L'editor Vent Terral publiquèt al mes de decembre de 2023 la traduccion occitana Racontes a sotavotz del libre de Jean-Pierre Chabrol, Contes à mi-voix publicat en francés per Grasset en 1985.

Aquestes brèus racontes nos fan descobrir d’un biais gostós, son mond, son òbra e son país, las Cevenas. Parlan de son engatjament, de sa revòlta, de sa vida e de sa familha, amb una votz pròcha e sincèra. Mòstran las transformacions del país que lo vejèt naisse, entre tradicion e modernitat, entre resisténcia e adaptacion.

La traduccion es de Patrick Sauzet.

Quatrena de cobèrta

Brèus racontes, concentrats del mond e de l’òbra de Chabròl : l’engatjament, la revòlta, resistenta o camisarda, l’atencion fina a la vida e a la riquesa d’arma de las simplas gents. « La Cevena » coma ditz Chabròl, non pas per ne negar la complexitat, mas per donar a son país la proximitat d’una persona que parla per sa boca. Una votz que nos parla de mai prèp que dins los romans. De l’autor, dels sieus e de sa familha, los racontes s’entrenosan. Una contaira de mameta que tornam trobar faseira non-parièira de sopa. Sos parents, de sas amors de jovença a sa vida de regents e a l’educacion de lor filh. L’oncle calossut tornat del chaple de 14-18, lo linge cosin que pefona. L’autor el meteis que monta al Maquís rejónher los gaullistas e que s’i endeven comunista, dins una fraternitat ont se costejan Occitans, Espanhòls, Poloneses... e mai Alemands. E las Cevenas de cambiar : de pèrdre sos còdes tradicionals o d’aculhir de novèls abitants, dins un edonisme erotic o lo drama d’una amor sens asuèlh.

Jean-Pierre Chabrol (1925-2001) : nasquèt e moriguèt dins las Cevenas, mas visquèt longtemps dins la region parisenca ont trevèt artistas (Brassens, Ferré, Mouloudji) e escrivans (Aragon, Mac Orlan). Jornalista e dessenhaire a L’Humanité, que quitèt après l’invasion d’Ongria en 1956, se faguèt puèi conéisser coma escrivan (Les Fous de Dieu, la trilogia Les Rebelles o Le Canon fraternité). Amb Caminarem (1978) e Claudi Martí donèt la paraula, sovent en occitan, als vinhairons revoltats. En 2000, encara e tornarmai, contava las Colères en Cévenne...

Patric Sauzet : professor emerit a l’universitat de Tolosa 2 – Joan Jaurés, ancian escolana de l'ENS, agregat de gramatica, doctor ès-letras (1993), assistent de Robèrt Lafont a l'universitat de Montpelhièr. Lingüista, pensa que son ròtle es pas sonque d’estudiar la lenga mas de la far viure. Sas raices cevenòlas, l’an butat a revirar los Racontes a sotavotz, primièr per sa filha, e ara, encoratjat pel quite Joan-Pèire Chabròl, en libre e per totes.

Patric Sauzet es tanben l'autor del libre Conjugaison occitane (IEO Edicions) e del Diccionari de botgeta/Dico de poche (Yoran Embanner).

Racontes a sotavotz de Jean-Pierre Chabrol

Cobèrta del libre Racontes a sotavotz de Jean-Pierre Chabrol, traduccion occitana de Patrick Sauzet, Vent Terral (2023), 136 paginas.


La pèsta escarlata - Jack London

mars Pèire Beziat contunha son trabalh de traduccion pel plaser dels lectors occitanofòns.

Ven de sortir en 2021 La Pèsta escarlata de Jack London. Lo libre de 98 paginas es publicat per las Éditions des Régionalismes. Un libre que l'actualitat tornar malaürosament metre en avant.

L'istòria se debana en 2073 e los òmes son vestits de pèls de bèstias…

Lo libre es un raconte d'anticipacion postapocaliptic. Un vielhon, un còp èra professor d’universitat a San Francisco als Estats Units conta los eveniments que se debanèran pel passat : los de la Pèsta Escarlata.

Sul libre de Roland Pécout 'Agach occitan'

agach-occitan-pecoutDins la revista Lenga e País d'òc n° 43 en 2005, Marie-Jeanne Verny presentava tres cronicas eissidas del libre de Roland Pécout Agach occitan. Extrach :

Tres cronicas de Agach occitan de Roland Pécout
Proposicions d'expleitacion pedagogica

Agach occitan, publicat en 2004 per lo Centre d'Estudis Occitans a l'Universitat Paul Valéry1, es un libre que recampa de cronicas escrichas per Roland Pécout dins la revista Connaissance du Pays d'Oc, que pareissiá a Montpelhièr dins las annadas 1970-80. Remandam lo legeire a aquel obratge per las tres cronicas que trachan respectivament de las capitèlas, de Van Gogh e de la Tarasca. Prepausam una expleitacion pedagogica de cada tèxt, en donant de direccions de trabalh, de documents iconografics e de tèxtes complementaris.

Lo Tresaur dels Albigeses - Maurici Magre

mars Las Edicions dels Regionalismes venon de reeditar (estiu de 2018) lo libre de Maurici Magre Lo tresaur dels Albigeses en occitan.

La traduccion es de Miquèla Cabayé-Ramòs. Lo libre fa 170 paginas.