galtier-oiseaux-provenceUn article de la revista Lou Felibrige mars/abril de 2007. Presentam lo tèxt en grafia classica.

Leis aucèus en Provença

De l’agla fins qu’a l’estornèu, dau rossignòu a la dindoleta, de la calandra fins qu’ai galinas, vaquí un novèu libre que nos espepidona tot çò que tòca ais aucèus. Dins l’obratge descuerbèm lei còntes, lei dires popularis, lei legendas tocant leis aucèus en Provença. Es un vertadièr libre d’etnologia estent qu’au travèrs dei coneissenças que nos adús sus leis aucèus, sián assabentats dau biais de viure dei gents, de sei cresenças e de sei coneissenças.

Lo libre es dau Majorau Charles Galtier, desaparegut i a dos an d’aquò. Mai, son nebot, sénher Lucian Perret a publicat lo libre segond la volontat de son oncle que l’aviá escrich, revist e corregit just avans que de s'enanar.

Retrobam dins aquel obratge tot ensems lo saberut que fuguèt lo Mèstre d’Eigalièra, emai lo poèta, lo contaire, un òme tot pastat de son terraire, socitós de reculhir lei saupres deis ancians e de lei passar ai generacions que venon.

Lo libre es editat per La Librairie contemporaine balejada per sénher Serguier, editor qu’a dejà publicat Un vin que fai dansa li cabro de Carle Galtier peréu, emai l’Harmas de I. Delange o lou pichot tresor de Cupidoun de Pèire Paul. Un editor que dins gaire deuriá nos porgir d’autrei tresaur de nòstra cultura.

Les Oiseaux de Provence dans le savoir populaire - Charles Galtier
Editor : Librairie contemporaine - 300 paginas - 16 x 23 cm - 24 èuros


Lux veneris - Joan-Ives Casanòva

Lux veneris de Joan-Ives Casanòva (Trabucaire, 2003, 88 paginas, 12 €). Raconte de l'amor e del desir. Extrach :

Ai ! lo desir, avètz bèu ròtle amb vòstre desir que vos ven ais uelhs coma lo velhaire dau mond, bèu ròtle de nos faire creire a son bonaür e a son espetament e après, de que faire après, donc, de que pensar après amb totei lei gèsts vergonhós e banaus de la cigarreta alucada, la lenga que se bolega soleta dins la boca per vestir lo silenci que se pòt pas eternalament lecar lei fendas umidas e escartar d’aise d’aise amb lei dents, de la poncha de l’esmaut, lei labras sarradas de la cambra. E, digatz-me, de que dire e de que faire après ? Comolar, comolar lo vuege, l’organizar, faire coma se, coma se pòt faire, coma se podriá faire, coma se deu faire, lo temps de recomençar s’o podètz, de laissar tombar lo tròç de carn flaca que vos pendola entre lei cambas ò alara de ren dire, d’acceptar lo silenci coma paraula, d’escotar lo respir de l’autre e lo sieu, de lei comparar, de veire son pitre se levar e se desgonflar, esperant la sòm, lo roncament, lei cambas umidas que se cròsan, de se desvelhar e partir a la muda per òrta...

De qué soscas, grand paire ? - Amanç Batut

En 2016 sortissiá a las edicions del Grelh Roergàs lo libre d'Amanç Batut De qué soscas, grand paire ?

Aquí çai-jos la presentacion que ne fasiá dins son edicion del 5 de març de 2017, lo jornal Centre Presse.

Amanç Batut se soven e sosca...

« De qué soscas, grand paire ? » es la debuta d'una cançon de « Los de Sauvatèrra ». Aquí qualques paraulas de la cançon ont lo felen demanda a son papeta : « Conta me, parla me de ton país... »

Comba Granda I e II - Leopòld Durand

comba-grandaComba Granda I e II - Leopòld Durand
Vent Terral - dos tòmes (1987 e 1991)

Presentacion :

Primièr tòme - De la guèrra de 1970 cap a 1914, dins una bòria de montanha mejana, un libre d’oras dels biaisses de far e de viure. E un roman vertadièr. De tèrra, d’argent e d’amor desparaulat, dins una lenga que deu pas res als diccionaris.