galtier-oiseaux-provenceUn article de la revista Lou Felibrige mars/abril de 2007. Presentam lo tèxt en grafia classica.

Leis aucèus en Provença

De l’agla fins qu’a l’estornèu, dau rossignòu a la dindoleta, de la calandra fins qu’ai galinas, vaquí un novèu libre que nos espepidona tot çò que tòca ais aucèus. Dins l’obratge descuerbèm lei còntes, lei dires popularis, lei legendas tocant leis aucèus en Provença. Es un vertadièr libre d’etnologia estent qu’au travèrs dei coneissenças que nos adús sus leis aucèus, sián assabentats dau biais de viure dei gents, de sei cresenças e de sei coneissenças.

Lo libre es dau Majorau Charles Galtier, desaparegut i a dos an d’aquò. Mai, son nebot, sénher Lucian Perret a publicat lo libre segond la volontat de son oncle que l’aviá escrich, revist e corregit just avans que de s'enanar.

Retrobam dins aquel obratge tot ensems lo saberut que fuguèt lo Mèstre d’Eigalièra, emai lo poèta, lo contaire, un òme tot pastat de son terraire, socitós de reculhir lei saupres deis ancians e de lei passar ai generacions que venon.

Lo libre es editat per La Librairie contemporaine balejada per sénher Serguier, editor qu’a dejà publicat Un vin que fai dansa li cabro de Carle Galtier peréu, emai l’Harmas de I. Delange o lou pichot tresor de Cupidoun de Pèire Paul. Un editor que dins gaire deuriá nos porgir d’autrei tresaur de nòstra cultura.

Les Oiseaux de Provence dans le savoir populaire - Charles Galtier
Editor : Librairie contemporaine - 300 paginas - 16 x 23 cm - 24 èuros


Lo det dau Gabian - Pierre Pasquini

det-gabian Lo dèt dau Gabian de Pierre Pasquini (Trabucaire, 2008, 200 paginas).

Presentacion – Lo Gabian se norrís de tot, e saup cercar. Mai aquò li sufís pas. Es mai qu’una bèstia. Que vòu de mai, alora ? Un pauc de glòri ? Coma aquela de Besunce, l’evesque famós que l’estatua, ara, a quitat lo quartier que pòrta son nom ?

Ròse-Alps, tèrra de trobadors - J.-C. Rixte

Rhône-Alpes, terre de troubadours de Jean-Claude Rixte. Libre publicat en 2015 per las edicions EMCC.

En 256 paginas l'obratge presenta una colleccion de tèxtes occitans de l'Edat Mejana.

Los autors causits son originaris del nòrd occitan : Vivarés e Dalfinat mai que mai. Mas an alargat lo domèni fins al Piemont que l'occitan, alara, i èra emplegat.

Lo cant de la chicana - Max Roqueta

cant-chicana-roquetaLo cant de la chicana - Max Roqueta
Tèxt original occitan e traduccion francesa de l'autor e de J.F. Brun
11 x 17 cm - 50 paginas - 10,50 èuros

Presentacion de J.F. Brun - La Chicana, aquò's lo laberint. Palais enfachinant e trapèla sens escapa, ont, au centre, se fai lo rescontre mortau dau Minotaur, aquel enfant mostrós dau morre de taur concebut per lo dieu e la reina Pasifae. E lo laberint es tanben la metafòra de nòstra vida, un ultim e decisiu avatar de la cosmogonia mesa en scèna per l'òbra de Max Roqueta.