mars La seccion edicion de l'IEO de Tarn publiquèt en 2018 lo libre Còr d'Occitània.

L'òbra aprestada per Ramon Ginolhac recampa divèrs tèxtes d'escrivans tarneses del sègle vint. Completa lo trabalh de Cristian Laux que publiquèt en 1980 Albigés País Occitan.

De fach dempuèi la parucion d'aqueste, fòrça escrivans del departament de Tarn an publicat de libres o escrich dins de revistas. Entre romans, novèlas, poèmes o cançons la produccion es demorada viva. Lo libre sus 350 paginas presenta la màger part d'aqueles autors dempuèi 1882, annada de la venguda de Frederic Mistral a Albi, entrò a uèi.

Un centenat d'escrivans, femnas e òmes, son representats : Raimon de Toulouse-Lautrec, lo colonèl Teyssier, Andrieu-Jacme Boussac, Loïsà Paulin, Gui Viala, Andriuna Labit, Cristian Laux, Marisa Nègre, Robèrt Marty, Joan-Claudi Serres, Sèrgi Viaule...


A planta cotelet - Jòrdi Peladan

A planta cotelet es un roman policièr de Jòrdi Peladan. Publicat per IEO Edicions. Sortiguèt en 2018.

Conta las aventuras de la detectiva Margarida Cercamond e de son ajutòri Rogièr Pagés, dos personatges ja crosats pel lector dins Treparàs pas mon semenat que sortiguèt en 2009.

Le vrai visage d'Eugène Le Roy

le-vrai-visage-eugene-leroy Un article de Joan-Claudi Dugros dins la revista Lou Felibrige novembre/decembre de 2010.

Un novèl visatge d'Eugène Le Roy, un dels fondators de l'escòla felibrenca Lo Bornat dau Perigòrd

Falguèt que l'istoriana Anne Brenon restabliguèsse, contra pas mal d'idèas bufècas, « Le Vrai visage du Catharisme » per que, uèi, lo monde ajan un vertadièr imatge dels Bons Òmes qu'anavan de borg en castèl, de vila en desèrt clandestin, en far tindar lo baston, lo vertadièr imatge de las cresentas que entrainavan las qu'aimavan dins lor aventura e dins lor fe.

Lo sagèl del secret - Gui Vialà

Lo sagèl del secret de Gui Vialà (IEO, colleccion Crimis, 1995, 75 paginas, 6 €).

Après Par o impar paregut en 1984 Gui Vialà publicava un autra roman policièr Lo sagèl del secret dins la jova collecion Crimis de l'IEO.

Extrach : « ... Agachèt un moment aquel bolegadís puèi profèitet d’un embolh de las autòs per traversar. Çò que lo tirava de l’autre costat èra lo magasin de monsur Marc.