Abelhas e mèl de Renaud Falissard (Lo Grelh Roergàs, 2017, 15 €).

L'òme e l'abelha dempuèi longtemps entretenon una relacion de complicitat. Mèl, cera, idromèl... autan de produches que fan part de l'economia e de la cultura de cadun, en Occitània segur, mas tanben pertot dins lo mond.

En Roergue aquelas pichonas trabalhadoras fan part de l'environament dempuèi de sègles. Dins aquel libre Renaud Falissard desira lor rendre un omenatge.

Torna tanben sus doas personas que l'an sensibilizat e li an ensenhat los biaises de far necites per plan domesticar aquelas demoisèlas. Son :

  • Emile Aurières d'Espeirac lo sieu bèl-paire e,
  • Marcèl Montarnal professor de l'Escòla d'Apicultura de París a Charenton, natiu d'Espeirac, que li comuniquèt lo sieu saber.

Lo libre presenta las abelhas : lor preséncia dins l'istòria, lor morfologia, utilitat... L'autor n'aprofecha tanben per nos far part de poèmas, de contes, de reportatges, de receptas de cosina, de medecinas. Lo tot es accompanhat de fotografias.

Aquel libre es un otís per totes los que vòlon apregondir lor coneissença de las abelhas.

L'òbra bilingüe occitan-francés de mai de 200 paginas es prefaçada per Simone Anglade membre del conselh general d'Avairon.


Convit - Terèsa Canet

convit Lo libre Convit de Terèsa Canet sortiguèt en 1982 dins la colleccion Messatges de l'IEO el Cantal.

Recampa poèmas e calligramas d'una occitana de uèi. Los dessenhs son de Miquèla Canet.

Lo libre es en occitan, amb pichon lexique occitan-francés. Reçaupèt lo prèmi Pau Froment en 1983. Fa 64 paginas.

Jean Boudou visionnaire et humaniste : Del cap de la rega a la talvera - Bertrand Guibert

Jean Boudou visionnaire et humaniste,
Bertrand Guibert En 2005 las edicions del Grelh Roergàs publicava un obratge de Bertrand Guibert dedicat a Joan Bodon.

Sus un pauc mens de cent paginas l'autor tornava sus l'òbra d'un dels autors mai emblematic de la literatura contemporanèa d'expression occitana. L’ensems de son òbra, al còp romans, contes o poèmas, ara ben ancorada dins la cultura nòstra, genèra de trabalhs de mai en mai nombroses d'universitaris o de simples amators. Bertrand Guibert pòrta pèira, interròga aquí las inspiracions nombrosas de Joan Bodon, lo pes del banh lingüistic e pus genaralament de l'environament cultural que foguèt lo sieu dins las annadas d'après guèrra.

IEO Edicion torna editar 'Delà la mar' de Sèrgi Gairal

Delà la mar Partidas de Rodés per fugir la misèria de 1884, quaranta familhas roergatas arriban a Pigüe el còr de la Pampa argentina lo 4 de decembre de la meteissa annada.

L'aventura foguèt extraordinària per l’epòca, representava un cambiament total e definitiu, e i aviá ben aquí la matèria d'un libre. Sèrgi Gairal la sasiguèt e bastiguèt al torn d'aquel eveniment la trama de son primièr roman istoric, Delà la mar, que sortiguèt pel primièr còp en 2004.