Mistèri a l'estadi, sortit en 2013 es lo darrièr dels tres pichons romans policièrs d'Aimat Tastaire après Lo secret del Mas Grand (2007) e Ombras criminalas sus l'estivada (2010).

Los tres son estats editats pel Grelh Roergàs.

Aimat Tastaire aquí coma pels autres de sos romans s'amusa, d'accion en accion, de descobèrta en descobèrta, pèrd pas temps, aviat abança dins la naracion e lo lector es pres. Son escritura es simpla, se focaliza sul debanar de l'accion.

Un bon biais de passar un moment dins la lenga que Sénher Tastaire mestreja perfièchament.

Presentacion : « Après Gaël Florent, dos autres jogaires son assassinats en un pas res de temps après un avertiment menaçant... Quala pòt èstre la rason que buta un òme a cometre d'actes parièrs : crimes gratuits, venjança, rivalitat esportiva, trafec de substàncias illicitas ? Caldrà fòrça paciéncia e tenacitat a l'inspector Milien per decelar lo colpable, abil a embolhar las pistas... »


Sèt pans - Leon Còrdas

sets-pans Sèt pans, un libre de Leon Còrdas (IEO Edicions, 1977).

Extrach pagina 121 : "A la darrièra bocada lo gojat escorreguèt son veire e sortiguèt en disent qu'aviá quicòm a faire al tractor.

"I aviá benlèu quicòm a faire que levèt lo capòt, furguèt dins la caissa de las claus, ne prenguèt una, puèi çaganhèt lo motor. Mas qué que faguèsse sa pensada èra, d'aquel moment, a vint lègas d'aquí - sa pensada embrumassida e esmeravilhada a l'encòp, coma aquelis matins d'estiu ont corrís una nèbla bassa que seguís lo clòt de la comba e passa prim los rais de lum a travèrs son sedaç magic."

Los remembres de Marineta Mazoyer

Subre lo pont de Ròchabèla Marineta Mazoyer debutèt a la debuta dels ans dos mile la publicacion de sos remembres.

Quatre libres illustrats son disponibles e en venda sul site de l'autora.

En 2009 sortissiá Subre lo pont de Ròchabèla, raconte autobiografic de sa joventud dins lo barri minièr d'Alès.

Lo Quasèrn de Francés Calquièr

lo-quasern-de-frances-calquierLo libre de Gui Vialà Lo Quasèrn de Francés Calquièr ven d'èsser reeditat.

Presentacion : Francés Calquièr es lo filh d’un afachaire. La familha es catolica, lo paire subretot es rigorós sul sicut de la religion. Mas nòstre Francés es amorós d’una dròlla protestanta. Cossí se van passar las causas al mièg d’aquelas guèrras de religion qu’an saquejat prigondament Castras al sègle 16en ? Lo raconte es pas novèl : dos joves que s’aiman, mas qu’un insuperable obstacle separa. L’Istòria tanpauc, es pas nòva : las guèrras de religion, la persecucion dels protestants. Alara qué ?