puigdemont L'editor Vent Terral ven de publicar (estiu de 2020) en version occitana lo libre de Carles Puigdemont : La crisi catalana, una oportunitat per Euròpa. Lo libre de 240 paginas es propausat al prètz de 14 èuros.

Alara que lo 1èr d’octobre de 2017, los catalans son convidats a vòtar per lor independéncia, lo president Carles Puigdemont sap que de cara a l’intransigéncia d’Espanha, ven de prene un risc màger. Lo govèrn central de Madrid s'opausa a la votacion, la considèra illegala.

La declaracion simbolica d’independéncia del 27 d’octobre de 2017, votada pel Parlament catalan, marca la debuta d’una barrutlada que mena l'autor en exili a Brussèlas e quitament qualques jorns dins una preson alemanda.

Carles Puigdemont, aquí, dins sas convèrsas amb lo jornalista bèlga Olivier Mouton, e a travèrs son itinerari personal e son experiéncia politica catalana, espanhòla e europèa, esclaira lo ciutadan europèu sus las motivacions de la volontat d’independéncia del pòble catalan e sa portada : un desir de democracia radicala. Explica cossí pòt èsser una oportunitat per bastir una Euròpa que seriá non pas la dels Estats, de las nacions o de las regions, mas la dels ciutadans.

Lo tèxt original de l'obratge en catalan es estat virat en occitan per Sèrgi Viaule e Jòrdi Blanc. Es publicat per Vent Terral.

Carles Puigdemont, jornalista, cònsol de Girona, puèi president de la Generalitat de Catalonha en 2016, exiliat en Belgica e en Alemanha en 2017, es membre del Parlament europèu dempuèi genièr de 2020.

Olivier Mouton es jornalista al magazine bèlga Le Vif / L’Express, autor de las biografias de Guy Verhofstadt e de Charles Michel. Es apassionat de politica e d’Euròpa.

Extrach del prològ : « lo combat dels catalans es devengut un combat per la libertat. Un combat democratic qu’inspira de pòbles de pertot en Euròpa e dins lo Mond, per construire una societat diferenta, mai justa, mai respectuosa de las minoritats e mai democratica. Es dins aquesta lucha que nos reconeissèm, e esperam que cada jorn d’autres europèus la fagan sieuna, que lo sègle XXI deu èsser lo sègle de la democracia e de la libertat. Aquò me contenta bravament qu’aquesta òbra, la primièra qu’escriguèri en exili, siá publicada tanben en occitan. Una lenga sòrre d’un pòble fraire, que totjorn nos trobarà dins la defensa de tot çò que partejam. Imaginar lo Mond dins sa pròpria lenga es una de las manièras mai bèlas de construire una Euròpa melhora. »


Contes de Sibòt - Ricon de Laurens

contes-de-sibot-ricon-fournier Contes de Sibòt de Ricon de Laurens (Henri Fournier) (Lo Grelh Roergàs, reedicion de 1984, 144 paginas).

Presentacion de l'autor pagina 3 – Tot escrivan que se respècta demanda a qualqu'un de plan plaçat de li far un prefaci.

Mas ieu, soi pas un escrivan. S'ai fargat de contes, es mai que mai per amusar los que legisson lo Roergàs.

Sul libre 'Halte à la mort des langues'

halte-a-la-mort-des-langues-hagegeSul libre Halte à la mort des langues de Claude Hagège, un article de Cristian Rapin dins la revista Lo Lugarn numèro 82, prima de 2003.

Coma aquò comença de se saber, i a, cada annada, una batelada de lengas que s’escantisson e amb elas, naturalament, de comunitats, de culturas, de pòbles. Es d’aquel dramatic fenomèn que Claude Hagège parla dins Halte à la mort des langues.

Lo Capitani de la Republica - Glaudi Barsòtti

lo-capitani-de-la-republicaGlaudi Barsòtti - Lo capitani de la Republica
Lo Gai Saber - Escòla occitana - 15 € - 2012

Lo Capitani de la Republica es un roman istoric. Nos mena dins lo Marselha de la fin del sègle XVI pendent las guèrras de religions entre catolics e uganaud.

Lo libre es estat editat coma suplement de la revista Lo Gai Saber

Extrach del prefaci de Domenja Blanchard : "Aquel roman nos conta una pagina de l'istòria de Marselha, ciutat que se distinguèt sovent per son estacament a las idèas independentistas e revolucionàrias.