setmana-880Un debat se debanèt a l'Estivada, ongan, sul nòrd d'Occitània, La Setmana dins son numèro 880 (08/2012) ne rendiá compte.

Reaccions :

1- Joan Pèire Cavalièr, un Lengadocian en Lemosin,  sul blòg Mescladís e Còps de Gula.

Extrach : "Lo jornal la Setmana faguèt dins son n. 880 (20 del mes d’agost) lo compte rendut d’una taula redonda aparentement (i èri pas) fòrça animada organizada dins l’encastre de l’Estivada de Rodés, consacrada al Nòrd d’Occitània (Auvernha, Lemosin, espaci Vivaro-Alpenc…), titolada "Benvenguts al Nòrd", ont partecipavan, pel Lemosin, Jan dau Melhau e Chapduelh que se planhèran de l’ostracisme, del mespres amai del racisme dels autres occitans pels "nòrdistas". La polemica foguèt perseguida dins lo n. 883 del jornal aqueste mes per 6 legeires que mandèron de lètras.

"Cal en primièr mercejar la Setmana per aqueste dorsièr e per aver publicat tot aquel corrièr, que contén una lètra fòrça veementa de Melhau que criticava la revirada tota lengadociana dels prepaus dels Lemosins a l’Estivada, sens cap de censura.

"Amai me sentissi puslèu estrangièr a la discussion, del biais almens qu’es estada menada, me tròbi quasiment obligat de’n dire quicòm ieu tanben, vist que soi un lengadocian emigrat en Lemosin e que trevi lo mitan associatiu occitanista lemosin.

"Çò que pòdi dire, en premièr, es que lo problema de comunicacion linguitica existís pas aquí, almens entre occitanistas (evidentament es mai complicat, non pas de se comprene, mas d’escambiar amb de locutors abituats a entendre pas que de lemosin), totis me parlan en lemosin, ieu parli en lengadocian, ara "boirat" de locucions lemosinas, e nos nos comprenen perfièchament. En mai d’aquò, per un lengadocian, legir de lemosin en grafia classica es tant aisit coma de legir son pròpri dialècte. Los que parlan d’una dificultat de lectura interdialectala, sabon pas çò que dison, o alara legisson quitament pas dins lor dialècte ! Vertat tanben, coma Magali Urros e Aura Séguier zo dison dins lo dorsièr, que los legeires lemosins d’occitan (efectivament n’i a pas tant qu’aquò), de fach, legisson sens reganhar los autres dialèctes e se monstran fòrça doberts almens per çò que se fa en gascon, en lengadocian e en provençau. [...]" [la seguida sul blòg]

2- Dins la Setmana 883 (pagina  8) Maria-Joana Verny, cantalosa, balha lo sieu viscut :

"Èri presenta a la discussion. Dubriguèri pas la boca, e mai n'aguèsse agut mai d'un còp enveja : soi e me sentissi prigondament auvernhata, filha del Cantal.

"Jamai oblidarai mon estonament e ma quasi repulsion quora, après tres ans de militantisme occitanista al licèu de Sant Flor, davalèri a Montpelhièr per seguir los corses de Robert Lafont a la facultat. Me reconeguèri pas dins los estereotips dels occitanistas lengadocians : la viticultura ? soi d'un país de vacas. La cosina a l'òli ? La fasián al burre e al saïn (que l'òli - jamai d'oliva ! - veniá completar). Los catars o los parpalhòts ? Veniái d'un país de catolicisme tranquille, enrasigat dins lo païsatge. Miègterrana ? N'èri luènh, que sabiái manca pas nadar ! Aviái l'impression que l'Occitània del Nòrd aviá pas cap d'autra foncion que de grandir un pauc l'espace de "l'empèri" occitan, mas que l'òm se trufava de sas particularitats economicas, istoricas, geograficas, linguisticas... Benlèu qu'una vision mai plurala de l'espaci d'òc auriá permés a de transfuges coma lo P. Bonnaud de se reconèisser mai dins l'occitanisme e li auriá esparnhat de tombar dins lo particularisme localista.

"Bon... Constatacions fachas.

"Empacha pas que lo tèrme de "racisme" me sembla emplegat d'un biais un pauc abusiu. Los mots an un sens e òm deu pas jogar atal.

"Empacha pas tanpauc que se diguèron dins lo debat de contra-veritats e mai se lancèron d'atacas insuportablas, talamens nècias que me desgostèt de participar :

"- Alara que lo debat èra animat per mon collèga JC Forêt, qu'empleguèt par aquò l'occitan d'Ardècha que coneis plan, un còp de mai "l'Universitat de Montpelhièr" foguèt presa a partida per J. dau Melhau : i fariam pas cap de palça a la literatura lemosina... Cossí o sabiá lo dau Melhau ? Alara que Marcela Delpastre es al programa de la primièra annada, que i presentam l'escòla de Leberaubre, qu'en dialectologia lo lemosin es estudiat coma los autres dialèctes, que i aviá dins lo public una estudianta... gascona... que ven d'acabar amb ieu un Master sus Delpastre, que comença sa tèsi sus... Delpastre a la dintrada. L'estudianta que, de segur, a rescontrat, mai d'un còp, lo dau Melhau ! Alara que fauta de presa en carga per l'Universitat de Lemòtges (ne sèm la fauta ?), sèm plan contents, a l'Universitat de Montpelhièr, d'aculhir d'estudiants lemosins que se son jamai plangut de sos estudis.

" - Se parlèt del desèrt lemosin en matèria d'ensenhament. S'oblidèt lo trabalh remirable que fa la domenja Decomps a Seilhac (cresi pas de me trompar) ont ensenha, dempuèi de decenis, a de detzenats de joves ! Domenja qu'a fach foncionar lo CREO Lemosin quasiment sola, dempuèi d'annadas, e que respond totjorn present  quand la FELCO a besonh de contactes. Se diguèt pas tanpauc que, de cotria amb ela, la FELCO es intervenguda, mai d'un còp, pròche del Rectorat de Lemòtges, e mai del Ministèri, ont la situacion es evocada mantun còp... D'un biais general, tot çò que se diguèt sus la dificultat pel Sud de l'espaci occitan de ne comprene lo Nòrd se seriá degut acompanhar d'una reflexion de tip sociolinguistic sus l'incapacitat d'avançar en societat de l'occitanisme del Nòrd. Paradoxalament, la lenga i es benlèu pas encara pro mòrta... Es pas de cinisme que fau aquí : es un constat que fau cada còp que soi dins mon Cantal. Aval ont la lenga es encara un pauc viva en cò de locutors naturals, aquestes n'an encara la vergonha e lo ligam entre locutors naturals e neolocutors mai o mens militants es la causa mai dura que se pòsca faire... De notar tanben lo nogalh militant flacàs de las acadèmias del Nòrd : abans que s'organizèsse la manif de Tolosa, la FELCO aviam prepausat que se faguèsson puslèu de manifestacions decentralizadas par cobrir melhor l'espaci occitan, sas periferias del Nòrd e la tèrra de mision qu'es Provença. Èra estat un moment question d'una manif en Auvernha : los Auvernhats i renoncièron que se sentissián pas capables de capitar la causa, e mai amb l'ajuda de las autres regions... Resultat : tot lo monde anèt a Tolosa... Es aital : dempuèi qu'Anèm Òc existís e que sa capacitat de mobilizacion a fach flòri, nòstres amics del Nòrd n'an pas, a mon vejaire, brica profitat e los elegits del Nòrd, coma la societat del Nòrd n'an pas vista la portada, malgrat d'accions de sensibilizacion locala que podián pas aver la visibilitat d'un grand recampament...

"Vaquí... Qualques elements mandats a la lèsta e que ma cachavan dempuèi aquel debat ? Se qualqu'un a lo mejan  de faire saber mas remarcas a J. dau Melhau, que presi fòrt son trabalh d'editor, seriá plan qu'o faguèsse..."

3- Sul site academiaoccitana.eu un article de J. P. : "Adieu, ò Lemosin, país de la c(h)astanha…"

Extrach : "Simpla provocacion per atraire l’atencion. Sabi que los Lemosins non aman gaire lor compatriòta Jòrdi Forèst, autor famós – mas afrancimandat, pec(h)aire ! - del Geranium ovipar e que començan de s’embufar. Donc, pòdi començar. Veni de legir dins un jornal un corrièr d’un autre Lemosin, mas el de bona soc(h)a, que planh que lo lemosin e los Lemosins non son reconeguts coma o deurián dins lo mond occitanista (que los autors d’aquel parçan non son pro legits, mas en tot criticar nòstras posicions sense nos aver legits !), e que se preval d’aquela diferéncia fins a una nòta finala. [...]" [legir la seguida sul site]


Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Pèire Lagarde sus Joan Bodon (1971)

Joan Bodon

En 1971 dins la revista Vida Nòstra Pèire Lagarde presentava Joan Bodon.

Occitània en qualques mots

Detalh de la cobèrta 'L'Occitanie en 48 mots' d'Herve Terral

En 2014 sortissiá lo libre L'Occitanie en 48 mots d'Hervé Terral.