Abelhas e mèl de Renaud Falissard (Lo Grelh Roergàs, 2017, 15 €).

L'òme e l'abelha dempuèi longtemps entretenon una relacion de complicitat. Mèl, cera, idromèl... autan de produches que fan part de l'economia e de la cultura de cadun, en Occitània segur, mas tanben pertot dins lo mond.

En Roergue aquelas pichonas trabalhadoras fan part de l'environament dempuèi de sègles. Dins aquel libre Renaud Falissard desira lor rendre un omenatge.

Torna tanben sus doas personas que l'an sensibilizat e li an ensenhat los biaises de far necites per plan domesticar aquelas demoisèlas. Son :

  • Emile Aurières d'Espeirac lo sieu bèl-paire e,
  • Marcèl Montarnal professor de l'Escòla d'Apicultura de París a Charenton, natiu d'Espeirac, que li comuniquèt lo sieu saber.

Lo libre presenta las abelhas : lor preséncia dins l'istòria, lor morfologia, utilitat... L'autor n'aprofecha tanben per nos far part de poèmas, de contes, de reportatges, de receptas de cosina, de medecinas. Lo tot es accompanhat de fotografias.

Aquel libre es un otís per totes los que vòlon apregondir lor coneissença de las abelhas.

L'òbra bilingüe occitan-francés de mai de 200 paginas es prefaçada per Simone Anglade membre del conselh general d'Avairon.


Los cigarros del faraon - Hergé

cigarros-faraon-tintinLos cigarros del Faraon - Hergé
Traduccion de Thérèse Rabasse e Claude Rabasse
Casterman - 17/08/2016 - 12,50 €
72 paginas - 22,5 x 30,4 cm - ISBN : 9782203120303

En collaboracion amb la VAPAL, association per la valorizacion del patrimòni de Leucate, Casterman ven d'editar l'album de Tintin Les cigares du pharaon en occitan. Un trabalh de traduccion e  d'edicion que malaürosament manca de seriós, l'ortografia es un pauc azardosa. Permet pr'aquò als afogats de Tintin de lo tornar trobar en lenga nòstra.

Joan Jaurés e occitània

jaures-e-occitaniaJaurés e Occitània - Jòrdi Blanc
14 x 22 cm - 220 paginas - 10 èuros - Vent terral

« Lo nòstre Joanon » participèt a totas las luchas politicas e socialas d’abans Catòrze. Mas emplegava la lenga d’òc e foguèt en 1911 lo primièr òme politic d’importància a prene posicion per l’ensenhament de las lengas e culturas regionalas. Analisis e documents. Prèmi Pau Froment 1985 e Joan Bodon 1987.

La Tèsi - Pèire Pessamessa

tesi La Tèsi de Pèire Pessamessa sortiguèt en 1995 dins la collecion A tot d'IEO Edicion.

Lo roman conta l'istòria d'Esterela passionada d'escalada que subran se tròba confrontada al mitan universitari occitan per la preparacion de sa tèsi.

Pèire Pessamessa amb intelligéncia torna dins aquela òbra sus l'occitanisme de son temps e sus son trabalh pròpri. Un roman plan fargat que se legís lo sorire als pòts.