mars Letras d'Òc publica (2019) los Contes d'Aubrac. Lo libre de 368 paginas es propausat al prètz de 27 èuros. Presentacion de l'editor :

Enfin ! Los contes enregistrats en Aubrac al moment de la granda enquèsta del CNRS de las annadas 1960 – demorats inedits dempuèi –, espelisson ara, mai de cinquanta ans après, dins la lenga dels contaires, l’occitan de l’Aubrac.

Publicam aicí mai de 50 contes d’aquelas nautas tèrras, entre Avairon, Cantal e Losèra : s’i deslarga la paraula dels contaires e contairas d’aquel país de l’aspra singularitat.

La culhida e los enregistraments son de Marie-Louise Tenèze e Alain Rudelle ; la presenta edicion es de Josiane Bru, especialista dels contes populars e cò-autora del Catalogue du conte populaire français. I trobam de contes meravilhoses, de legendas, de contes per rire, de contes de dracs o de lops, de contes de bèstias : tot un tresaur de racontes e de paraula populara.

L’obratge compren lo tèxt original dels contes, fidèlament transcriches, amb la traduccion francesa en regard del tèxt occitan. Una presentacion dels contaires e de lors racontes, de nòtas, complètan lo libre.


Comba Granda I e II - Leopòld Durand

comba-grandaComba Granda I e II - Leopòld Durand
Vent Terral - dos tòmes (1987 e 1991)

Presentacion :

Primièr tòme - De la guèrra de 1970 cap a 1914, dins una bòria de montanha mejana, un libre d’oras dels biaisses de far e de viure. E un roman vertadièr. De tèrra, d’argent e d’amor desparaulat, dins una lenga que deu pas res als diccionaris.

Claude Peyrot - Œuvre occitane complète

peyrot-libre Las òbras completas de Claude Peyrot venon d'èsser reeditadas (fin de 2016) jos la direccion de David Fabié per la seccion francesa de l'Associacion Internacionala d'Estudis Occitans (AIEO).

Una òbra essenciala que dempuèi d'annadas èra de mal trobar.

Camins : Lo cant de la tèrra d'Iveta Balard

Ven de sortir (automn de 2023) a las edicions del Grelh Roergàs lo darrièr libre d'Iveta Balard : Camins : lo cant de la tèrra.

Amb Camins, Iveta Balard contunha de nos menar non solament pels camins « d’en çò nòstre », mas tanben pels camins de la vida. I pensam pas de contunh, mas viure es caminar. Caminar per anar a l’escòla, per gardar las fedas, caminar « pel país de França e pels païses vesins », caminar lo jorn, caminar la nuèch... « Camini doncas SOI, per parafrasar Descartes. Tant que camini existissi. »