puigdemont L'editor Vent Terral ven de publicar (estiu de 2020) en version occitana lo libre de Carles Puigdemont : La crisi catalana, una oportunitat per Euròpa. Lo libre de 240 paginas es propausat al prètz de 14 èuros.

Alara que lo 1èr d’octobre de 2017, los catalans son convidats a vòtar per lor independéncia, lo president Carles Puigdemont sap que de cara a l’intransigéncia d’Espanha, ven de prene un risc màger. Lo govèrn central de Madrid s'opausa a la votacion, la considèra illegala.

La declaracion simbolica d’independéncia del 27 d’octobre de 2017, votada pel Parlament catalan, marca la debuta d’una barrutlada que mena l'autor en exili a Brussèlas e quitament qualques jorns dins una preson alemanda.

Carles Puigdemont, aquí, dins sas convèrsas amb lo jornalista bèlga Olivier Mouton, e a travèrs son itinerari personal e son experiéncia politica catalana, espanhòla e europèa, esclaira lo ciutadan europèu sus las motivacions de la volontat d’independéncia del pòble catalan e sa portada : un desir de democracia radicala. Explica cossí pòt èsser una oportunitat per bastir una Euròpa que seriá non pas la dels Estats, de las nacions o de las regions, mas la dels ciutadans.

Lo tèxt original de l'obratge en catalan es estat virat en occitan per Sèrgi Viaule e Jòrdi Blanc. Es publicat per Vent Terral.

Carles Puigdemont, jornalista, cònsol de Girona, puèi president de la Generalitat de Catalonha en 2016, exiliat en Belgica e en Alemanha en 2017, es membre del Parlament europèu dempuèi genièr de 2020.

Olivier Mouton es jornalista al magazine bèlga Le Vif / L’Express, autor de las biografias de Guy Verhofstadt e de Charles Michel. Es apassionat de politica e d’Euròpa.

Extrach del prològ : « lo combat dels catalans es devengut un combat per la libertat. Un combat democratic qu’inspira de pòbles de pertot en Euròpa e dins lo Mond, per construire una societat diferenta, mai justa, mai respectuosa de las minoritats e mai democratica. Es dins aquesta lucha que nos reconeissèm, e esperam que cada jorn d’autres europèus la fagan sieuna, que lo sègle XXI deu èsser lo sègle de la democracia e de la libertat. Aquò me contenta bravament qu’aquesta òbra, la primièra qu’escriguèri en exili, siá publicada tanben en occitan. Una lenga sòrre d’un pòble fraire, que totjorn nos trobarà dins la defensa de tot çò que partejam. Imaginar lo Mond dins sa pròpria lenga es una de las manièras mai bèlas de construire una Euròpa melhora. »


Ceseta - Émile Pouvillon

ceseta Sortiguèt a cò del Grelh Roergàs al mes de genièr de 2020 lo libre Ceseta, traduccion en occitan d'un roman d'Emile Pouvillon.

La traduccion es de Miquèl Gonin e de Loís Gaubèrt. Lo libre de 114 paginas còsta 12 èuros, conten un cort glossari occitan-francés. De notar que los editors an cambiat en primièra de pagina lo nom de l'autor d'Émile Pouvillon en Emili Povilhon.

Lo libre es illustrat de qualques dessenhs qu'Antoine Bourdelle aviá realizats per l’edicion de 1882.

Émile Pouvillon nasquèt en 1940 a Montalban e se moriguèt en 1906. Après d'estudis de drech a París tornèt al país acculhit per son ainat l'escrivan Léon Cladel.

Camins de guèrra - Jules Cubaynes

Es sortit en julhet de 2017 lo libre Camins de guèrra de Jules Cubaynes. Es publicat per IEO Òlt edicion. Presenta lo tèxt occitan de l'autor e la traduccion en francés de Roger Lassaque que faguèt tanben lo prefaci e s'encarguèt de la modernizacion ortografica del tèxt occitan.

L'autor aicí raconta çò que visquèt pendent la guèrra de 1914-1918 alara qu'èra mobilizat en Lorena.

Lo Quasèrn de Francés Calquièr

lo-quasern-de-frances-calquierLo libre de Gui Vialà Lo Quasèrn de Francés Calquièr ven d'èsser reeditat.

Presentacion : Francés Calquièr es lo filh d’un afachaire. La familha es catolica, lo paire subretot es rigorós sul sicut de la religion. Mas nòstre Francés es amorós d’una dròlla protestanta. Cossí se van passar las causas al mièg d’aquelas guèrras de religion qu’an saquejat prigondament Castras al sègle 16en ? Lo raconte es pas novèl : dos joves que s’aiman, mas qu’un insuperable obstacle separa. L’Istòria tanpauc, es pas nòva : las guèrras de religion, la persecucion dels protestants. Alara qué ?