Claire Toreilles dins la revista en linha Lengas numèro 85 de 2019 presenta un article titolat Camins de Viaur dins los romans occitans de Ferran Delèris. Aquí torna sus son rapòrt al país que lo vegèt naisse Bòrs e Bar prèp de Najac en Roergue.

L'abstract – Dins son roman Pèire e Marià, Ferran Delèris (1922-2009) nascut sul platèu del Segalar que domina la val de Viaur (Roergue) met en scèna un jove parelh de païsans que la guèrra va separar en 1917-1918. Al fial de la narracion, lo legeire es captivat pel païsatge de las originas de l’autor que es pas solament un decòr. La val de Viaur es viscuda e trevada per de legendas mentre que los personatges – notadament Marià –, prenon una dimension excepcionala.

 

L'article es [aquí]


Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Rodin, una entrevista del magazine 'À Toulouse'

Ara, Rodin

Dins son edicion del mes de setembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo cantaire Rodin.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.