couteau-sur-la-langue-merle Un article de Cristian Rapin. Sorsa : Lo Lugarn numèro 82.

Le couteau sur la langue de Renat Merle es un roman escrit, coma lo títol o revèla, en francés. Es un bon roman, rondament menat, de bon legir que s’apièja sus de donadas vertadièras e que las utiliza amb umor.

En bon coneisseire de l’istòria de l’occitanisme politic, l’autor s’apièja sus de tròces d’istòria viscuda.

Cadun sap que lo PNO jos l’empencha de Francés Fontan aviá entreprés una enquèsta tendent a determinar las termièras precisas de la lenga d’òc. Los resultats, generalament corroborats per d’enquèstas universitàrias pus puntualas, avián servit de basa per la realizacion de las divèrsas mapas que coneissèm. Trabalh menimós, exigent, fòrça detalhat, tant talament que certans insconscients (que se comportavan en agents objectius de l’Estat opressor) se’n trufavan en disent que dins aquela enquèsta, los limits dels parlars d’òc èran fixats a un brot d’èrba prèp.

Tot aquò es utilizat intelligentament per Renat Mèrle que i placa dessùs una istòria de manipulacion menada per la CIA.

Es vertat que i agèt qualques temptativas d’aquela mena que – a nòstra coneissença – anèron pas luènh. Daissam lo legeire desmarmalhar los faches e assajar d’i veire clar entre los enquestaires lingüistics, los psicopatas e los agents estrangièrs. Daissam lo reagir, tanben, fàcia a aqueles personatges politicament ambigús dont certans foguèron occitanistas, que o son pas mai mas que o poiriàn tornar venir.

La matèria occitana es estada pauc utilizada, fins ara, dins los romans franceses que cèrcan mai que mai los inspiracion dins la bascòja parisenca.

Cristian Rapin

*

Tanben sul meteis libre un article de la revista Lo bram dau clapàs numèro 76, febrièr de 2003. Extrach :

Le couteau sur la langue, un roman policièr, un roman negre de Renat Merle.

Se tracha d’un maselaire en seria pres d’una estranha foliá, foliá que mescla a l’encòp las utopias ranças d’aprèp 1968 e las crespacions identitàrias a la virada d’aquel sègle.

Renat Merle fa pas mòstra d’erudicion, mas batís un roman negre pichon, un biais de polar saborós sus l'Occitània e sas bolièras ; del còp, fa arpatejar l’Occitània tota a sos personatges de long en larg e pels travèrses.

Un policièr sus las raras entre lenga d’òc e lenga d’oil. [...]

Un roman sus l’astrada politica de la lenga, sus las lengas dominantas e dominadas, suls maximalistes e los minimalistes de la lenga d’òc e sus las derivas terroristas.

Un polar lingüistic, s’i còpa de lengas, tot aitant qu’òm las parla. Una mena de joièl pichon dins lo mond del policièr meridional, escrich per un coneisseire bon de totas las culturas d’òc.

*

Nòtas :

Le couteau sur la langue per Renat Merle
Edicions Jigal, 141 paginas, prètz 5,95 €, ISBN : 2-9511228-5-1


Escrivans Idalze

escrivansidazle Escrivans Idazle, Per Noste, 348 paginas. Un florilègi bilingüe d'autors bascos e gascons.

Aqueste obratge collectiu concebut per las associacions Per Noste e Maiatz vòl donar un imatge global de l’escritura basca e occitana de uèi.

Al ras d’una tradicion orala fòrta e tostemps presenta, conte, poesia, teatre, novèlas, romans, raconte de tot escantilh que son lo païsatge de las nòstras literaturas.

Palancas estelum

palancas-estelumL’Ostal d’edicion La Poesia presenta la reedicion de Palancas e l’Estelum amb las fichas de trabalh sus CD-ROM.

Presentacion : "Lo concèpte de palancas nasquèt de la practica de regents qu’ensenhavan als dròlles l’ortografi a de l’occitan e la del francés. Se farguèt e comencèt de se metre en òbra dins las Calandretas a la fin de las annadas 80. Que sián mercejats aicí los collègas que sosquèron sus aquesta practica interlenga e tanben la dòna Eveline Charmeux que nos encoratjèt. Totes an portada sa pèira a l’espelida d’aquel fichièr.

Sus l'òbra de Max Roqueta 'Verd Paradís'

verd-paradis-1-max-roqueta Lo tèxt çai jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola a Montpelhièr.

Verd Paradís - Resson au vèrs de Baudelaire : « le vert paradis des amours enfantines », Verd Paradís rementa lo paradís perdut de l'enfança.

Roland Pécout escriu en 1993 : « L'Eden perdut que sa languison esclaira las pròsas de Verd Paradís, aquò's lo parangon de l'oasís. Lo desèrt es aimat per çò que rescond las fònts : coma la garriga espinosa amaga sos sorgents, coma la secada de Miègjorn conten al bèl mitan son grífol, coma la vida apara son mistèri, e la sòm, los sòmis... » E presenta Max Roqueta coma un « chaman dau País das Fònts », un passant que s'encamina dins de païsatges ben reals que son atanben de sasons de l'imaginari.