Claire Toreilles dins la revista en linha Lengas numèro 85 de 2019 presenta un article titolat Camins de Viaur dins los romans occitans de Ferran Delèris. Aquí torna sus son rapòrt al país que lo vegèt naisse Bòrs e Bar prèp de Najac en Roergue.

L'abstract – Dins son roman Pèire e Marià, Ferran Delèris (1922-2009) nascut sul platèu del Segalar que domina la val de Viaur (Roergue) met en scèna un jove parelh de païsans que la guèrra va separar en 1917-1918. Al fial de la narracion, lo legeire es captivat pel païsatge de las originas de l’autor que es pas solament un decòr. La val de Viaur es viscuda e trevada per de legendas mentre que los personatges – notadament Marià –, prenon una dimension excepcionala.

 

L'article es [aquí]


Séverine Bonnin, cantaira

Séverine Bonnin, cantaira, Fuòc en Gàbia

Dins son edicion del mes de novembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava la cantaira Séverine Bonnin.

Vidèo : lo tambornet

Tambornet

Presentacion de jòc de bala al tambornet. Una vidèo del CIRDÒC.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.