Per la lenga e la cultura d’Òc, Andrieu Lagarda

sus-andrieu-lagarda Per la lenga e la cultura d’Òc, Andrieu Lagarda, la fe en òbras. Tèxtes recampats per Cristian e Martina Lagarda (Lambert-Lucas, 15 èuros, 2016, 104 paginas).

Nascut en 1925, Andrieu Lagarda a darrièr el una longa vida d’ensenhaire e de militant per la lenga e la cultura d’òc. Es pas un òme de capèlas : a trabalhat tanplan dins de mitans ligats al Felibrige coma dins l’occitanisme.

Pionièr, tre las annadas 1950, de l’ensenhament de l’occitan a l’escòla publica, una de sas tòcas es estada de porgir sos collègas de material pedagogic, de los recampar altorn de revistas e d’organismes, coma lo CREO de Tolosa, e de dialogar amb las instàncias oficialas. Vengut òme de premsa, de ràdio, poèta, contaire, etnograf, autòeditor, a elaborat una òbra poligrafica d’un cinquantenat de volums sus la lenga, de reviradas, contes e racontes, remembres, sens comptar las edicions, prefacis e lo fum de cronicas.

Los tèxtes aicí recampats, que venon de l’omenatge que se li rendèt, a l’enta de sos nonanta ans, dins sa vilòta de Carbona, pòrtan testimòni de l’interès d’aquela òbra.

Amb la collaboracion de Domenja Blanchard, Josiana Bru, Joan Eygun, Joèla Ginestet, Felip Martèl, Patrici Pojada, Patric Sauzet, Clara Torreilles e Maria Joana Verny.

 

L'astronòm inagotable - Felip Gardy

astronom-inagotableL'astronòm inagotable - Felip Gardy
Trabucaire - Colleccion Pròsa occitana
2015 - 142 paginas - 14 èuros
ISBN : 978-2-84974-218-1 - 22 cm x 14 cm

Presentacion de l'editor - Fins ara, coneissiam Felip Gardy mai que mai coma poèta. Ara dona a legir un trentenat de pròsas cortas, ineditas o escampilhadas en revistas, que nos revèlan un mond insolit. Presentan de narrators sens identitat ni passat, d’existéncias malseguras, en perilh de se fondre coma de sucres dins l’ocean de lor agach coma d’avugles dins la nuèch, agachaires se dissolvent dins l’objècte agachat, coma "l’astronòm inagotable" que se pèrd dins los espacis infinits. Cada narracion es coma l’arrèst sus imatge progressiu d’un filme que quitariá pas de s’alentir e de s’escafar, un vam paradoxal cap a l’immobil, coma un fèrre roge espinchat al moment que se tira del fuòc fins al palliment definitiu. Aquelas pròsas contan pasmens d’eveniments extraordinaris, d’apocalipsis per extincion, de negadas dins lo nonrés coma dins un element liquid, granda lutz eissorbanta, tenèbras pastosas o color unica qu’envasís tot lo mond.

'Ma virada del Mont-Blanc' de Sèrgi Viaule (2024)

Las Edicion dels Regionalismes publica en junh de 2024, Ma virada del Mont Blanc', de Sèrgi Viaule.

Lo fiu de l'Uòu - Robèrt Lafont

mars Lo fiu de l'Uòu es un nòva de Robèrt Lafont. Foguèt publicada en 2001 per Atlantica/Institut Occitan.

Presentacion – Sus la montanha de la Clapa que domina Narbona d'un costat e la mar de l'autre, un uòu enòrme e misteriós es descobèrt per un jove Josieu a la debuta del sègle VIII. Aquel uòu fluorescent condensa pendent qualques jorns las passions, los asirs e las adoracions de las tres comunitats que, a aquela epòca, pòplan la vila. Acaba per se crebar e la creatura androïda que ne sortís partatge amb un jumèl norricièr e una maira adoptiva la vida d'una comunitat de « perfachas » cataras al pè de la còla d'Enseruna...