Lo darrièr libre de Cristan Chaumont ven de sortir. Es publicat per E... rau ! A per títol Al dintre de la clòsca, es un roman de sciéncia-ficcion.

Cristian Chaumont aquí torna prene son estil descabestrat que lo lector descobriguèt dins Autan negre e Qual se soven de Naipaspro : de personatges nauts en colors, d'accions fòlas, una intriga entortobilhada e de suspens.

Aqueste còp, es aquí, al còr del roman, lo neurològ tolosan, somitat de la medecina, Kasimir Patatszczywski (l'autor precisa que se cal pas copar lo cap per pronónciar aquel nom : « se pronóncia exactament coma s’escriu »). Aquel Kasimir Patatszczywski vos farà intrar dins la clòsca de mantun personatge. D’en primièr, dins la de dos gorillas, mascle e feme, geneticamanent modificats, e de qualques autres a l'ocasion qu’eles tanben avián par res demandat.

L'istòria d'Al dintre de la clòsca, braca e entortobilhada, nos resèrva, camin fasent per las carrièras, plaças e monuments de Tolosa, tot plen de suspresas e un suspens de los que vos daissan sanglaçat. Anatz crosar dins aquesta aventura que cambadeja alegrament entre sciéncia e politica-ficcion, una enquèsta policièra sus una sècta de dangieroses complotaires eles tanben entre las mans d’una sècta bailejada pel rival maquiavelic del brave professor del nom que « se pronóncia exactament coma s’escriu » : Patatszczywski.

Lo libre content 174 paginas e còsta 15 èuros. Se pòt comandar sul site de l'IEO d'Erau aquí.

Los libres de Cristian Chaumont :

  • Roges nivolasses (IEO Edicion, 2010),
  • Recapte Ultim (IEO Lengadòc, 2015),
  • Autan negre (IEO Lengadòc, 2016),
  • Qual se soven de Naipaspro (IEO Lengadòc, 2017),
  • Abelhas e forselons (IEO Lengadòc, 2018),
  • L'aus de colèra (E... rau !, 2021),
  • Al dintre de la clòsca (E... rau !, 2023).

Lo det dau Gabian - Pierre Pasquini

det-gabian Lo dèt dau Gabian de Pierre Pasquini (Trabucaire, 2008, 200 paginas).

Presentacion – Lo Gabian se norrís de tot, e saup cercar. Mai aquò li sufís pas. Es mai qu’una bèstia. Que vòu de mai, alora ? Un pauc de glòri ? Coma aquela de Besunce, l’evesque famós que l’estatua, ara, a quitat lo quartier que pòrta son nom ?

La batalha de Muret - Joseph Anglade

batalha-de-muret La bataille de Muret de Joseph Anglade (Privat, 2002, 99 paginas).

Quatrena de cobèrta – Sèt cent ans après la batalha de Muret, siá en 1913, Joseph Anglade, professor de lenga e litteratura meridionalas a l'universitat de Tolosa, escrivèt per las edicions Privat, Une bataille de Muret, que coneguèt un grand succès mas que se tròba, dempuèi un bèl brieu, agotada.

Lo Quasèrn de Francés Calquièr

lo-quasern-de-frances-calquierLo libre de Gui Vialà Lo Quasèrn de Francés Calquièr ven d'èsser reeditat.

Presentacion : Francés Calquièr es lo filh d’un afachaire. La familha es catolica, lo paire subretot es rigorós sul sicut de la religion. Mas nòstre Francés es amorós d’una dròlla protestanta. Cossí se van passar las causas al mièg d’aquelas guèrras de religion qu’an saquejat prigondament Castras al sègle 16en ? Lo raconte es pas novèl : dos joves que s’aiman, mas qu’un insuperable obstacle separa. L’Istòria tanpauc, es pas nòva : las guèrras de religion, la persecucion dels protestants. Alara qué ?