Abelhas e mèl de Renaud Falissard (Lo Grelh Roergàs, 2017, 15 €).

L'òme e l'abelha dempuèi longtemps entretenon una relacion de complicitat. Mèl, cera, idromèl... autan de produches que fan part de l'economia e de la cultura de cadun, en Occitània segur, mas tanben pertot dins lo mond.

En Roergue aquelas pichonas trabalhadoras fan part de l'environament dempuèi de sègles. Dins aquel libre Renaud Falissard desira lor rendre un omenatge.

Torna tanben sus doas personas que l'an sensibilizat e li an ensenhat los biaises de far necites per plan domesticar aquelas demoisèlas. Son :

  • Emile Aurières d'Espeirac lo sieu bèl-paire e,
  • Marcèl Montarnal professor de l'Escòla d'Apicultura de París a Charenton, natiu d'Espeirac, que li comuniquèt lo sieu saber.

Lo libre presenta las abelhas : lor preséncia dins l'istòria, lor morfologia, utilitat... L'autor n'aprofecha tanben per nos far part de poèmas, de contes, de reportatges, de receptas de cosina, de medecinas. Lo tot es accompanhat de fotografias.

Aquel libre es un otís per totes los que vòlon apregondir lor coneissença de las abelhas.

L'òbra bilingüe occitan-francés de mai de 200 paginas es prefaçada per Simone Anglade membre del conselh general d'Avairon.


Lo det dau Gabian - Pierre Pasquini

det-gabian Lo dèt dau Gabian de Pierre Pasquini (Trabucaire, 2008, 200 paginas).

Presentacion – Lo Gabian se norrís de tot, e saup cercar. Mai aquò li sufís pas. Es mai qu’una bèstia. Que vòu de mai, alora ? Un pauc de glòri ? Coma aquela de Besunce, l’evesque famós que l’estatua, ara, a quitat lo quartier que pòrta son nom ?

Istòria de la poesia provençala - Claude Fauriel

poesia-provencala-claude-fauriel Ven d'èsser reeditat per Les classiques Garnier lo cors de Claude Fauriel (1772-1844) sus l'istòria de la poesia provençala.

Lo cors sus la poesia provençala de Claude Fauriel, primièr professor de literatura estrangièra a la Sorbona, representa un moment important dins l'istòria de la pensada istorica e especialament dins aquela de l'istorisme. Aquò's tanben un expausat del sègle XIX sus la literatura occitana que balha l'esperit de l'epòca.

Convit - Terèsa Canet

convit Lo libre Convit de Terèsa Canet sortiguèt en 1982 dins la colleccion Messatges de l'IEO el Cantal.

Recampa poèmas e calligramas d'una occitana de uèi. Los dessenhs son de Miquèla Canet.

Lo libre es en occitan, amb pichon lexique occitan-francés. Reçaupèt lo prèmi Pau Froment en 1983. Fa 64 paginas.