La Topina

Dins son magazine numèro 159 dels meses de març e abril de 2020 lo departament de Nauta Garona presentava lo restaurant tolosan La Topina.

La Topina, totes los gostes de la cultura occitana

Quin melhor endreit que la taula per afavorir los encontres, mesclar los gostes e descobrir las culturas ? Amb la Topina, lor restaurant cultural de Tolosa, Florent Salinié e la siá sòrre Nathalie Gavrilovitch botan en pratica aquel art consomat de la convivéncia que ritma lor quotidian dempuèi totjorn.

« Coma Le bar de l’avenir de la miá menina a Agen, aviái envaja de dubrir un luòc a l’anciana, testimònia Florent e, aquò s’inventa pas, es lo mieu vendaire de primièras culhidas que me parlèt de l’apèl a projèctes per animar aquel luòc situat al pè del pont Sant Pèire. »

Aital, dempuèi un an, amb dos emplegats, aculhisson los amators de plats conconctats amb produches de sason, e los amoroses de la cultura occitana.

Una taula etica

Sus la carta bilingüa, se butan carns, peisses transformats en sautat de sépia, gautas de pòrc associadas amb legumes fresques, un vertadièr plat vegetarian, tartinas, polidas composicions, tot aquò possible gràcia als productors locals.

« Dins totes los domenis, avèm un procediment ciutadan, complèta Florent. L’etica nòstra consistís a botar en avant una cultura occitana dubèrta sul mond que presentam als nòstres visitors venguts de pertot. »

Seradas, debats, conferéncias, concèrts, tot es bon dins aquela Topina !


Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Edicion occitana : la situacion en 1979

Un molon de libres

En 1979 la revista Aicí e ara publicava un article de l'editor Jòrdi Blanc sus l'edicion occitana.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Extrach del libre de Josèp Maffre 'Lo conse malgrat el'

Cencha de conse

Un tèxt publicat dins la revista Lo Gai Saber en 1939.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.