potingas13/01/17 - Fernand Vedel sul site de l'ADEO presenta lo problèma de la resisténcia bacteriana als antibiotics. Resisténcia venguda amb lo temps una vertadièra menaça per la santat.

L'autor definís sucessivament las familhas d'antibiotics e la nocion d'antibioresisténcia bacteriana, abans de donar la posicion, fàcia al problèma, d'un organisme coma l'ONU.

Extrach : « A l’origina, los antibiotics son de moleculas naturalas sintetizadas per bacterias, fonges, plantas, animals, liquèns. Las bacterias los utilizan per eliminar las espècias bacterianas concurrentas. Uèi, existisson mantunas familhas d’antibiotics compausadas de moleculas naturalas, semisinteticas o sinteticas, que s’atacan especificadament a una espècia o a un grop d’espècias bacterianas, mas que son sens efièch suls viruses e fonges. [...]

« En primièr, l’antibioresisténcia bacteriana es un fenomèn natural degut a de mutacions aleatòrias que se produison dins los genòmas bacterians. La resisténcia pòt èsser transmesa, per transferiment d’un gèn d’una espècia bacteriana resistenta a una autra sensibla. Lo transferiment toca de gènes presents al dintre de fragments d’ADN circulars e extracromosomics, nomenats plasmids. L’eficacitat remarcabla dels antibiotics s’es acompanhada de lor utilizacion massiva e repetitiva en santat umana e animala. L’antibioresisténcia bacteriana ven sustot d’una marrida utilizacion dels antibiotics, amb de tractaments tròp corts o tròp longs o mal dosats. [...] »

[legir l'article sus adeo-oc.eu]

L'ADEO se definís coma un laboratòri d'idèas virat vèrs los actors del moviment occitan, los politics, los mèdias. Edita la revista bimensuala Occitània-Lo Cebier.


Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

Lo Parlament Europèu vota per l'adopcion d'una presa universala per cargar los aparelhs portatius

Presa USB-C

Lo dimars 4 d'octobre de 2022 lo Parlament Europèu adoptèt las preconizacions de la Comission relativa a la generalizacion de la prisa USB-C suls aparelhs portatius.

Rodin, una entrevista del magazine 'À Toulouse'

Ara, Rodin

Dins son edicion del mes de setembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo cantaire Rodin.

Edicion occitana : la situacion en 1979

Un molon de libres

En 1979 la revista Aicí e ara publicava un article de l'editor Jòrdi Blanc sus l'edicion occitana.

La Comission Europèa trabalha sus la legislacion tecnica necita per autorizar los veïculs autonòms de nivèl 4

Mercedez classa S

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Fusion termonucleara : nòva avançada en fusion inerciala al National Ignition Facility

National Ignition Facility

Al mes d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comunicava sus sas avançadas en fusion dicha inerciala : venián d'obténer un rendament de 0,7.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.