sus-andrieu-lagarda Per la lenga e la cultura d’Òc, Andrieu Lagarda, la fe en òbras. Tèxtes recampats per Cristian e Martina Lagarda (Lambert-Lucas, 15 èuros, 2016, 104 paginas).

Nascut en 1925, Andrieu Lagarda a darrièr el una longa vida d’ensenhaire e de militant per la lenga e la cultura d’òc. Es pas un òme de capèlas : a trabalhat tanplan dins de mitans ligats al Felibrige coma dins l’occitanisme.

Pionièr, tre las annadas 1950, de l’ensenhament de l’occitan a l’escòla publica, una de sas tòcas es estada de porgir sos collègas de material pedagogic, de los recampar altorn de revistas e d’organismes, coma lo CREO de Tolosa, e de dialogar amb las instàncias oficialas. Vengut òme de premsa, de ràdio, poèta, contaire, etnograf, autòeditor, a elaborat una òbra poligrafica d’un cinquantenat de volums sus la lenga, de reviradas, contes e racontes, remembres, sens comptar las edicions, prefacis e lo fum de cronicas.

Los tèxtes aicí recampats, que venon de l’omenatge que se li rendèt, a l’enta de sos nonanta ans, dins sa vilòta de Carbona, pòrtan testimòni de l’interès d’aquela òbra.

Amb la collaboracion de Domenja Blanchard, Josiana Bru, Joan Eygun, Joèla Ginestet, Felip Martèl, Patrici Pojada, Patric Sauzet, Clara Torreilles e Maria Joana Verny.


Del cròs a l'araire - Gérard Gorgues

del-cros-a-l-araireDel cròs a l'araire - Gérard Gorgues
Traducion occitana de Jòrdi Raffanel - Centre Occitan Rochegude - Albi - 2014

Presentacion de Ramon Ginolhac dins la revista Lo Diari (numèro 22, 2014) - Lo libre Del cròs a l'araire ven d'èsser publicat pel Centre Occitan Rochegude. Es la traduccion en lenga nòstra del roman De la mine au labour de Gérard Gorgues, autor plan conegut dins lo Caramausin. La revirada es l'òbra de Jòrdi Raffanel que coneis lo trabalh de la tèrra e lo trabalha de la mina.

Joan Jaurés e occitània

jaures-e-occitaniaJaurés e Occitània - Jòrdi Blanc
14 x 22 cm - 220 paginas - 10 èuros - Vent terral

« Lo nòstre Joanon » participèt a totas las luchas politicas e socialas d’abans Catòrze. Mas emplegava la lenga d’òc e foguèt en 1911 lo primièr òme politic d’importància a prene posicion per l’ensenhament de las lengas e culturas regionalas. Analisis e documents. Prèmi Pau Froment 1985 e Joan Bodon 1987.

Pèire e Marià - Ferran Delèris

Pèire e Marià, un roman de Ferran Delèris (IEO Edicion, 1996).

1917. Pèire torna en permisson pel primièr còp dempuèi la debuta de la guèrra. Son bèl-paire, qu’a plan conegut Jaurés, demanda a son patron d’intervenir per far requisicionar Pèire luènh del front. Mas Maria, sa femna, lo daissa tornar partir, se sent pas lo drech de li demandar de renonciar a son onor e a la solidaritat qu’a establida amb sos companhs de misèria.