robusta12/05/17 - Lo Centre Espacial Universitari de Montpelhièr (CSU) ven d'èsser seleccionat per l'ESA (European Space Agency) per rejónher lo sieu programa Fly your Satellite.

La candidatura de l'ISAE-Supaero de Tolosa es pas estada retenguda.

« C'est un grand pas en avant pour le CSU de Montpellier, Grâce à ce programme, nous allons bénéficier de l'appui des experts de l'ESA pendant deux à trois ans. Cet apport de compétence devrait permettre des avancées technologiques plus rapides que par le mode « essais-erreurs » auquel nous sommes habitués. » Çò dich Laurent Dusseau lo director de l'establiment montpelhierenc.

Lo programa Fly your Satellite es, primièr, un programa educatiu : deu ajudar los estudiants europèus que trabalhan dins lo domèni dels nanosatellits. L'ESA mena un supòrt tecnic per ajudar lor lancament.

Lo projècte vencidor se dis Celesta, deu lançar lo satellit Robusta-1D en 2019. Quinze estudiants trabalhan sul projècte.

[ligam]


Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Sul libre 'Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »'

Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »

Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.

'Tornar legir Joan Bodon' obratge collectiu als Classiques Garnier

Relire Jean Boudou, Classiques Garnier, 2025

Ven de sortir als Classiques Garnier a la debuta de 2025 lo libre Relire Jean Bodon.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.