mars Lo libre D'ara enlà de Franc Bardòu publicat per IEO Edicon sortiguèt en 1999.

Se divisa en doas parts. Dins la primièra titolada De sempre l'autor nos presenta un sèria de contes de son invencion. Las accions se debanan a l'Edat Mejana. De bon legir e sens renovelar lo genre l'autor lo noirís amb abiletat e mestreja.

Auriá poscut pr'aquò èsser mai ambiciós e acceptar de cabusar d'a fons dins lo fantastic e cóser amb un pauc mai d'abiletat aqueles racontes, per propausar al lector una ficcion coerenta e mai agradiva.

La segonda part es una succession de nòvas e mai que mai de çò que l'autor apèla de « triptics urbans ». Franc Bardòu afronta aquí lo mond contemporan, los mitans urbans de la fin del sègle XX. Una ambicion rara en literatura occitana ont lo roman es quasi absent. De bona tenguda aquelas nòvas se legísson amb interés, empèro tota aquela pròsa manca d'un espessor narrativa ampla e mestrejada : son pas que tròces e bocins, chicas e micas, distracions.

Extrach

Dins la carrièra lorda e nègra, avançava ; son pas li pesava a ne traucar los trepadors. Avançava jos la lutz blava, crusa e freda dels reverbèrs. Dins la nuèit fosca e pudissenta de la vilassa sense fin, son ombra la precedissiá e lo seguissiá ço parièr, amb un ritme estranh de relòtge.

Lo sieu anar d’òme esquinçat, li semblava que trentalhava. Encara una autra nuèit passada a se trigossar la codena dins aquel barri fotrassièr... E una nuèit de mens, tanben, a barotlar dins aquel mond...

Solet.

Dins aquel barri, òc-ben ! E ont anar ? Per quin camin ? Aquí-dedins èra nascut. La misèria d’aquel endreit li pegariá tostemps a las sòlas ; li auriá calgut d’alas als pès per s’arrancar d’aquel neient !


Fin de partida - Florian Vernet

mars Dins una lenga precisa, modèrna, eficaça, saborosa, liura e naturala, plena d'umor e de ferocitat, Florian Vernet propausa al lector amb Fin de partida sièis nòvas.

Aquesta òbra completa son precedent recuelh paregut a las Edicions de l'IEO en 2004 Vidas e engranatges ont se mesclavan ja fantastic e realisme, sòmis, soscadissas, ironia.

Retrach del colonizat - Albert Memmi

retrach-colonizat Retrach del colonizat d'Albert Memmi (Vent Terral, 1983).

Quatrena de cobèrta – Aqueste libre, paregut pel primièr còp en 1957 es lèu vengut un classic que i se son reconegut dedins los colonizats dels cincs continents.

Revirat dins un vintenat de lengas, gràcia a l'escrivan Cristian Rapin, l'avèm ara en version occitana.

Sus l'òbra de Max Roqueta 'Verd Paradís'

verd-paradis-1-max-roqueta Lo tèxt çai jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola a Montpelhièr.

Verd Paradís - Resson au vèrs de Baudelaire : « le vert paradis des amours enfantines », Verd Paradís rementa lo paradís perdut de l'enfança.

Roland Pécout escriu en 1993 : « L'Eden perdut que sa languison esclaira las pròsas de Verd Paradís, aquò's lo parangon de l'oasís. Lo desèrt es aimat per çò que rescond las fònts : coma la garriga espinosa amaga sos sorgents, coma la secada de Miègjorn conten al bèl mitan son grífol, coma la vida apara son mistèri, e la sòm, los sòmis... » E presenta Max Roqueta coma un « chaman dau País das Fònts », un passant que s'encamina dins de païsatges ben reals que son atanben de sasons de l'imaginari.