potingas13/01/17 - Fernand Vedel sul site de l'ADEO presenta lo problèma de la resisténcia bacteriana als antibiotics. Resisténcia venguda amb lo temps una vertadièra menaça per la santat.

L'autor definís sucessivament las familhas d'antibiotics e la nocion d'antibioresisténcia bacteriana, abans de donar la posicion, fàcia al problèma, d'un organisme coma l'ONU.

Extrach : « A l’origina, los antibiotics son de moleculas naturalas sintetizadas per bacterias, fonges, plantas, animals, liquèns. Las bacterias los utilizan per eliminar las espècias bacterianas concurrentas. Uèi, existisson mantunas familhas d’antibiotics compausadas de moleculas naturalas, semisinteticas o sinteticas, que s’atacan especificadament a una espècia o a un grop d’espècias bacterianas, mas que son sens efièch suls viruses e fonges. [...]

« En primièr, l’antibioresisténcia bacteriana es un fenomèn natural degut a de mutacions aleatòrias que se produison dins los genòmas bacterians. La resisténcia pòt èsser transmesa, per transferiment d’un gèn d’una espècia bacteriana resistenta a una autra sensibla. Lo transferiment toca de gènes presents al dintre de fragments d’ADN circulars e extracromosomics, nomenats plasmids. L’eficacitat remarcabla dels antibiotics s’es acompanhada de lor utilizacion massiva e repetitiva en santat umana e animala. L’antibioresisténcia bacteriana ven sustot d’una marrida utilizacion dels antibiotics, amb de tractaments tròp corts o tròp longs o mal dosats. [...] »

[legir l'article sus adeo-oc.eu]

L'ADEO se definís coma un laboratòri d'idèas virat vèrs los actors del moviment occitan, los politics, los mèdias. Edita la revista bimensuala Occitània-Lo Cebier.


Helion Energy, actor privat en fusion nucleara

Prototipe Polaris

La produccion d'electricitat mercés a la fusion de l'idrogèn es una de las solucions que permetràn deman d'aver denergia a un mendre còst e en quantitat.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Los archius dels Amics de la lenga d'òc son al CIRDÒC

Fons Amic de la lenga d'oc

En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.