lo-dever Lo dever del vaure de Joan-Peire Lacomba (Lo chamin de Sent Jaume, 2010). Prèmi Jaufre Rudel 2010

Quatrena de cobèrta – Lo Joan-Peire Lacomba es de per son pair franc Lemosin e de per sa maire, seria quasi d'Auvernha. Li es malaisat destriar los dos parlars que, de tot biais, se semblan plan.

Ensaia pasmens de se tener ad un per poema. Faras coma se, legidor, passara de l'un a l'autre sens te'n estonar.

La linga li es de naissent, bona mai genta ; lo mai sovent en daus petits textes calhats 'rieba l'imatge viu, lo saubre-dire ; sèm convidats a las sasons d'una natura vesitada per lo mite ; la luna li es de segur vierja de pas d'òme, mas las vachas (que lo fagueron viure) l'i paisson maitot los pasturaus dau ciau, a la broa de la Via Lachada o Chamin de Sent Jaume.


1984 - George Orwell

Las Éditions des Régionalismes venon de publicar en junh de 2022, en occitan, lo libre 1984 de George Orwell. La traduccion occitana es de Pèire Beziat.

1984 foguèt escrich en 1948, just après la segonda guèrra mondiala. Foguèt publicat en 1949. Las dictaturas nacionala-socialista e comunista mòstran alara çò que poiriá èsser l’avenidor. Una societat fondada sus l’ignorància, la violéncia, la messorga, la dobla pensada e la mutabilitat del passat.

A l'ombra d'un manguièr

a-l-ombra-d-un-manguier-chaire L'Institut d'Estudis Occitans d'Aude ven de publicar dins la collection Vendémia lo libre : A l'ombra d'un manguièr d'Aurelian de Chaire (56 paginas, format A4).

Lo libre conten las 23 cronicas que Aurelian de Chaire escribèt pendent los sièis meses que passèt en 2014 al Senegal a cò dels païsans de Casamança, per un projècte de solidaritat e de cooperacion agricòla.

La Lison dau Peirat

la-lison-dau-peirat-100La Lison dau Peirat - Monica Sarrasin - Lo chamin de Sent Jaume

La critica de Jean-Pierre Cavaillé : "Per vos dire la vertat, aviái pas encara legit La Lison dau Peirat. Pr'aquò vesiái plan que lo pichon monde dels legeires d’occitan en Lemosin se podian pas gardar de’n prononciar lo titre sens prene un aire entendut e risolier. Ara, qu’ai devorat ò puslèu begut d’un trach La Lison, puèi La Setmana, compreni perfiechament lo perqué d’aquela mina entenduda e regaudida : la Monica Sarrasin a un sens innat de la lenga parlada e del raconte, una coneissença prigonda dels biaisses de viure e de soscar dels limosins d’aquela generacion que malurosament es a man de desaparéisser, e enfin te ten un umorisme irresistible [...]"

La seguida sul blòg Mescladis e còp de gula [aicí]