mars L'Aucon es lo primièr roman en occitan de Ferran Delèris. Publicat en 1992 per IEO Edicion dins la collection Atots, es un roman istoric.

L'accion de debana a la bòria de La Capèla a la debuta de la guèrra de quaranta. Aquí los òmes patisson dempuèi de sègles e de sègles de la malediccion del volcan. Alara que la guèrra debuta los estajan del luòc, Martin lo garrèl, sa femna Justina e lor filh, « l'Aucon », un omelet d'un vintenat d'ans, lordàs, somiaires, i subrevivon dins l'ància dels endemans.

Es l'arribada d'una sirventa ciciliana, « filha de l'Etnà », que sortís de preson que va complir lo malastre profetisat per l'Angèla. Aquesta parla le nuèch amb un aucelàs negre e escriu de poèmas en lenga nòstra. Es bruèissa o simplament falorda ?

Dins L'Aucon Ferran Delèris dins una lenga rica, afialada, nos conta una istòria ont realisme e fantastic se barrejan per melhor nos fa dintrar, e non sens umor, dins la vida d'aqueles òmes abitants d'un país trevat per paurs e supersticions.

Extrach – « En se fasent vièlh, Monsur Delfons, lo mèstre d'escòla de Montanhac, vesiá de volcans pertot. La mendre sòla un pauc redonda, amb de pendilhasses a l'entorn, e tè ! aquí n'i aviá un de mai. I caminava sul còp, l'expertava e lo vistalhava a temps e léser. Las pèiras sobretot l'atrasián. Se ne trobava una pas tròp bèla, pas tròp pesuga, sarrada, maureleta, s'agenolhava al ras. La pallevava, la virava e la revirava per mièlh l'espepissar. Qualques còp la te lecava quitament per ne conéisser lo gost. Li agradèsse, se risiá coma un mainat. Tanben s'espofinavan los que lo fintavan far. « Es caluc, se pensavan. Aquò, rai !... A l'estable o pel prat, las vacas li trason pas mal. Cal ben que s'apare de languir, e ne cal ben de tot biais per far un mond ! » De verai, Monsur Delfons aviá pro bonas rasons. Montanhac es pas luènh d'Auvèrnha e se poiriá plan que los pairasses e las mairassas d'en amont aguèssen, bèl brieu i a, eissamat per aval. Èran de marrida grana e l'agram s'escampilha a bufal d'autan. »


Esclarmonda de Perelha, martira catara - Raimonda Tricoire

perelha Publicat en 1968 en francés lo libre Esclarmonda de Perelha, martira catara ven d'èsser traduch en occitan per Sèrgi Viaule. Aquò's un roman istoric. Lo libre es disponible en lenga nòstra a cò de las Editions des régionalisme dempuèi l'estiu de 2020.

Presentacion – Dempuèi 1209 las armadas dels barons de França ocupan Lengadòc. Lo comtat de Tolosa es estat vencit, mas lo comtat de Fois resistís totjorn. Los darrièrs catars s'i son venguts refugiar. Lo senhor, Raimond de Perelha, los recapta coratjosament dins sa ciutadèla de Montsegur.

Katalanische und okzitanische renaissance - Georg Kremnitz

mars Sortiguèt en 2018 lo libre de Georg Kremnitz Katalanische und okzitanische renaissance.

L'autor venguèt presentar son trabalh a Tolosa per una conferéncia DUOC lo dimècre 20 de mars de 2019.

Tornam publicar çai-jos la presentacion que ne fasián los organizators.

'La man d'Urlica' de Raimonda Tricoire

Sèrgi Viaule perseguís son trabalh de traduccion de l'òbra en pròsa de Raimonda Tricoire.