Garnier Bodon Ven de sortir a cò dels Classiques Garnier lo libre Joan Bodon – Contes populaires et autofictions de Dominique Roques Ferraris. L'estudi de 789 paginas es consacrat als contes qu'escriguèt l'autor.

« La prioritat donada als Contes dins l'estudi metodic fach aicí de l'òbra narrativa de Joan Bodon met en evidéncia lor foncion fondatritz. Revela tanben una estrategia d'escritura de se originala que serà desplegada dins de formas anonciatrises d'una literatura postmodèrna. ». Çò dis lo resumit.

Aquest trabalh complèta los estudis ja menats sus l'autor. Coma Le dit de l'oiseau gris de Bernard Vernière (IEO Edicion, 2001) o encara Jean Boudou, la force d'aimer de Joëlle Ginestet (Praesens, 1997).


Legir Joan Bodon en catalan

El llibre dels finals Catoia l'enfarinat Las edicions Club Editor propausan en catalan la traduccion de dos libre de Joan Bodon Lo libre dels grands jorns e Lo libre de Catòia

Son titolats : El llibre dels finals e Catoia l’enfarinat. Las traduccions son de Joan-Lluís Lluís e de Artur Quintana.

Jean Boudou visionnaire et humaniste : Del cap de la rega a la talvera - Bertrand Guibert

Jean Boudou visionnaire et humaniste,
Bertrand Guibert En 2005 las edicions del Grelh Roergàs publicava un obratge de Bertrand Guibert dedicat a Joan Bodon.

Sus un pauc mens de cent paginas l'autor tornava sus l'òbra d'un dels autors mai emblematic de la literatura contemporanèa d'expression occitana. L’ensems de son òbra, al còp romans, contes o poèmas, ara ben ancorada dins la cultura nòstra, genèra de trabalhs de mai en mai nombroses d'universitaris o de simples amators. Bertrand Guibert pòrta pèira, interròga aquí las inspiracions nombrosas de Joan Bodon, lo pes del banh lingüistic e pus genaralament de l'environament cultural que foguèt lo sieu dins las annadas d'après guèrra.

Pèire e Marià - Ferran Delèris

Pèire e Marià, un roman de Ferran Delèris (IEO Edicion, 1996).

1917. Pèire torna en permisson pel primièr còp dempuèi la debuta de la guèrra. Son bèl-paire, qu’a plan conegut Jaurés, demanda a son patron d’intervenir per far requisicionar Pèire luènh del front. Mas Maria, sa femna, lo daissa tornar partir, se sent pas lo drech de li demandar de renonciar a son onor e a la solidaritat qu’a establida amb sos companhs de misèria.