Abelhas e mèl de Renaud Falissard (Lo Grelh Roergàs, 2017, 15 €).

L'òme e l'abelha dempuèi longtemps entretenon una relacion de complicitat. Mèl, cera, idromèl... autan de produches que fan part de l'economia e de la cultura de cadun, en Occitània segur, mas tanben pertot dins lo mond.

En Roergue aquelas pichonas trabalhadoras fan part de l'environament dempuèi de sègles. Dins aquel libre Renaud Falissard desira lor rendre un omenatge.

Torna tanben sus doas personas que l'an sensibilizat e li an ensenhat los biaises de far necites per plan domesticar aquelas demoisèlas. Son :

  • Emile Aurières d'Espeirac lo sieu bèl-paire e,
  • Marcèl Montarnal professor de l'Escòla d'Apicultura de París a Charenton, natiu d'Espeirac, que li comuniquèt lo sieu saber.

Lo libre presenta las abelhas : lor preséncia dins l'istòria, lor morfologia, utilitat... L'autor n'aprofecha tanben per nos far part de poèmas, de contes, de reportatges, de receptas de cosina, de medecinas. Lo tot es accompanhat de fotografias.

Aquel libre es un otís per totes los que vòlon apregondir lor coneissença de las abelhas.

L'òbra bilingüe occitan-francés de mai de 200 paginas es prefaçada per Simone Anglade membre del conselh general d'Avairon.


Sul libre de Jousé d'Arbaud 'La Caraco'

la-caraco-d-arbaud Un tèxt de La Cigalo Narbouneso d'octobre 1926 (ortografia modernizada) sul libre de Josep D'arbaud La Caraco, Edicion de la revista Le Feu, Ais de Provença, 1926.

Lo grand escrivan provençal Jousé d'Arbaud, après son bèl libre La Bestio dóu Vaccarés, ven de ne faire espelir un autre La Caraco.

Sul libre 'Les Pays des parlers perdus'

les-pays-des-parlers-perdusSul libre Les Pays des parlers perdus de Pierre Pasquini, un article de Joan-Francés Blanc dins la revista Estudis Occitans (numèro 19 , 1996, pagina 55).

Sortit d'una tèsi de 1991, qu'agèri pas l'astre de legir, l'obratge de Pierre Pasquini n'es benlèu un de mai dins la tièra de las analisis del psicodrama del movement de renaissença d'òc. Una pèira de mai sus l'ataüt, benlèu, mas pasmens lo libre presenta de causas interessantas, per exemple pels istoriografs. Que lo biais d'escriure l'istòria (Robèrt Lafònt dins sa prefaci o ditz ben : avèm aquí un trabalh d'Istorian) depend pas sonque de las sorgas, mas tanben de la tòca que s'es balhada l'autor en se botant a la règa. Aquela tòca es la de l'autor, mas aqueste banha dins un temps e dins una environa (las orientacions de sos directors d'estudis) que lo butan a des causidas ideologicas (al sens large del mot) mai o mens concientas.

Mowgli la granhòta - Rudyard Kipling

mowgli-la-granhota-boscassier-kiplingMowgli la granhòta - Rudyard Kipling - Revirat de l'anglés per Joan lo Boscassièr
Éditions des Régionalismes - 2010

Joan lo Boscassièr, nascut a Severac lo Castèl en Roergue en 1911, obtenguèt en 1983 lo grand prèmi Josèp Salvat per sa revirada facha de l'anglés dels racontes de Mowgli.