Steve Moullé ven de crear (2016) a Druèla en Roergue la societat LaRefabrique.

Ingeniaire de l'Escòla Nacionala Superiora de las Tecnologias e Industrias del Boes (ENSTIB) aguèt l'idèa de sistematizar e de racionalizar lo reemplec, dins de creacions novèlas, de pèças de vièlhs mòbles.

La qualitat del material d'aqueles mòbles es sovent bona en comparason amb los aglomerats modèrnes emplegats per l'industria, e es sovent inutilament degalhada.

Steve Moullé trabalha d'un biais artesanal en Avairon per de particulièrs, d'agéncias d'amenatjament de botigas o per de luòcs publics.

La societat LaRefabrica es membre del malhum Répar’Acteurs e las siás produccions son estampilhadas del labèl Fabriqué en Aveyron.

Se volètz tornar far viure qualques vièlhs daquòses de boes que se comolan al trast, podètz contactar LaRefabrique.

Atencion : cal de boes massís de bona qualitat e plan sec.

[ligam]


Union : armonizacion de la conectica per cargar lo material portatiu

USB-C

La Comission Europèa trabalha sus una directiva per fin d'armonizar dins l'Union lo material per cargar los aparelhs portatius : tabeletas, telefonets... Presentèt sa proposicion lo dijòus 23 de setembre de 2021.

Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.

Joan-Loís Segondy : presentacion del libre 'D’aucèls e d’òmes'

En 2023 sortissiá lo libre D’aucèls e d’òmes de Joan-Loís Segondy.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.