En 2016 sortissiá lo libre de Zefir Bòsc Memòrias d'un vailet de bòria editat pel cercle Occitan de Nalt Roergue.

Lo jornal Centre Presse presentèt lo libre dins sa rubrica en occitan Aital òc !

Çai-jos l'article.

Zefir Bòsc : lo temps dels vailets

Mièg sègle après, Zefir Bòsc a furgat sos tiradors e trobat de tròces d'escritura e de nòtas escrichas a una epòca ont començava a prene consciéncia de sa lenga mairala (l'occitan plan segur).

Aqueles escriches, lo Zefir Bòsc los aviá doblidats ; se pensèt a l'epòca que s'agissiá d'un passat definitivament perdut, qu'interressariá pas degun, un passat que tornariá pas pus a l'ora del « Progrès »...

Uèi, tot a capvirat e lo testimoniatge sembla util. Perqué amagar las causas coma foguèron e que preparèron la realitat actuala ?

E donc Zefir Bòsc a représ aqueles tèxtes e ven de publicar Memòrias d'un vailet de bòria (dins la colleccion del cèrcle occitan de Nalt Roergue).

A partir de 1943 (a 16 ans), li calguèt al Zefir Bòsc anar se logar, qu'èra sortit d'una familha païsana nombrosa. Aital faguèt pastre de fedas, pastre de montanha, boièr, estivandièr-fenejaire.

Lo raconte s'arrèsta amb lo servici militar e l'armada en 1947. Après la guèrra Zefir Bòsc dintrarà dins las Pòstas (« me jurèri que tornariái pas faire aquel mestièr » coma l'escriu)... e, d'un autre costat, devendrà majoral del Felibritge.

Dins aquelas « memòrias » Zefir Bòsc parla de sa vida de jove, una vida de trabalh, simpla, pas totjorn aisida.

Zefir Bòsc la conta sens se plànher, sens nostalgia, sens pensar tanpauc èsser un modèl o un exemple... la vida de los qu'apelavan « vailet de bòria ».

Un autre mond qu'aquel temps dels vailets de bòria, e l'escasença d'evocar lo temps de la guèrra, las relacions entre coarros o pageses e vailets, la vida d'un masuc, los païsans, la natura...

Lo libre s'acaba sus un poèma titolat « Los vailets » :

Sèm la misèria del mond,
sèm los enfants de l'engana,
los pacants mespresats,
lo pietrum rebalaire,
los paures trimadors...
Mas las sasons son passadas
coma lo temps dels vailets...

Memòrias d'un vailet de bòria de Zefir Bòsc (collection du cercle Occitan du Haut Rouergue, 2016).


Made in "France" - Ives Roqueta

made-in-france Made in "France" de Ives Roqueta (1970, IEO Edicion).

Las annadas seissanta, un escrivan liure, aquò peta. L'autor afusta, tòca. Tot es viu. Una pròsa a despart, tres nòvas, Ives Roqueta.

Extrach pagina 18 : A cò de Schleswig los autres me dison qu'ai tòrt, qu'aquò's fòrça important de legir lo jornal : de Gaulle, Ben-Barka, lo Viet-Nam, Lecanuet-Plage, te sabi... Los daissi dire. Desempuèi l'Argeria – quora fasiàm la guèrra amb totas las porcariás de rigor e que puèi legissiàm sul jornal çò que se'n podiá dire – Figaro o Humanité aquò's quif-quif per ieu. Coma ditz Ives, aquò's un fons sonòr qu'acompanha l'eveniment. Pas Mai.

Las grandas representacions del mond

representations-du-monde-passet Les grandes représentations du monde et de l'économie à travers l'Histoire : De l'univers magique au tourbillon créateur de René Passet (Les Liens qui Libèrent, 2010, 948 paginas).

Presentacion de l'editor – L'infima creatura umana, jucada sus son gran de sabla, scruta l'infinit dels espacis celèstes per fin de comprene lo sens de l'aventura sieuna.

Sul libre 'Antonio Vidal' - Trabucaire - 2001

antonio-vidal-garcia Article sul libre Antonio Vidal d'Alem Surre Garcia (Trabucaire, 2001, 196 paginas, edicion bilingüe, traduccion francesa de Francesca Meyruels e Martina Boulanger). 

Article de Pèire Venzac (revista OC, mai de 2002).

Dins las annadas 80 del sègle passat se parlava de pertot de mescladís de mestissatges culturals, e tot aquò dins una rèsta de guèrra freja que congreava ça que la una mena de dubertura planetària, destorbadís e melhorament a l'encòp, coma totas las fins de sègle, rai. Aquò's dins aquel ambient qu'Alem Surre-Garcia escriguèt Antonio Vidal, un roman cortet que remena mai d'un estil literari, en passant aisidament del realisme fantastic al jornal metaforic, pel mejan del poèma o del raconte istoric.