mars Lo libre D'ara enlà de Franc Bardòu publicat per IEO Edicon sortiguèt en 1999.

Se divisa en doas parts. Dins la primièra titolada De sempre l'autor nos presenta un sèria de contes de son invencion. Las accions se debanan a l'Edat Mejana. De bon legir e sens renovelar lo genre l'autor lo noirís amb abiletat e mestreja.

Auriá poscut pr'aquò èsser mai ambiciós e acceptar de cabusar d'a fons dins lo fantastic e cóser amb un pauc mai d'abiletat aqueles racontes, per propausar al lector una ficcion coerenta e mai agradiva.

La segonda part es una succession de nòvas e mai que mai de çò que l'autor apèla de « triptics urbans ». Franc Bardòu afronta aquí lo mond contemporan, los mitans urbans de la fin del sègle XX. Una ambicion rara en literatura occitana ont lo roman es quasi absent. De bona tenguda aquelas nòvas se legísson amb interés, empèro tota aquela pròsa manca d'un espessor narrativa ampla e mestrejada : son pas que tròces e bocins, chicas e micas, distracions.

Extrach

Dins la carrièra lorda e nègra, avançava ; son pas li pesava a ne traucar los trepadors. Avançava jos la lutz blava, crusa e freda dels reverbèrs. Dins la nuèit fosca e pudissenta de la vilassa sense fin, son ombra la precedissiá e lo seguissiá ço parièr, amb un ritme estranh de relòtge.

Lo sieu anar d’òme esquinçat, li semblava que trentalhava. Encara una autra nuèit passada a se trigossar la codena dins aquel barri fotrassièr... E una nuèit de mens, tanben, a barotlar dins aquel mond...

Solet.

Dins aquel barri, òc-ben ! E ont anar ? Per quin camin ? Aquí-dedins èra nascut. La misèria d’aquel endreit li pegariá tostemps a las sòlas ; li auriá calgut d’alas als pès per s’arrancar d’aquel neient !


La Lison dau Peirat

la-lison-dau-peirat-100La Lison dau Peirat - Monica Sarrasin - Lo chamin de Sent Jaume

La critica de Jean-Pierre Cavaillé : "Per vos dire la vertat, aviái pas encara legit La Lison dau Peirat. Pr'aquò vesiái plan que lo pichon monde dels legeires d’occitan en Lemosin se podian pas gardar de’n prononciar lo titre sens prene un aire entendut e risolier. Ara, qu’ai devorat ò puslèu begut d’un trach La Lison, puèi La Setmana, compreni perfiechament lo perqué d’aquela mina entenduda e regaudida : la Monica Sarrasin a un sens innat de la lenga parlada e del raconte, una coneissença prigonda dels biaisses de viure e de soscar dels limosins d’aquela generacion que malurosament es a man de desaparéisser, e enfin te ten un umorisme irresistible [...]"

La seguida sul blòg Mescladis e còp de gula [aicí]

Gramatica aranesa

gramatica-aranesaGramatica aranesa - Aitor Carrera

Editor : Pagès Editors - 288 paginas - 2007
ISBN: 978-84-9779-484-8 - [ligam]

Presentacion de l'editor : "Aquesta qu'ei era prumèra gramatica modèrna der aranés. Qu'ei ath madeish temps ua gramatica normativa e descriptiva. Qu'indique damb precision çò qu'ei corrècte e çò qu'ei incorrècte en occitan d'Aran, mès tanben es hèts de variacion mès arremercables : geografics, generacionaus o ben estilistics.

'Encaminament Catar' de Denis Saurat

encaminament-catar Encaminament Catar de Denis Saurat.
Introduccion, traduccion e nòtas de Joan-Francés Courouau.

Presentacion de l'editor : « Una òbra oculta, ocultista e ocultada. L’òbra occitana de Danís Saurat representa, dins lo camp de la creacion literària en occitan al sègle XX, un cas absoludament particular. Nascut a Tolosa en 1890, filh de parents ariegeses, se faguèt bèl prèp de la frontièra bèlga. Agregat d’anglés, professor a l’universitat de Bordèu, es director de l’Institut francés de Londres de 1924 a 1945, un dels primièrs a rejónher lo general de Gaulle après l’apèl del 18 de junh.