Per la cinquena annada consecutiva l'universitat de Tolosa II-Lo Miralh oraganiza las conférencias DMOO. D’especialistas d’universitats francesas, europencas o americanas venon presentar lors darrièrs trabalhs sus la lenga, l’istòria o la literatura occitanas - [lo .pdf de presentacion]

Los rescontres son dubèrts a totes. Las conferéncias son en francés. La dintrada es liura. Lòc : Ostal d’Occitània, 11, carrièra Malcosinat - 31000 Tolosa - M° Esquiròl - Tel : + 33 05 61 22 13 31

Programa DMOO - 2012-2013 :

  • Dimècres 10 d’octòbre de 2012 - 18:30 - Alan VIAUT (CNRS) - Lengas minoritàrias e espaci en Euròpa : los marges linguistics territorials
  • Dimècres 7 de novembre de 2012 - 18:30 - Joan-Loís MASSOURE (Universitat de Tolosa II-Lo Miralh) - Lo gascon, los mots e lo sistèma
  • Dimècres 21 de novembre de 2012 - 18:30 - Nadine HENRARD (Universitat de Lièja, Belgica) - Lo teatre religiós dins l’Occitània medievala
  • Dimècres 19 de decembre de 2012 - 18:30 - Maria-Joana VERNY (Universitat Paul-Valéry, Montpelhièr III) - Robert Allan (1927-1998), entre encantament del mond e desencantament
  • Dimècres 23 de genièr 2013 - 18:30 - Christophe IMBERT (Universitat de Tolosa II-Lo Miralh) - Del Felibritge a l'Ecole Romane : los trobadors de Moréas e l'esperit d'una renaissença de las letras
  • Dimècres 20 de febrièr de 2013 - 18:30 - Élodie de OLIVEIRA (Universitat de París-Sorbona, París IV) - La Canson del país (1948) : avèm besonh d’una edicion critica per (tornar) legir Joan Bodon ?
  • Dimècres 20 de març de 2013 - 18:30 - Joan-Ives CASANOVA (Universitat de Pau e dels Países d’Ador) - Dins l’obrador de las fargariás : los trobadors de Joan de Nòstradama
  • Dimècres 17 d’abrial de 2013 - 18:30 - Fausta GARAVINI (Universitat de Floréncia, Itàlia) - Montaigne occitan

Presentacion de Joan-Francés Courouau :

"Es la cinquena annada que nòstras conferéncias DMOO se debanan a l’Ostal d’Occitània. Destinadas a far accessiblas al nombre mai grand la frucha de la recerca universitària menada sus la matièra occitana – al sens larg –, rescontran un succès creissent al près de nòstres estudiants mas tanben d’un public alarguit compausat de curioses que s’interèssan a la cultura occitana e a la recerca scientifica.

"Lo programa es estat compausat en tenent compte de la diversitat de nòstras disciplinas : literatura medievala amb la medievista belga Nadine Henrard, modèrna amb Joan-Ives-Casanova, especialista de l’inventor dels trobadors, Joan de Nòstradama, lo sègle XIX amb lo comparatista Christophe Imbert sus un moment determinant de nòstra istòria literària, lo sègle XX gràcias a Maria-Joana Verny e Élodie de Oliveira que nos permeton caduna de tornar descobrir un grand autor, Robèrt Allan per l’una e Joan Bodon, per l’autra, la linguistica amb un dels melhors especialistas del gascon, Joan-Loís Massoure e la sociolinguistica amb l’especialista europenc Alan Viaut. E per claure l’annada universitària en beutat, sèm particularament aüroses e onorats de recebre, venguda especialament de Floréncia (Itàlia), la granda especialista de Montaigne, de la literatura francesa e de la literatura occitana, qu’es Fausta Garavini (17 d’abrial).

"Pròva sens dobte de son succès, pel primièr còp ongan, aquel partenariat amb l’Ostal d’Occitània e Convergéncia occitana benefícia del sosten dirècte de la Region Miègjorn-Pirenèus.

"Estudiants, collègas universitaris e ensenhaires o simples curioses, siatz planvenguts dins nòstres DMOO, dobèrts a totas e a totes, dins un esperit convivial de partatge de las coneissenças."


Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.