L'agéncia Espaciala Europèa (ESA) ven de realizar al mes de març de 2018 los primièrs tèsts d'un motor a propulsion plasma qu'emplega coma gaz l'aire.

La propulsion plasma es, dempuèi qualques ans, emplegada pels satellits. Aquò's una propulsion electrica. Lo gaz utilizat per generar lo plasma es generalament lo xenon, los ions escampats son pro pesuc çò que permet una bona eficacitat del sistèma de propulsion.

L'emplec de l'aire podriá permetre de limitar la carga embarcada suls satellits que son en orbita pro bassa e que navegan dins l'atmosfèra terrèstra (mens de 200 quilomètres d'altitud). Aital tot çò necite per los manténer en orbita seriá disponible en defòra dels satellits : l'electricitat provendriá dels panèls solars, lo gaz el seriá pres directament dins l'aire.

Una tala tecnologia permetriá d'augmentat la durada de vida d'aqueles satellits.

De notar que la color del plasma aquí es ròsa e non pas blava coma pel xenon. La color depend de la composition del gaz ionizat.

plasma

Motor ionic alimentat amb d'aire © ESA


Internet per satellit : los industrials europèus s'organizan

Satellit OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

Pèire Lagarde sus Joan Bodon (1971)

Joan Bodon

En 1971 dins la revista Vida Nòstra Pèire Lagarde presentava Joan Bodon.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

Energia nucleara : lo president Macron vòl desvolopar la produccion de pichons reactors a fission

Nuward

Lo dimars 12 d'octobre de 2021, lo president francés Emmanuel Macron presentava lo plan France 2030. Aqueste prevei d'investiments a nautor d'1 miliard d'èuro dins l'energia nucleara a fission.

Tolosa e los iperlops : HTT lèva lo pè

HTT a Francazal, Tolosa

En 2017 la societat Hyperloop Transportation Technologies (HTT) que desvolopa d'iperlops s'installava a Tolosa. En 2019 lo montatge d'una primièra pista d'ensag sul site de Francazal èra acabat. Los dirigents de la societat prevesián de ne construïr una segonda a proximitat. Los accòrds qu'aviá HTT amb la metropòli de Tolosa per la poder bastir son estats resilhats a la fin de 2021.

Rolls-Royce e Reaction Engines trabalhan sus una nòva generacion de motors

La societat Rolls-Royce aprogondís sa collaboracion amb Reaction Engines.

La Citroën Ami, version 2020

L'Ami de Citroën

Citroën propausa dempuèi l'estiu de 2020 una veitura susprenenta : l'Ami. Una Ami novèla version qu'a pas res a veire amb las ancianas Ami 6 o Ami 8.