sus-andrieu-lagarda Per la lenga e la cultura d’Òc, Andrieu Lagarda, la fe en òbras. Tèxtes recampats per Cristian e Martina Lagarda (Lambert-Lucas, 15 èuros, 2016, 104 paginas).

Nascut en 1925, Andrieu Lagarda a darrièr el una longa vida d’ensenhaire e de militant per la lenga e la cultura d’òc. Es pas un òme de capèlas : a trabalhat tanplan dins de mitans ligats al Felibrige coma dins l’occitanisme.

Pionièr, tre las annadas 1950, de l’ensenhament de l’occitan a l’escòla publica, una de sas tòcas es estada de porgir sos collègas de material pedagogic, de los recampar altorn de revistas e d’organismes, coma lo CREO de Tolosa, e de dialogar amb las instàncias oficialas. Vengut òme de premsa, de ràdio, poèta, contaire, etnograf, autòeditor, a elaborat una òbra poligrafica d’un cinquantenat de volums sus la lenga, de reviradas, contes e racontes, remembres, sens comptar las edicions, prefacis e lo fum de cronicas.

Los tèxtes aicí recampats, que venon de l’omenatge que se li rendèt, a l’enta de sos nonanta ans, dins sa vilòta de Carbona, pòrtan testimòni de l’interès d’aquela òbra.

Amb la collaboracion de Domenja Blanchard, Josiana Bru, Joan Eygun, Joèla Ginestet, Felip Martèl, Patrici Pojada, Patric Sauzet, Clara Torreilles e Maria Joana Verny.


Sul libre de Jousé d'Arbaud 'La Caraco'

la-caraco-d-arbaud Un tèxt de La Cigalo Narbouneso d'octobre 1926 (ortografia modernizada) sul libre de Josep D'arbaud La Caraco, Edicion de la revista Le Feu, Ais de Provença, 1926.

Lo grand escrivan provençal Jousé d'Arbaud, après son bèl libre La Bestio dóu Vaccarés, ven de ne faire espelir un autre La Caraco.

Lenga viva - Cantalausa, S. Gairal, I. Balard

lenga-vivaEn 2006 sortissiá lo libre Lenga viva de Joan de Cantalausa, Sèrgi Gairal e Iveta Balard. Lo site de L'IEO d'Avairon ne fasiá la presentacion.

L'objectiu d'aiceste libre es doble : servar lo patrimòni linguistic occitan, e ajudar los que vòlon conéisser e practicar melhor nòstra lenga.

Lei filhas de Sion - Joan-Claudi Puech

mars Ven d'èsser publicat (estiu de 2018) lo darrièr libre de Joan-Claudi Puech Lei filhas de Sion a las Edicions dels Regionalismes.

Lo roman de 166 paginas, al còp istoric e fantastic, seguís la destinada de Pèire de Bovila d’Avinhonet.

Aquel nasquèt l’an de la mòrt del comte Raimond lo sieisen. Ne servèt un remembre : l’imatge escrincelat dins sa memòria de la Bòna frema dau peu saur.