mars L'Aucon es lo primièr roman en occitan de Ferran Delèris. Publicat en 1992 per IEO Edicion dins la collection Atots, es un roman istoric.

L'accion de debana a la bòria de La Capèla a la debuta de la guèrra de quaranta. Aquí los òmes patisson dempuèi de sègles e de sègles de la malediccion del volcan. Alara que la guèrra debuta los estajan del luòc, Martin lo garrèl, sa femna Justina e lor filh, « l'Aucon », un omelet d'un vintenat d'ans, lordàs, somiaires, i subrevivon dins l'ància dels endemans.

Es l'arribada d'una sirventa ciciliana, « filha de l'Etnà », que sortís de preson que va complir lo malastre profetisat per l'Angèla. Aquesta parla le nuèch amb un aucelàs negre e escriu de poèmas en lenga nòstra. Es bruèissa o simplament falorda ?

Dins L'Aucon Ferran Delèris dins una lenga rica, afialada, nos conta una istòria ont realisme e fantastic se barrejan per melhor nos fa dintrar, e non sens umor, dins la vida d'aqueles òmes abitants d'un país trevat per paurs e supersticions.

Extrach – « En se fasent vièlh, Monsur Delfons, lo mèstre d'escòla de Montanhac, vesiá de volcans pertot. La mendre sòla un pauc redonda, amb de pendilhasses a l'entorn, e tè ! aquí n'i aviá un de mai. I caminava sul còp, l'expertava e lo vistalhava a temps e léser. Las pèiras sobretot l'atrasián. Se ne trobava una pas tròp bèla, pas tròp pesuga, sarrada, maureleta, s'agenolhava al ras. La pallevava, la virava e la revirava per mièlh l'espepissar. Qualques còp la te lecava quitament per ne conéisser lo gost. Li agradèsse, se risiá coma un mainat. Tanben s'espofinavan los que lo fintavan far. « Es caluc, se pensavan. Aquò, rai !... A l'estable o pel prat, las vacas li trason pas mal. Cal ben que s'apare de languir, e ne cal ben de tot biais per far un mond ! » De verai, Monsur Delfons aviá pro bonas rasons. Montanhac es pas luènh d'Auvèrnha e se poiriá plan que los pairasses e las mairassas d'en amont aguèssen, bèl brieu i a, eissamat per aval. Èran de marrida grana e l'agram s'escampilha a bufal d'autan. »


Los Tres Gendres del Paure Òme

tres-gendres Los Tres Gendres del Paure Òme d'Ives Roqueta (Vent terral, 13 èuros, Libre Disc, 64 paginas).

Dins l'encastre d'un projècte pedagogic, los escolans bilingües de l'escòla Ròcaguda d'Albi participèron a un talhièr d'escritura e a un talhièr de teatre.

Sul libre 'La il.lusió occitana' d'August Rafanell

la-illusio-occitana Un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 84, estiu de 2007, sul libre d'August Rafanell, La il.lusió occitana. La llengua dels catalans entre Espanya i França. Epilòg de Robert Lafont (Barcelona, Quaderns Crema, Ensag n° 37, 2006, dos volums, 1542 paginas) [ligam editor]

Aquí un obratge coma se'n publica gaire : dos volums, mai de mila cinc cents paginas polidament presentadas, amb tot un fum de documents illustratius en contraponch dau tèxt, una analisi precisa, detalhada, menada tot de lòng amb clartat e rigor, e que pasmens se legís quasi coma un roman, de la primiera a la darriera pagina, que l'autor, o ditz eu clarament, i a pas tant vougut desenvolopar una opinion, quina que siá, qu'expausar, dins tota sa complexitat e son detalh, leis endevenenças d'un moment lòng que toquèt ço que li diguèron sovent de "panoccitanisme".

Nòu contes de Nadal d'endacòm mai

Nòu contes En 2014 l'IEO de Tarn publicava lo libre Nòu contes de Nadal d'endacòm mai.

Lo recuèlh de mai de 170 paginas recampa de tèxtes d'Andersen, Deledda, Dostoièvski, Grimm, Lagerlöf o encara Oscar Wilde. Son estats traduches en occitan par Alina Bugarèl, Sèrgi Gairal e Bernat Vernhièra.

Segon los traductors aqueste recuèlh es nascut de l’idèa d’aclimatar als païses occitans de contes de Nadal venguts d’endacòm mai. Contes de diferentas lengas e culturas, d’autors d’auçada internacionala, dont doas femnas de letras, prèmi Nobèl de literatura.