semantica, fondacion del Felibrige, publicacion del primièr numèro de l’Armana prouvençau, tot aquò foguèt l’òbra comuna d’un rodelet de poètas avinhoneses. Mistral ne foguèt un cepon màger.

Aquel libre s’esperfòrça de faire lum sul ròtle que lo poèta, qu’aviá pas encara trenta ans, joguèt dins la vida literària provençala de las annadas 1850. Mòstra que l’Armana prouvençau foguèt l’aisina que deviá permetre de menar a tèrme çò que cal plan nomenar la renaissença felibrenca. Determina l’espandida e la natura de la collaboracion mistralenca a la revista annadièra, en botar en relèu la diversitat granda de las formas d’escritura qu’i desvolopèt : pròsas foncionalas e militantas, racontes, istorietas umoristicas, poèmas de tota mena... Enfin, assaja de botar en perspectiva l’òbra mistralenca de relevament de la lenga e de la literatura provençalas.

Un periòde pro desconegut dins la carrièra literària de Mistral, mas tanben un moment capital dins l’istòria lingüistica e literària d’Occitània dins un estil apassionant e rigorós.

Maria-Clàudia Gastou estudièt e militèt per l’occitan una part importanta de sa vida. Foguèt sòcia del CREO e de la Talvera. Certificada puèi agregada de filosofia, ensenhèt aquela matèria mai de vint ans dins l’acadèmia d’Orleans-Tors. Son memòri de mestresa en filosofia se titola Le Divin chez Hegel et chez Nietzsche : Quel est le sens du mot « Dieu est mort ? ».

En occitan, sas recèrcas pòrtan sus la literatura e mai que mai sul Felibrige. Sostenguèt un memòri de Master en literatura occitana. Publiquèt tanben un article dins la revista Lengas editada per l’Universitat Paul Valery sus l’escritura militanta de l’Armana prouvençau.


Les fraisses èran tombats

los-fraisses-eran-tombats Les fraisses èran tombats de Fèliç Daval, prefaci de Pèire Boissièra (L'ostal del libre, 248 paginas, 15 èuros).

Presentacion de l'editor – Un roman que parla d’auèi, e non pas de la vida paisana d’un còp èra : lo personatge màger, Daniela, plaçada dins un cafè tre sa sortida de l’escòla e qu’arriba emprenhada sens que se coneguèsse lo paire, aquò’s una realitat de l’Auvèrnhe d’auèi.

Sul libre 'La il.lusió occitana' d'August Rafanell

la-illusio-occitana Un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 84, estiu de 2007, sul libre d'August Rafanell, La il.lusió occitana. La llengua dels catalans entre Espanya i França. Epilòg de Robert Lafont (Barcelona, Quaderns Crema, Ensag n° 37, 2006, dos volums, 1542 paginas) [ligam editor]

Aquí un obratge coma se'n publica gaire : dos volums, mai de mila cinc cents paginas polidament presentadas, amb tot un fum de documents illustratius en contraponch dau tèxt, una analisi precisa, detalhada, menada tot de lòng amb clartat e rigor, e que pasmens se legís quasi coma un roman, de la primiera a la darriera pagina, que l'autor, o ditz eu clarament, i a pas tant vougut desenvolopar una opinion, quina que siá, qu'expausar, dins tota sa complexitat e son detalh, leis endevenenças d'un moment lòng que toquèt ço que li diguèron sovent de "panoccitanisme".

Contes dels Balssàs - Joan Bodon

contes-dels-balssas Los Contes dels Balssàs es lo segond libre de Joan Bodon. Es estat editat pel primièr còp en 1953. IEO Edicion lo reeditèt en 2015.

L'autor inspirat per sa maire, Albanie Balssa, e pels contes tradicionals de Viaur nos balha aicí un recuèlh amb per tèma los Balssàs, reals o imaginaris.