A la fin de 2022 l'IEO-12 receviá Joan-Marc Vilanòva. Aqueste presentèt son libre Teneson de las albas, recuèlh de nòvas bilingüe occitan/francés. Aquí çai-jos la presentacion que fasián los organizators de l'eveniment.

Vilanòva Joan-Marc : passaire de mots e d’istòrias

Tant val o dire simplament : i a d’encontres de tota mena e d’unes daisson un sovenir agradiu, simpatic mas tanben noirissent e mai apitançós. Aital l’encontre de l’IEO amb Vilanòva Joan-Marc que ven de publicar (en bilingüe) Teneson de las albas.

Vilanòva nasquèt al país de las vinhas, dins la plana de Lengadòc... Ja, en 2003, escriu dins Quilhadors : « La lenga, coma un rebrot de vinha verge. Siái cavalièr faidit, en quista de castèl. Ja, lo castèl, l'ai dins la tèsta. Me mudi molinièr de las letras polidas. L'espèr me quita pas de viure al país. Ò ! M'abeurar de lenga ! M'assadolar ! E mai se las vinhas se fan raras, las vendémias mecanicas. E mai passe lo temps. »

Nascut dins las vinhas... e trabalhador dins las pòstas : París, Lion, Marselha, Agde, Besièrs... Es coma exiliat, faidit, que Vilanòva tòrna trobar la lenga del país ; s'abeura...

... e deven, coma ditz, « passaire de mots, d’istòria e de lenga ». Teatre, escriches, reviradas, charadissas e animacions : arrèsta pas... e uèi vaquí las quatre novèlas Teneson de las albas...

Citacion : « Mai d’un còp, lo matinet me retroba a l’escritòri »... « alara, astrugas, me venon de desiranças d’escritura, portadas per la teneson de las albas ».

Aital Vilanòva, de matin, fa cantar la lenga, la fa dançar...

Se vei pro que i pren plaser, e çò melhor : nosautres tanben nos regalam...

E de l’escotar se comprend que Vilanòva Joan-Marc es un contaire que sap vos embarcar dins sas istòrias ; l’auditor, fin finala, es plan consent : deven complici... e n’espèra una autra pel camin...

IP, IEO-12

Teneson de las albas, Joan-Marc Vilanòva

Cobèrta del libre Teneson de las albas de Joan-Marc Vilanòva, Un jour / Une nuit, 2019, 168 paginas, 15 èuros


Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Bulgària far part de la zòna èuro

Pèça de 2 € bulgara de 2026

Dempuèi lo mes de genièr de 2026 la moneda bulgara es l'èuro.

Entrevista de Ernest Bergez, Sourdure

Dins son magazine dels meses de julhet e d'agost de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista del musician Ernest Bergez, dich Sourdure, que presentava al mes de julhet son espectacles al Metronum.

Musica : Lo jai

Lo Jai - Musica Lemosina

En 1982 sortissiá lo disc de musicas tradicionalas del Lemosin del grop Lo Jai