Garnier Bodon Ven de sortir a cò dels Classiques Garnier lo libre Joan Bodon – Contes populaires et autofictions de Dominique Roques Ferraris. L'estudi de 789 paginas es consacrat als contes qu'escriguèt l'autor.

« La prioritat donada als Contes dins l'estudi metodic fach aicí de l'òbra narrativa de Joan Bodon met en evidéncia lor foncion fondatritz. Revela tanben una estrategia d'escritura de se originala que serà desplegada dins de formas anonciatrises d'una literatura postmodèrna. ». Çò dis lo resumit.

Aquest trabalh complèta los estudis ja menats sus l'autor. Coma Le dit de l'oiseau gris de Bernard Vernière (IEO Edicion, 2001) o encara Jean Boudou, la force d'aimer de Joëlle Ginestet (Praesens, 1997).


Los sants innocents - Miguel Delibes

Sant innocents Letras d'òc ven de tornar editar en setembre de 2020 lo libre de Miguel Delibes (1920-2010) : Los sants innocents.

Lo tèxt originalament en espanhòl, Los santos inocentes, es estat publicat pel primièr còp en 1981. La presenta traduccion en occitan es de Sèrgi Carles.

Dins una escritura viva e ritmada, Miguel Delibes, nos balha amb Los sants innocents un cap d’òbra vertadièr. Traduch dins mantunas lengas lo libre es estat adaptat al cinèma en 1984 per Mario Camus.

Sens e razos d'una escriptura - Alessio Collura

mars Sortiguèt en 2018 a las edicions Nuova Cultura lo libre Sens e razos d'una escriptura. Il vangelo occitano di Nicodemo. L'obratge es estat editat jos la direccion d'Alessio Collura.

Presentacion – Lo poèma Sens e razos d'una escriptura, tanben conegut coma l'Evangèli occitan de Nicodèm es un dels pus interessant de la literatura religiosa en lenga d'òc, pr'aquò es estat fins a uèi de faiçon susprenenta daissat de caire pels actors de la recèrca en domèni occitan.

Del temps que lo bestium parlavan - Gérard Marty

Gérard Marty ven de publicar lo libre Del temps que lo bestium parlavan. Bilingüe occitan/francés es prefaçat per Jean-Claude Dugros. Las illustracions son de Jacques Saraben.

Lo libre recampa las cronicas en occitan que l'autor publiquèt dins la revista Lo Chalelh sus mai d’un cinquantenat de numèros.