Mistèri a l'estadi, sortit en 2013 es lo darrièr dels tres pichons romans policièrs d'Aimat Tastaire après Lo secret del Mas Grand (2007) e Ombras criminalas sus l'estivada (2010).

Los tres son estats editats pel Grelh Roergàs.

Aimat Tastaire aquí coma pels autres de sos romans s'amusa, d'accion en accion, de descobèrta en descobèrta, pèrd pas temps, aviat abança dins la naracion e lo lector es pres. Son escritura es simpla, se focaliza sul debanar de l'accion.

Un bon biais de passar un moment dins la lenga que Sénher Tastaire mestreja perfièchament.

Presentacion : « Après Gaël Florent, dos autres jogaires son assassinats en un pas res de temps après un avertiment menaçant... Quala pòt èstre la rason que buta un òme a cometre d'actes parièrs : crimes gratuits, venjança, rivalitat esportiva, trafec de substàncias illicitas ? Caldrà fòrça paciéncia e tenacitat a l'inspector Milien per decelar lo colpable, abil a embolhar las pistas... »


Lo Libre del Causse - Pau Gairaud

lo-libre-del-causse-2016 Lo Libre del Causse de Pau Gairaud. Transcripcion en grafia normalizada de Domenja Blanchard (Vent Terral, 2016, 464 paginas, 19 èuros).

Lo Libre del Causse, paregut en dos volums de 1968 a 1970, ven enfin d'èsser reeditat. Un dels rares vertadièrs romans escriches en lenga occitana al sègle XX.

De qué soscas, grand paire ? - Amanç Batut

En 2016 sortissiá a las edicions del Grelh Roergàs lo libre d'Amanç Batut De qué soscas, grand paire ?

Aquí çai-jos la presentacion que ne fasiá dins son edicion del 5 de març de 2017, lo jornal Centre Presse.

Amanç Batut se soven e sosca...

« De qué soscas, grand paire ? » es la debuta d'una cançon de « Los de Sauvatèrra ». Aquí qualques paraulas de la cançon ont lo felen demanda a son papeta : « Conta me, parla me de ton país... »

Robèrt Lafont - Lei miraus infidèus

miraus-infidus Robèrt Lafont - Lei miraus infidèus - Colleccion Atots (154) - IEO - 2002
104 paginas - ISBN : 2859103031

Extrach : « Son paire se rasava au cotèu grand, coide levat, en cantant la Traviata. Lo talh ne preniá un ritme de valsa e l’escuma blanca, a dicha que se gonflava sus la lama, evocava la crinolina. Eu, lo fiu, se conservava de l’adolescéncia lo repertòri dei Beatles. One two three four... lo rasador de plastica davalava la gauta a sautets e la quitava tot blanc escrumós dinc l’emfasi d’un I love you.