L'ISAE-Supaero, Airbus e ArianeGroup an anonciat al salon de l'aeronautica del Bourget de 2017 lor volontat de crear una cadièra de recèrca dedicada als concèptes espacials avançats.

Aquela cadièra, deuriá prene la forma d'un Space Advanced Concepts Laboratory (SAC Lab). Serà associada al departament Conception et conduite des véhicules aéronautiques de l'ISAE-Supaero a Tolosa. Serà patrocinada per las doas entrepresas Airbus e ArianeGroup per almens per cinc ans, fins a 2022.

La tòca es de desovolopar de tecnicas per permetre d'entreténer los satellits en orbita, d'assemblar de structuras o d'estampar en tres dimensions dins l'espaci. La concepcion d'estructuras espacialas abitablas, los sistèmas de propulcions o las relacions òme-robòt son tanben al programa.

La creacion d'aquela cadièra permetrà de comolar un voide en Euròpa ont i a pas de centre de recèrca d'aquela mena.


Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.

Nòva : 'Lo cinc de junh' d'Ives Roqueta

Estiu

Dins la revista Letras d'òc numèro 1, de 1965, Ives Roqueta publicava lo tèxt : Lo cinc de junh.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».