A la fin de 2022 l'IEO-12 receviá Joan-Marc Vilanòva. Aqueste presentèt son libre Teneson de las albas, recuèlh de nòvas bilingüe occitan/francés. Aquí çai-jos la presentacion que fasián los organizators de l'eveniment.

Vilanòva Joan-Marc : passaire de mots e d’istòrias

Tant val o dire simplament : i a d’encontres de tota mena e d’unes daisson un sovenir agradiu, simpatic mas tanben noirissent e mai apitançós. Aital l’encontre de l’IEO amb Vilanòva Joan-Marc que ven de publicar (en bilingüe) Teneson de las albas.

Vilanòva nasquèt al país de las vinhas, dins la plana de Lengadòc... Ja, en 2003, escriu dins Quilhadors : « La lenga, coma un rebrot de vinha verge. Siái cavalièr faidit, en quista de castèl. Ja, lo castèl, l'ai dins la tèsta. Me mudi molinièr de las letras polidas. L'espèr me quita pas de viure al país. Ò ! M'abeurar de lenga ! M'assadolar ! E mai se las vinhas se fan raras, las vendémias mecanicas. E mai passe lo temps. »

Nascut dins las vinhas... e trabalhador dins las pòstas : París, Lion, Marselha, Agde, Besièrs... Es coma exiliat, faidit, que Vilanòva tòrna trobar la lenga del país ; s'abeura...

... e deven, coma ditz, « passaire de mots, d’istòria e de lenga ». Teatre, escriches, reviradas, charadissas e animacions : arrèsta pas... e uèi vaquí las quatre novèlas Teneson de las albas...

Citacion : « Mai d’un còp, lo matinet me retroba a l’escritòri »... « alara, astrugas, me venon de desiranças d’escritura, portadas per la teneson de las albas ».

Aital Vilanòva, de matin, fa cantar la lenga, la fa dançar...

Se vei pro que i pren plaser, e çò melhor : nosautres tanben nos regalam...

E de l’escotar se comprend que Vilanòva Joan-Marc es un contaire que sap vos embarcar dins sas istòrias ; l’auditor, fin finala, es plan consent : deven complici... e n’espèra una autra pel camin...

IP, IEO-12

Teneson de las albas, Joan-Marc Vilanòva

Cobèrta del libre Teneson de las albas de Joan-Marc Vilanòva, Un jour / Une nuit, 2019, 168 paginas, 15 èuros


Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Estudi sus la Cançon de la Crosada

En 2015 sortissiá lo libre Lorsque la poésie fait le souverain, Étude sur la Chanson de la Croisade Albigeoise.

Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.