galtier-oiseaux-provenceUn article de la revista Lou Felibrige mars/abril de 2007. Presentam lo tèxt en grafia classica.

Leis aucèus en Provença

De l’agla fins qu’a l’estornèu, dau rossignòu a la dindoleta, de la calandra fins qu’ai galinas, vaquí un novèu libre que nos espepidona tot çò que tòca ais aucèus. Dins l’obratge descuerbèm lei còntes, lei dires popularis, lei legendas tocant leis aucèus en Provença. Es un vertadièr libre d’etnologia estent qu’au travèrs dei coneissenças que nos adús sus leis aucèus, sián assabentats dau biais de viure dei gents, de sei cresenças e de sei coneissenças.

Lo libre es dau Majorau Charles Galtier, desaparegut i a dos an d’aquò. Mai, son nebot, sénher Lucian Perret a publicat lo libre segond la volontat de son oncle que l’aviá escrich, revist e corregit just avans que de s'enanar.

Retrobam dins aquel obratge tot ensems lo saberut que fuguèt lo Mèstre d’Eigalièra, emai lo poèta, lo contaire, un òme tot pastat de son terraire, socitós de reculhir lei saupres deis ancians e de lei passar ai generacions que venon.

Lo libre es editat per La Librairie contemporaine balejada per sénher Serguier, editor qu’a dejà publicat Un vin que fai dansa li cabro de Carle Galtier peréu, emai l’Harmas de I. Delange o lou pichot tresor de Cupidoun de Pèire Paul. Un editor que dins gaire deuriá nos porgir d’autrei tresaur de nòstra cultura.

Les Oiseaux de Provence dans le savoir populaire - Charles Galtier
Editor : Librairie contemporaine - 300 paginas - 16 x 23 cm - 24 èuros


Sant Manuel lo Bon, martir - Miguel de Unamuno

Sant Manuel lo Bon, martir IEO-Edicion, al cors de l'estiu de 2020, publiquèt dins la colleccion Flor envèrsa jol títol Sant Manuel lo Bon, martir una traduccion occitana del libre de Miguel de Unamuno : San Manuel Bueno, mártir.

Es disponible unicament en version numerica (epub). La traduccion es de Joaquim Blasco.

Pecics de mièg-sègle - Robèrt Lafont

Pecics de mièg-sègle de Robèrt Lafont sortiguèt en 2000 a las edicion Fédérop.

L'autor tornava aicí sus las accions occitanistas de la fin del sègle passat que ne foguèt un dels actors màger.

Aquí çò que ne disiá : « E se demandatz qué ven far aquí la lenga occitana, vos dirai que, coma ela servís a remetre Occitània a l’endrech, a produire son istòria dins son espaci, ela servís tanplan a totes los que i demòran a se metre dins lors aises culturals e dins lor dignitat civica. Es una esplanada, es pas una fortalesa.

Sul libre de Jousé d'Arbaud 'La Caraco'

la-caraco-d-arbaud Un tèxt de La Cigalo Narbouneso d'octobre 1926 (ortografia modernizada) sul libre de Josep D'arbaud La Caraco, Edicion de la revista Le Feu, Ais de Provença, 1926.

Lo grand escrivan provençal Jousé d'Arbaud, après son bèl libre La Bestio dóu Vaccarés, ven de ne faire espelir un autre La Caraco.