La man d'Urlica
Detalh de la primièra de cobèrta del libre 'La man d'Urlica'

Sèrgi Viaule perseguís son trabalh de traduccion de l'òbra en pròsa de Raimonda Tricoire.

Après la paruccion en 2020 d'Esclarmonda de Perelha las Editions des Régionalisme publica en 2025 La Man d'Urlica.

Lo libre de 166 paginas es propausat al prètz de 18,50 èuros (format : 15x21 cm).

Presentacion de l'editor :

La Man d’Urlica clau totes los ingredients del roman d’aventura, amb los rebombiments necessaris per manténer lo lector lo nas sus las paginas. Aquò fa d’aqueste roman, pr’aquò publicat lo primièr còp fa ara mai de seissanta ans, una òbra qu’a pas ges vielhit. L’òbra nos remembra que los sentiments umans an pas d’edat, son universals e intemporals.

Se rescontre dins aqueste libre la reconstitucion romançada de la vida d’una tribú als tempses paleolitics. Es un pauc la cronica d’un clan amb sas batèstas de poders, sas frustracions amorosas e sas violéncias intestinas. Mas se i tròba tanben los sentiments que permetèron a l’umanitat d’evolucionar, coma per exemple lo de la solidaritat e de la compassion. Dins una pontanada ont los perilhs de tota mena gralhavan a cada instant, las mesentendudas podián menar un grop a sa pèrdia. D’aquí la necessària saviesa de qualqu’unes per assegurar la patz e lo bonaür de totes. De totjorn l’union faguèt la fòrça. D’ont mai quand una tribú-nacion se deu parar d’agressions exterioras. Res de nòu jol solelh desempuèi la naissença de l’umanitat...

La man d'Urlica, Raimonda Tricoire, Sèrgi Viaule

Primièra de cobèrta del libre La man d'Urlica


L'òme del cap del lòc - Alban Cazals

L'òme del cap del lòc d'Alban Cazals foguèt publicat pel Grelh roergàs en 1995. Lo libre conten 208 paginas.

Amagat darrièr lo personatge de Marçal, l'autor nos liura los sieus remembres. Un viatge al còr del sègle vint, tot en retenguda, cada mot es pessat, cada alusion pensada.

Nascut en 1924 a Centres en Segalà roergat, Alban Cazals viu son enfança dins la bòria de sons parents. Es lo temps, encara, ont al campestre la lenga occitana es lo sol veïcul de comunicacion.

Entre francisation et démarcation - Mercedes Banegas Saorin e Jean Sibille (eds.)

L'editor L'Harmattan publiquèt al mes de decembre de 2020 lo libre Entre francisation et démarcation.

L'obratge de 234 paginas publicat jos la direcion de Mercedes Banegas Saorin e Jean Sibille presenta una seria d'estudis sus los usatges eretats e renaissentistes de las lengas minorizadas del territòri francés.

Los autors se questionan suls mejans de transmission d'aquelas lengas sul territòri francés.

Lo mistèri de la Montanha Negra - Clairmont Cristina

misteri-montanha-cristina-clairmontParegut en 2011 a las edicions Lacour-Ollé : Lo mistèri de la Montanha Negra de Clairmont Cristina

Presentacion de l'editor - Dins aqueste tèxte, l'autor nos convida a viure tres annadas de son enfança dins la Montanha Negra ont sa sensibilitat s'es formada dins las landas, los prats e los bosques, tres annadas ont la guèrra, coma un retinton, es venguda trebolar l'inchalhença d'aqueste temps.