En 2016 sortissiá lo libre de Zefir Bòsc Memòrias d'un vailet de bòria editat pel cercle Occitan de Nalt Roergue.

Lo jornal Centre Presse presentèt lo libre dins sa rubrica en occitan Aital òc !

Çai-jos l'article.

Zefir Bòsc : lo temps dels vailets

Mièg sègle après, Zefir Bòsc a furgat sos tiradors e trobat de tròces d'escritura e de nòtas escrichas a una epòca ont començava a prene consciéncia de sa lenga mairala (l'occitan plan segur).

Aqueles escriches, lo Zefir Bòsc los aviá doblidats ; se pensèt a l'epòca que s'agissiá d'un passat definitivament perdut, qu'interressariá pas degun, un passat que tornariá pas pus a l'ora del « Progrès »...

Uèi, tot a capvirat e lo testimoniatge sembla util. Perqué amagar las causas coma foguèron e que preparèron la realitat actuala ?

E donc Zefir Bòsc a représ aqueles tèxtes e ven de publicar Memòrias d'un vailet de bòria (dins la colleccion del cèrcle occitan de Nalt Roergue).

A partir de 1943 (a 16 ans), li calguèt al Zefir Bòsc anar se logar, qu'èra sortit d'una familha païsana nombrosa. Aital faguèt pastre de fedas, pastre de montanha, boièr, estivandièr-fenejaire.

Lo raconte s'arrèsta amb lo servici militar e l'armada en 1947. Après la guèrra Zefir Bòsc dintrarà dins las Pòstas (« me jurèri que tornariái pas faire aquel mestièr » coma l'escriu)... e, d'un autre costat, devendrà majoral del Felibritge.

Dins aquelas « memòrias » Zefir Bòsc parla de sa vida de jove, una vida de trabalh, simpla, pas totjorn aisida.

Zefir Bòsc la conta sens se plànher, sens nostalgia, sens pensar tanpauc èsser un modèl o un exemple... la vida de los qu'apelavan « vailet de bòria ».

Un autre mond qu'aquel temps dels vailets de bòria, e l'escasença d'evocar lo temps de la guèrra, las relacions entre coarros o pageses e vailets, la vida d'un masuc, los païsans, la natura...

Lo libre s'acaba sus un poèma titolat « Los vailets » :

Sèm la misèria del mond,
sèm los enfants de l'engana,
los pacants mespresats,
lo pietrum rebalaire,
los paures trimadors...
Mas las sasons son passadas
coma lo temps dels vailets...

Memòrias d'un vailet de bòria de Zefir Bòsc (collection du cercle Occitan du Haut Rouergue, 2016).


Al dintre de la clòsca - Cristian Chaumont

Lo darrièr libre de Cristan Chaumont ven de sortir. Es publicat per E... rau ! A per títol Al dintre de la clòsca, es un roman de sciéncia-ficcion.

Cristian Chaumont aquí torna prene son estil descabestrat que lo lector descobriguèt dins Autan negre e Qual se soven de Naipaspro : de personatges nauts en colors, d'accions fòlas, una intriga entortobilhada e de suspens.

Hervé Terral - L'Occitanie en 48 mots

L'Occitanie en 48 mots L’Occitanie en 48 mots d'Hervé Terral. Illustracion de cobèrta de Michel Iturria (IEO Edicion, 2014, 220 paginas, 14 èuros).

Hervé Terral es sociològ de l'educacion a l'universitat de Tolosa e autor de mantun libre sus la cultura occitana.

Aicí propausa de far melhor coneisse al lector contemporanèu la civilizacion occitana. Civilizacion d'ièr, de uèi. Per aquò aprofecha dels mots : 48. De los descriure, de los presentar, de los explicar, l'amena a definir los luòcs, los òmes, las valors que fan Occitània.

Max Roqueta sul libre de Roland Pecout 'Portulan'

portulanSul libre de Roland Pecout Portulan I (1978), un article de Max Roqueta dins la revista OC, printemps 1980. Los dos libres son estats reeditat per Vent Terral en 2013 en un volums.

Sus Portulan I - Un libre plen e dur e ric coma la miugrana, un das simbèls mai retenguts de Pecout en sa caminada orientala. Ric coma la mar, o puslèu lo desèrt qu'es melhor son agre.