En 2016 sortissiá lo libre de Zefir Bòsc Memòrias d'un vailet de bòria editat pel cercle Occitan de Nalt Roergue.

Lo jornal Centre Presse presentèt lo libre dins sa rubrica en occitan Aital òc !

Çai-jos l'article.

Zefir Bòsc : lo temps dels vailets

Mièg sègle après, Zefir Bòsc a furgat sos tiradors e trobat de tròces d'escritura e de nòtas escrichas a una epòca ont començava a prene consciéncia de sa lenga mairala (l'occitan plan segur).

Aqueles escriches, lo Zefir Bòsc los aviá doblidats ; se pensèt a l'epòca que s'agissiá d'un passat definitivament perdut, qu'interressariá pas degun, un passat que tornariá pas pus a l'ora del « Progrès »...

Uèi, tot a capvirat e lo testimoniatge sembla util. Perqué amagar las causas coma foguèron e que preparèron la realitat actuala ?

E donc Zefir Bòsc a représ aqueles tèxtes e ven de publicar Memòrias d'un vailet de bòria (dins la colleccion del cèrcle occitan de Nalt Roergue).

A partir de 1943 (a 16 ans), li calguèt al Zefir Bòsc anar se logar, qu'èra sortit d'una familha païsana nombrosa. Aital faguèt pastre de fedas, pastre de montanha, boièr, estivandièr-fenejaire.

Lo raconte s'arrèsta amb lo servici militar e l'armada en 1947. Après la guèrra Zefir Bòsc dintrarà dins las Pòstas (« me jurèri que tornariái pas faire aquel mestièr » coma l'escriu)... e, d'un autre costat, devendrà majoral del Felibritge.

Dins aquelas « memòrias » Zefir Bòsc parla de sa vida de jove, una vida de trabalh, simpla, pas totjorn aisida.

Zefir Bòsc la conta sens se plànher, sens nostalgia, sens pensar tanpauc èsser un modèl o un exemple... la vida de los qu'apelavan « vailet de bòria ».

Un autre mond qu'aquel temps dels vailets de bòria, e l'escasença d'evocar lo temps de la guèrra, las relacions entre coarros o pageses e vailets, la vida d'un masuc, los païsans, la natura...

Lo libre s'acaba sus un poèma titolat « Los vailets » :

Sèm la misèria del mond,
sèm los enfants de l'engana,
los pacants mespresats,
lo pietrum rebalaire,
los paures trimadors...
Mas las sasons son passadas
coma lo temps dels vailets...

Memòrias d'un vailet de bòria de Zefir Bòsc (collection du cercle Occitan du Haut Rouergue, 2016).


Naissença de miejanuech

naissena-de-miejanuech Naissença de miejanuech de Gui Matieu (L'aucèu libre, 2012, 12 èuros).

Quatrena de cobèrta : Des Noëls provençaux ? Oui, il s'en crée toujours, de ces jolies poésies pour la nuit de Noël ! Noëls du rémouleur, du vigneron ou du chasseur, autant de Noëls de santons, mais aussi Noëls d'aujourd'hui : Noël du GI, Noël du mur de la honte, ou Noël dans la cité...

Sul libre 'Les Pays des parlers perdus'

les-pays-des-parlers-perdusSul libre Les Pays des parlers perdus de Pierre Pasquini, un article de Joan-Francés Blanc dins la revista Estudis Occitans (numèro 19 , 1996, pagina 55).

Sortit d'una tèsi de 1991, qu'agèri pas l'astre de legir, l'obratge de Pierre Pasquini n'es benlèu un de mai dins la tièra de las analisis del psicodrama del movement de renaissença d'òc. Una pèira de mai sus l'ataüt, benlèu, mas pasmens lo libre presenta de causas interessantas, per exemple pels istoriografs. Que lo biais d'escriure l'istòria (Robèrt Lafònt dins sa prefaci o ditz ben : avèm aquí un trabalh d'Istorian) depend pas sonque de las sorgas, mas tanben de la tòca que s'es balhada l'autor en se botant a la règa. Aquela tòca es la de l'autor, mas aqueste banha dins un temps e dins una environa (las orientacions de sos directors d'estudis) que lo butan a des causidas ideologicas (al sens large del mot) mai o mens concientas.

Camins : Lo cant de la tèrra d'Iveta Balard

Ven de sortir (automn de 2023) a las edicions del Grelh Roergàs lo darrièr libre d'Iveta Balard : Camins : lo cant de la tèrra.

Amb Camins, Iveta Balard contunha de nos menar non solament pels camins « d’en çò nòstre », mas tanben pels camins de la vida. I pensam pas de contunh, mas viure es caminar. Caminar per anar a l’escòla, per gardar las fedas, caminar « pel país de França e pels païses vesins », caminar lo jorn, caminar la nuèch... « Camini doncas SOI, per parafrasar Descartes. Tant que camini existissi. »