potingas13/01/17 - Fernand Vedel sul site de l'ADEO presenta lo problèma de la resisténcia bacteriana als antibiotics. Resisténcia venguda amb lo temps una vertadièra menaça per la santat.

L'autor definís sucessivament las familhas d'antibiotics e la nocion d'antibioresisténcia bacteriana, abans de donar la posicion, fàcia al problèma, d'un organisme coma l'ONU.

Extrach : « A l’origina, los antibiotics son de moleculas naturalas sintetizadas per bacterias, fonges, plantas, animals, liquèns. Las bacterias los utilizan per eliminar las espècias bacterianas concurrentas. Uèi, existisson mantunas familhas d’antibiotics compausadas de moleculas naturalas, semisinteticas o sinteticas, que s’atacan especificadament a una espècia o a un grop d’espècias bacterianas, mas que son sens efièch suls viruses e fonges. [...]

« En primièr, l’antibioresisténcia bacteriana es un fenomèn natural degut a de mutacions aleatòrias que se produison dins los genòmas bacterians. La resisténcia pòt èsser transmesa, per transferiment d’un gèn d’una espècia bacteriana resistenta a una autra sensibla. Lo transferiment toca de gènes presents al dintre de fragments d’ADN circulars e extracromosomics, nomenats plasmids. L’eficacitat remarcabla dels antibiotics s’es acompanhada de lor utilizacion massiva e repetitiva en santat umana e animala. L’antibioresisténcia bacteriana ven sustot d’una marrida utilizacion dels antibiotics, amb de tractaments tròp corts o tròp longs o mal dosats. [...] »

[legir l'article sus adeo-oc.eu]

L'ADEO se definís coma un laboratòri d'idèas virat vèrs los actors del moviment occitan, los politics, los mèdias. Edita la revista bimensuala Occitània-Lo Cebier.


Junh de 2023 : las vendas de veituras electricas despassan las dels diesèls dins l'Union Europèa

BMW i3

Segon las donadas de l'ACEA, l'Associacion dels Constructors Europèus d'Automobilas, las vendas de veituras electricas al mes de junh de 2023 despassèron las de las veituras equipadas d'un motor diesèl.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Lenga : un 'òm' que se pòt evitar

Ops ! Que de òm !

Sus l'emplec de òm en occitan, un article de Patrici Pojada dins la revista Lo Diari (numèro 14).

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Isar Aerospace desrevelha lo sector espacial europèu

Spectrum, Isar Aerospace

Fondada en 2018 per d'estudiants de l'universitat tecnica de Munich en alemanha, la societat Isar Aerospace desvolopa de minifusadas.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.