La region Occitània aculhirà 21 dels 77 sites novèls de produccion d'energia electrica de nauta poténcia d'origina solara programats pel governament francés.

Es lo 28 de julhet de 2017 que la lista es estada desvelada pel ministèri de la transicion ecologica e solidària. Lo operators encargats del desvolopament d'aquelas unitats de produccion son multiples : Compagnie du Soleil, Compagnie Nationale du Rhône, EDF EN, Générale du Solaire, Langa, Neoen, Quadran, Voltalia, Valorem, Vol-V...

Aquela decision ajuda la region Occitània que confirma son ambicion de venir la primièra region d'Euròpa a energia positiva. Deuriá ganhar amb aquelas installacions, segon lo ministèri, quicòm coma 103 megawatts crèta de poténcia.

Per que lo territòri venga a energia positiva l'executiu occitan considèra que cal far mermar drasticament la consomacion (-40 % per estajant) e multiplicar per tres la produccion d'origina renovelabla. Donc renovar los bastiments e bastir de sites de produccion (eolian e solar).

[ligam]


Fusion termonucleara : nòva avançada en fusion inerciala al National Ignition Facility

National Ignition Facility

Al mes d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comunicava sus sas avançadas en fusion dicha inerciala : venián d'obténer un rendament de 0,7.

Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Carles Pons : diaspòra roergassa en Argentina

Clement Cabanettes, Pigüé

Un article de Carles Pons sus la diaspòra roergassa en Argentina.

Automobila : Mégane eVision

Renault eVision

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Union : armonizacion de la conectica per cargar lo material portatiu

USB-C

La Comission Europèa trabalha sus una directiva per fin d'armonizar dins l'Union lo material per cargar los aparelhs portatius : tabeletas, telefonets... Presentèt sa proposicion lo dijòus 23 de setembre de 2021.