Abelhas e mèl de Renaud Falissard (Lo Grelh Roergàs, 2017, 15 €).

L'òme e l'abelha dempuèi longtemps entretenon una relacion de complicitat. Mèl, cera, idromèl... autan de produches que fan part de l'economia e de la cultura de cadun, en Occitània segur, mas tanben pertot dins lo mond.

En Roergue aquelas pichonas trabalhadoras fan part de l'environament dempuèi de sègles. Dins aquel libre Renaud Falissard desira lor rendre un omenatge.

Torna tanben sus doas personas que l'an sensibilizat e li an ensenhat los biaises de far necites per plan domesticar aquelas demoisèlas. Son :

  • Emile Aurières d'Espeirac lo sieu bèl-paire e,
  • Marcèl Montarnal professor de l'Escòla d'Apicultura de París a Charenton, natiu d'Espeirac, que li comuniquèt lo sieu saber.

Lo libre presenta las abelhas : lor preséncia dins l'istòria, lor morfologia, utilitat... L'autor n'aprofecha tanben per nos far part de poèmas, de contes, de reportatges, de receptas de cosina, de medecinas. Lo tot es accompanhat de fotografias.

Aquel libre es un otís per totes los que vòlon apregondir lor coneissença de las abelhas.

L'òbra bilingüe occitan-francés de mai de 200 paginas es prefaçada per Simone Anglade membre del conselh general d'Avairon.


'Un moment sens votz' de Francis Gazanhes

En 1999 foguèt publicat a Albi lo libre Un moment sens votz de Francis Gazanhes.

La crisi que ven

la-crise-qui-vient La crise qui vient de Laurent Davezies (Le Seuil, 111 paginas).

L'autor analisa los impactes de la crisi economica actuala suls territòris Franceses, en foncion de la politica publica menada, del desvolopament, del pes de las metropòlas.

Presentacion de l'editor – Per compréner la crisi que frapa França dempuèi 2008, nos podèm pas contentar dels agregats economics globals.

Nani Monsur - Robèrt Lafont

nani-monsur Nani Monsur de Robèrt Lafont (Vent Terral, 5 èuros, 11 x 18 cm, 122 paginas).

Presentacion de l'editor : "Lo Nani Monsur de l’autor es dialectic coma es critic. Robèrt Lafont i crosa l’espingòla. Enfronta las idèas e que la melhora ganhe. Mas a cada prat batalhièr sa tèla de fons. Aicí la natura de la societat occitana a bastir."