Per la lenga e la cultura d’Òc, Andrieu Lagarda

sus-andrieu-lagarda Per la lenga e la cultura d’Òc, Andrieu Lagarda, la fe en òbras. Tèxtes recampats per Cristian e Martina Lagarda (Lambert-Lucas, 15 èuros, 2016, 104 paginas).

Nascut en 1925, Andrieu Lagarda a darrièr el una longa vida d’ensenhaire e de militant per la lenga e la cultura d’òc. Es pas un òme de capèlas : a trabalhat tanplan dins de mitans ligats al Felibrige coma dins l’occitanisme.

Pionièr, tre las annadas 1950, de l’ensenhament de l’occitan a l’escòla publica, una de sas tòcas es estada de porgir sos collègas de material pedagogic, de los recampar altorn de revistas e d’organismes, coma lo CREO de Tolosa, e de dialogar amb las instàncias oficialas. Vengut òme de premsa, de ràdio, poèta, contaire, etnograf, autòeditor, a elaborat una òbra poligrafica d’un cinquantenat de volums sus la lenga, de reviradas, contes e racontes, remembres, sens comptar las edicions, prefacis e lo fum de cronicas.

Los tèxtes aicí recampats, que venon de l’omenatge que se li rendèt, a l’enta de sos nonanta ans, dins sa vilòta de Carbona, pòrtan testimòni de l’interès d’aquela òbra.

Amb la collaboracion de Domenja Blanchard, Josiana Bru, Joan Eygun, Joèla Ginestet, Felip Martèl, Patrici Pojada, Patric Sauzet, Clara Torreilles e Maria Joana Verny.

Enlòc - Joan-Claudi Sèrras

mars IEO Edicions publicava en 1988 Enlòc de Joan-Claudi Sèrras.

Après un recuèlh de nòvas, Masquetas e mariotas que reçaupèt lo prèmi Pau Froment en 1986 l'autor tornava amb un roman e una escritura mai ambiciosa.

Lo libre es lo raconte de la descobèrta pel narrator de la vila d'Enlòc ; al quotidian conta sas jornadas. Lo libre pren aital la forma d'un diari.

Sul libre 'Histoire universelle de Marseille'

Sul libre Histoire universelle de Marseille d'Alèssi Dell’Umbri. Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn (Numèro 102, pagina 32, 2011).

Es causa rarissima de poder prene coneissença d’un libre d’istòria que siá pas sostendut per l’ideologia jacobina parisenca. Mas aquò arriba ça que la. I a d’istorians coratjoses que crentan pas de se far marginalizar en refusant de dintrar dins lo mòtle. Es lo cas d’Alèssi Dell’Umbria quand nos dona aqueste monument qu’es l’Histoire universelle de Marseille (de l’an mil a l’an dos mila).

Quora la matèria... - Miquèu Arnaud

Lo libre de Miquèu Arnaud, Quora la matèria..., que sortiguèt en 2017 es una ficcion : descabestrada, leugièra.

L'autor s'amusa aquí de tot e amusa. Fantasma sus l'occitanisme de deman, per melhor se trufar de lo de uèi, fantasma sus Euròpa, sus las organizacions politica de venir, sus las tecnologias futuras (e las siá visions aquí son un pauc ninòias, lo libre pòt pas èsser calificat de roman d'anticipacion).