Claire Toreilles dins la revista en linha Lengas numèro 85 de 2019 presenta un article titolat Camins de Viaur dins los romans occitans de Ferran Delèris. Aquí torna sus son rapòrt al país que lo vegèt naisse Bòrs e Bar prèp de Najac en Roergue.

L'abstract – Dins son roman Pèire e Marià, Ferran Delèris (1922-2009) nascut sul platèu del Segalar que domina la val de Viaur (Roergue) met en scèna un jove parelh de païsans que la guèrra va separar en 1917-1918. Al fial de la narracion, lo legeire es captivat pel païsatge de las originas de l’autor que es pas solament un decòr. La val de Viaur es viscuda e trevada per de legendas mentre que los personatges – notadament Marià –, prenon una dimension excepcionala.

 

L'article es [aquí]


Patrici Pojada sus l'aranés e l'occitan general

L'aranés e l'occitan general

En 2010 la generalitat de Catalonha publicava quatre estudis sus l'aranés e l'occitan general.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.