couteau-sur-la-langue-merle Un article de Cristian Rapin. Sorsa : Lo Lugarn numèro 82.

Le couteau sur la langue de Renat Merle es un roman escrit, coma lo títol o revèla, en francés. Es un bon roman, rondament menat, de bon legir que s’apièja sus de donadas vertadièras e que las utiliza amb umor.

En bon coneisseire de l’istòria de l’occitanisme politic, l’autor s’apièja sus de tròces d’istòria viscuda.

Cadun sap que lo PNO jos l’empencha de Francés Fontan aviá entreprés una enquèsta tendent a determinar las termièras precisas de la lenga d’òc. Los resultats, generalament corroborats per d’enquèstas universitàrias pus puntualas, avián servit de basa per la realizacion de las divèrsas mapas que coneissèm. Trabalh menimós, exigent, fòrça detalhat, tant talament que certans insconscients (que se comportavan en agents objectius de l’Estat opressor) se’n trufavan en disent que dins aquela enquèsta, los limits dels parlars d’òc èran fixats a un brot d’èrba prèp.

Tot aquò es utilizat intelligentament per Renat Mèrle que i placa dessùs una istòria de manipulacion menada per la CIA.

Es vertat que i agèt qualques temptativas d’aquela mena que – a nòstra coneissença – anèron pas luènh. Daissam lo legeire desmarmalhar los faches e assajar d’i veire clar entre los enquestaires lingüistics, los psicopatas e los agents estrangièrs. Daissam lo reagir, tanben, fàcia a aqueles personatges politicament ambigús dont certans foguèron occitanistas, que o son pas mai mas que o poiriàn tornar venir.

La matèria occitana es estada pauc utilizada, fins ara, dins los romans franceses que cèrcan mai que mai los inspiracion dins la bascòja parisenca.

Cristian Rapin

*

Tanben sul meteis libre un article de la revista Lo bram dau clapàs numèro 76, febrièr de 2003. Extrach :

Le couteau sur la langue, un roman policièr, un roman negre de Renat Merle.

Se tracha d’un maselaire en seria pres d’una estranha foliá, foliá que mescla a l’encòp las utopias ranças d’aprèp 1968 e las crespacions identitàrias a la virada d’aquel sègle.

Renat Merle fa pas mòstra d’erudicion, mas batís un roman negre pichon, un biais de polar saborós sus l'Occitània e sas bolièras ; del còp, fa arpatejar l’Occitània tota a sos personatges de long en larg e pels travèrses.

Un policièr sus las raras entre lenga d’òc e lenga d’oil. [...]

Un roman sus l’astrada politica de la lenga, sus las lengas dominantas e dominadas, suls maximalistes e los minimalistes de la lenga d’òc e sus las derivas terroristas.

Un polar lingüistic, s’i còpa de lengas, tot aitant qu’òm las parla. Una mena de joièl pichon dins lo mond del policièr meridional, escrich per un coneisseire bon de totas las culturas d’òc.

*

Nòtas :

Le couteau sur la langue per Renat Merle
Edicions Jigal, 141 paginas, prètz 5,95 €, ISBN : 2-9511228-5-1


Traduccion francesa del 'Libre de Catòia' de Joan Bodon

catoia-frances-bodonVen de pareisse (febrièr de 2017) una novèla traduccion francesa del Libre de Catòia de Joan Bodon. Es deguda a Alem Surre Garcia, escrivan e conferencièr. Trabalhèt en collaboracion amb Françoise Meyruels e Martine Boulanger.

La darrièra traduccion de Pèire Canivenc datava de 1993. Son Les editions du Rouergue que la propausava, alara que reeditavan l'integrala de l'òbra de l'autor, en version originala occitana e dins sa traduccion en francés. Joan de Cantalausa assegurava la direccion del trabalh editorial.

Contes d'Aubrac

mars Letras d'Òc publica (2019) los Contes d'Aubrac. Lo libre de 368 paginas es propausat al prètz de 27 èuros. Presentacion de l'editor :

Enfin ! Los contes enregistrats en Aubrac al moment de la granda enquèsta del CNRS de las annadas 1960 – demorats inedits dempuèi –, espelisson ara, mai de cinquanta ans après, dins la lenga dels contaires, l’occitan de l’Aubrac.

Contes Atal - Antonin Perbòsc

contes-atal Contes atal d'Antonin Perbòsc (2006, Letras d'òc, 192 paginas). Postfaci de Josiana Bru, amb lexic occitan-francés.

Presentacion de l'editor : "Dins la dralha dels Fablèls Calhòls, pareguts fa bèl temps, los Contes atal amassan 23 contes a l'encòp risolièrs e calhòls.

Escrits per Antonin Perbòsc (1861-1944), grand contaire e grand amassaire de contes, de cap a la primièra guèrra mondiala, los tèxtes aicí publicats nos fan descobrir una part de çò que demorava tròp sovent escondut dins los recuèlhs dels folcloristas. Interdit qu'èra als cuols cosuts coma lo pater als ases.