L'agéncia Espaciala Europèa (ESA) ven de realizar al mes de març de 2018 los primièrs tèsts d'un motor a propulsion plasma qu'emplega coma gaz l'aire.

La propulsion plasma es, dempuèi qualques ans, emplegada pels satellits. Aquò's una propulsion electrica. Lo gaz utilizat per generar lo plasma es generalament lo xenon, los ions escampats son pro pesuc çò que permet una bona eficacitat del sistèma de propulsion.

L'emplec de l'aire podriá permetre de limitar la carga embarcada suls satellits que son en orbita pro bassa e que navegan dins l'atmosfèra terrèstra (mens de 200 quilomètres d'altitud). Aital tot çò necite per los manténer en orbita seriá disponible en defòra dels satellits : l'electricitat provendriá dels panèls solars, lo gaz el seriá pres directament dins l'aire.

Una tala tecnologia permetriá d'augmentat la durada de vida d'aqueles satellits.

De notar que la color del plasma aquí es ròsa e non pas blava coma pel xenon. La color depend de la composition del gaz ionizat.

plasma

Motor ionic alimentat amb d'aire © ESA


Lo telescòpi espacial Euclid es dins l'espaci

Lògo de la mission Euclid

Lo telescòpi espacial Euclid es estat mandat dins l'espaci lo dissabte 1èr de julhet de 2023.

Virgin Orbit pòt mandar de cargas en orbita

Virgin Orbit genièr de 2021

Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Lo mistèri de la Montanha Negra'

Lo mistèri de la Montanha Negra

En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

L'ë-C3 de Citroën arriba

Citroën ë-C3

Es en venda la ë-C3 de Citroën. Presentada a la fin de l'an 2023 la pichona electrica Citroën èra esperada. Ven enriquir l'ofèrta en pichonas veituras electricas.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.