couteau-sur-la-langue-merle Un article de Cristian Rapin. Sorsa : Lo Lugarn numèro 82.

Le couteau sur la langue de Renat Merle es un roman escrit, coma lo títol o revèla, en francés. Es un bon roman, rondament menat, de bon legir que s’apièja sus de donadas vertadièras e que las utiliza amb umor.

En bon coneisseire de l’istòria de l’occitanisme politic, l’autor s’apièja sus de tròces d’istòria viscuda.

Cadun sap que lo PNO jos l’empencha de Francés Fontan aviá entreprés una enquèsta tendent a determinar las termièras precisas de la lenga d’òc. Los resultats, generalament corroborats per d’enquèstas universitàrias pus puntualas, avián servit de basa per la realizacion de las divèrsas mapas que coneissèm. Trabalh menimós, exigent, fòrça detalhat, tant talament que certans insconscients (que se comportavan en agents objectius de l’Estat opressor) se’n trufavan en disent que dins aquela enquèsta, los limits dels parlars d’òc èran fixats a un brot d’èrba prèp.

Tot aquò es utilizat intelligentament per Renat Mèrle que i placa dessùs una istòria de manipulacion menada per la CIA.

Es vertat que i agèt qualques temptativas d’aquela mena que – a nòstra coneissença – anèron pas luènh. Daissam lo legeire desmarmalhar los faches e assajar d’i veire clar entre los enquestaires lingüistics, los psicopatas e los agents estrangièrs. Daissam lo reagir, tanben, fàcia a aqueles personatges politicament ambigús dont certans foguèron occitanistas, que o son pas mai mas que o poiriàn tornar venir.

La matèria occitana es estada pauc utilizada, fins ara, dins los romans franceses que cèrcan mai que mai los inspiracion dins la bascòja parisenca.

Cristian Rapin

*

Tanben sul meteis libre un article de la revista Lo bram dau clapàs numèro 76, febrièr de 2003. Extrach :

Le couteau sur la langue, un roman policièr, un roman negre de Renat Merle.

Se tracha d’un maselaire en seria pres d’una estranha foliá, foliá que mescla a l’encòp las utopias ranças d’aprèp 1968 e las crespacions identitàrias a la virada d’aquel sègle.

Renat Merle fa pas mòstra d’erudicion, mas batís un roman negre pichon, un biais de polar saborós sus l'Occitània e sas bolièras ; del còp, fa arpatejar l’Occitània tota a sos personatges de long en larg e pels travèrses.

Un policièr sus las raras entre lenga d’òc e lenga d’oil. [...]

Un roman sus l’astrada politica de la lenga, sus las lengas dominantas e dominadas, suls maximalistes e los minimalistes de la lenga d’òc e sus las derivas terroristas.

Un polar lingüistic, s’i còpa de lengas, tot aitant qu’òm las parla. Una mena de joièl pichon dins lo mond del policièr meridional, escrich per un coneisseire bon de totas las culturas d’òc.

*

Nòtas :

Le couteau sur la langue per Renat Merle
Edicions Jigal, 141 paginas, prètz 5,95 €, ISBN : 2-9511228-5-1


Lo professor Cric - Sèrgi Gairal

professor-cric-gairalFebrièr de 2017, Sèrgi Gairal publica al Grelh Roergàs Lo professor Cric, un libre a l'entorn de l'aprendissatge de l'occitan. 

Lo professor Cric es un papagai qu'ensenha a sa companha, Crac, la lenga occitana.

A travèrs aquela istòria, l'obratge tòca a la question de l'aprendissatge d'una lenga e de son usatge, torna tanben sus mantuns punts de lingüistica occitana.

Sul libre 'Les Pays des parlers perdus'

les-pays-des-parlers-perdusSul libre Les Pays des parlers perdus de Pierre Pasquini, un article de Joan-Francés Blanc dins la revista Estudis Occitans (numèro 19 , 1996, pagina 55).

Sortit d'una tèsi de 1991, qu'agèri pas l'astre de legir, l'obratge de Pierre Pasquini n'es benlèu un de mai dins la tièra de las analisis del psicodrama del movement de renaissença d'òc. Una pèira de mai sus l'ataüt, benlèu, mas pasmens lo libre presenta de causas interessantas, per exemple pels istoriografs. Que lo biais d'escriure l'istòria (Robèrt Lafònt dins sa prefaci o ditz ben : avèm aquí un trabalh d'Istorian) depend pas sonque de las sorgas, mas tanben de la tòca que s'es balhada l'autor en se botant a la règa. Aquela tòca es la de l'autor, mas aqueste banha dins un temps e dins una environa (las orientacions de sos directors d'estudis) que lo butan a des causidas ideologicas (al sens large del mot) mai o mens concientas.

Lo libre escafat

lo-libre-escafatJoan-Ives Casanòva - Lo Libre Escafat - Trabucaire - 2008

Presentacion de l'editor : "Un libre es totjorn, per la quita fòrça de las causas, un abotiment, e mai la soma dels tempses enanats e d'aqueles que demòran de viure, e primièr, d'imaginar, per assajar de los faire possibles.

"Dins la trajectòria d'escritura en pròsa, ja plan rica, de Joan Ives Casanòva, Lo Libre Escafat, mai benlèu que d'autres libres, es estat concebut jol signe de la mudança e de las metamorfòsis de la vida, que se pòdon gaire percebre al moment que las vivèm, mas que s'impausan, al final, coma de movements fonses, que lo viatge n'es Io revelator.