lo-dever Lo dever del vaure de Joan-Peire Lacomba (Lo chamin de Sent Jaume, 2010). Prèmi Jaufre Rudel 2010

Quatrena de cobèrta – Lo Joan-Peire Lacomba es de per son pair franc Lemosin e de per sa maire, seria quasi d'Auvernha. Li es malaisat destriar los dos parlars que, de tot biais, se semblan plan.

Ensaia pasmens de se tener ad un per poema. Faras coma se, legidor, passara de l'un a l'autre sens te'n estonar.

La linga li es de naissent, bona mai genta ; lo mai sovent en daus petits textes calhats 'rieba l'imatge viu, lo saubre-dire ; sèm convidats a las sasons d'una natura vesitada per lo mite ; la luna li es de segur vierja de pas d'òme, mas las vachas (que lo fagueron viure) l'i paisson maitot los pasturaus dau ciau, a la broa de la Via Lachada o Chamin de Sent Jaume.


Quora la matèria... - Miquèu Arnaud

Lo libre de Miquèu Arnaud, Quora la matèria..., que sortiguèt en 2017 es una ficcion : descabestrada, leugièra.

L'autor s'amusa aquí de tot e amusa. Fantasma sus l'occitanisme de deman, per melhor se trufar de lo de uèi, fantasma sus Euròpa, sus las organizacions politica de venir, sus las tecnologias futuras (e las siá visions aquí son un pauc ninòias, lo libre pòt pas èsser calificat de roman d'anticipacion).

Lo roman nacional francés - Gerard Tautil

tautil-roman-natLe roman national français au défi de l'extrême droite
Gérard Tautil - L'Harmattan - 2017 - 122 paginas
ISBN : 978-2-343-10766-0

Après son darrièr libre en occitan Psicòsi au palais publicat per IEO Edicion que presentava qualques unas de sas reflexions e criticas, Gerard Tautil nos presenta, en francés aqueste còp, una analisa de la situacion politica en Occitània.

Al delà nos balha un tablèu de la politica francesa contemporanèa.

'Mièja-Gauta' de Max Roqueta

mieja-gauta Mièja-Gauta o Lo gentilòme de veire de Max Roqueta (Trabucaire, 2010, 278 pages, 15 èuros).

Presentacion de Joan-Frederic Brun : "Mièja-Gauta (Lo gentilòme de veire) apareis en 1989 dins la lista de las òbras per paréisser que figura dins la prumièra edicion de Medelha. Tretze ans puòi, en 2002, Max Roqueta me parlèt d’aquel vast roman qu’aviá escrich per bocins sus de desenats d’annadas. Lo metiá en òrdre.