Starship SN5
Agost de 2020 lo Starship SN5 s'enaira

Los engeniaires de la societat SpaceX trabalhan activament dempuèi d'annadas sus un novèl aparelh lo Starship.

Ne son pel moment a far d'ensages sus de prototips.

En 2019 avián poscut ne far descolar e aterrar un sens problèma, lo Starhopper. Tornamai en 2020, lo 4 d'agost, an fach montar lo Starship SN5 fins a 150 mètres de naut. S'es puèi pausat doçamenton.

Lo vòl durèt mens d'una minuta. L'aparelh fa 30 mètre de naut per 9 de larg. Los ensages se fan a Boca Chica al Texas.

La tòca es de concebre lo Starship. Un vaissèl gigant a mand de mandar dins l'espaci òmes e material.

Es clarament a la colonizacion de Mars qu'Elon Musk, director general de SpaceX, pensa alara que trabalha al desvolopament d'aquel aparelh.


Energia : un malhum per l'idrogèn en Euròpa del nòrd

Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC)

Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.