La region Occitània aculhirà 21 dels 77 sites novèls de produccion d'energia electrica de nauta poténcia d'origina solara programats pel governament francés.

Es lo 28 de julhet de 2017 que la lista es estada desvelada pel ministèri de la transicion ecologica e solidària. Lo operators encargats del desvolopament d'aquelas unitats de produccion son multiples : Compagnie du Soleil, Compagnie Nationale du Rhône, EDF EN, Générale du Solaire, Langa, Neoen, Quadran, Voltalia, Valorem, Vol-V...

Aquela decision ajuda la region Occitània que confirma son ambicion de venir la primièra region d'Euròpa a energia positiva. Deuriá ganhar amb aquelas installacions, segon lo ministèri, quicòm coma 103 megawatts crèta de poténcia.

Per que lo territòri venga a energia positiva l'executiu occitan considèra que cal far mermar drasticament la consomacion (-40 % per estajant) e multiplicar per tres la produccion d'origina renovelabla. Donc renovar los bastiments e bastir de sites de produccion (eolian e solar).

[ligam]


Automobila : Mégane eVision

Renault eVision

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Airbus fabricarà tres moduls de servici de mai per Orion

Airbus EMS3

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».