Claire Toreilles dins la revista en linha Lengas numèro 85 de 2019 presenta un article titolat Camins de Viaur dins los romans occitans de Ferran Delèris. Aquí torna sus son rapòrt al país que lo vegèt naisse Bòrs e Bar prèp de Najac en Roergue.

L'abstract – Dins son roman Pèire e Marià, Ferran Delèris (1922-2009) nascut sul platèu del Segalar que domina la val de Viaur (Roergue) met en scèna un jove parelh de païsans que la guèrra va separar en 1917-1918. Al fial de la narracion, lo legeire es captivat pel païsatge de las originas de l’autor que es pas solament un decòr. La val de Viaur es viscuda e trevada per de legendas mentre que los personatges – notadament Marià –, prenon una dimension excepcionala.

 

L'article es [aquí]


Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Nòva : 'Lo cinc de junh' d'Ives Roqueta

Estiu

Dins la revista Letras d'òc numèro 1, de 1965, Ives Roqueta publicava lo tèxt : Lo cinc de junh.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.