Lo darrièr libre de Cristan Chaumont ven de sortir. Es publicat per E... rau ! A per títol Al dintre de la clòsca, es un roman de sciéncia-ficcion.

Cristian Chaumont aquí torna prene son estil descabestrat que lo lector descobriguèt dins Autan negre e Qual se soven de Naipaspro : de personatges nauts en colors, d'accions fòlas, una intriga entortobilhada e de suspens.

Aqueste còp, es aquí, al còr del roman, lo neurològ tolosan, somitat de la medecina, Kasimir Patatszczywski (l'autor precisa que se cal pas copar lo cap per pronónciar aquel nom : « se pronóncia exactament coma s’escriu »). Aquel Kasimir Patatszczywski vos farà intrar dins la clòsca de mantun personatge. D’en primièr, dins la de dos gorillas, mascle e feme, geneticamanent modificats, e de qualques autres a l'ocasion qu’eles tanben avián par res demandat.

L'istòria d'Al dintre de la clòsca, braca e entortobilhada, nos resèrva, camin fasent per las carrièras, plaças e monuments de Tolosa, tot plen de suspresas e un suspens de los que vos daissan sanglaçat. Anatz crosar dins aquesta aventura que cambadeja alegrament entre sciéncia e politica-ficcion, una enquèsta policièra sus una sècta de dangieroses complotaires eles tanben entre las mans d’una sècta bailejada pel rival maquiavelic del brave professor del nom que « se pronóncia exactament coma s’escriu » : Patatszczywski.

Lo libre content 174 paginas e còsta 15 èuros. Se pòt comandar sul site de l'IEO d'Erau aquí.

Los libres de Cristian Chaumont :

  • Roges nivolasses (IEO Edicion, 2010),
  • Recapte Ultim (IEO Lengadòc, 2015),
  • Autan negre (IEO Lengadòc, 2016),
  • Qual se soven de Naipaspro (IEO Lengadòc, 2017),
  • Abelhas e forselons (IEO Lengadòc, 2018),
  • L'aus de colèra (E... rau !, 2021),
  • Al dintre de la clòsca (E... rau !, 2023).

Lo cant de la chicana - Max Roqueta

cant-chicana-roquetaLo cant de la chicana - Max Roqueta
Tèxt original occitan e traduccion francesa de l'autor e de J.F. Brun
11 x 17 cm - 50 paginas - 10,50 èuros

Presentacion de J.F. Brun - La Chicana, aquò's lo laberint. Palais enfachinant e trapèla sens escapa, ont, au centre, se fai lo rescontre mortau dau Minotaur, aquel enfant mostrós dau morre de taur concebut per lo dieu e la reina Pasifae. E lo laberint es tanben la metafòra de nòstra vida, un ultim e decisiu avatar de la cosmogonia mesa en scèna per l'òbra de Max Roqueta.

La societat de consum

societe-de-consommation-baudrillardLa société de consommation - Jean Baudrillard
Folio essais

Quatrena de cobèrta - Lo consum es vengut la morala de nòstre mond. Es a mand de deroïr las fondamentas de l'èsser uman, es a dire l'equilibre que la pensada europèa, dempuèi los Grecs, a mantengut entre las raïças mitologicas e lo mond dels lògos « Coma la societat de l'Edat Mejana s'equilibra sus Dieu e sul Diable, aital la nòstra s'equilibre sul consum e sus sa denonciacion. »

Contes dels Balssàs - Joan Bodon

contes-dels-balssas Los Contes dels Balssàs es lo segond libre de Joan Bodon. Es estat editat pel primièr còp en 1953. IEO Edicion lo reeditèt en 2015.

L'autor inspirat per sa maire, Albanie Balssa, e pels contes tradicionals de Viaur nos balha aicí un recuèlh amb per tèma los Balssàs, reals o imaginaris.