Claire Toreilles dins la revista en linha Lengas numèro 85 de 2019 presenta un article titolat Camins de Viaur dins los romans occitans de Ferran Delèris. Aquí torna sus son rapòrt al país que lo vegèt naisse Bòrs e Bar prèp de Najac en Roergue.

L'abstract – Dins son roman Pèire e Marià, Ferran Delèris (1922-2009) nascut sul platèu del Segalar que domina la val de Viaur (Roergue) met en scèna un jove parelh de païsans que la guèrra va separar en 1917-1918. Al fial de la narracion, lo legeire es captivat pel païsatge de las originas de l’autor que es pas solament un decòr. La val de Viaur es viscuda e trevada per de legendas mentre que los personatges – notadament Marià –, prenon una dimension excepcionala.

 

L'article es [aquí]


Punt de vista de Jacme de Cabanas sul diccionari de Cantalausa (2002)

diccionari Cantalausa

En 2002 alara que Cantalausa acabava los sieu diccionari, Jacme de Cabanas li donava son punt de vista.

Bilingüisme ! E perqué pas !

Bilingüisme

En 2019, Pèire Escudé èra convidat per l'IEO de Rodés per parlar del bilingüisme.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.