Usina de Skellefteå, Northvolt
L'usina de Skellefteå © Northvolt

Lo grop suedés Northvolt productor de batariás electricas anoncièt lo dimècres 29 de decembre de 2021 que son usina de Skellefteå o gigafabrica èra intrada en foncion.

Amb lo desvolopament de la mobilitat electrica e l'augment de las vendas de veituras equipadas de motors electrics la demanda en batariá puja. Euròpa en 2021 depend per son aprovisionament dels fornissors asiatics.

Per respondra a aquesta demanda creisenta Northvolt decidiguèt de bastir una fabrica dedicada a Skellefteå.

Après la sortida de la primièras cellulas l'industrial declarèt : « Es un novèl capítol que se dubrís per l'industria europèa amb la producion de la primièra bateriá a la gigafabrica de Northvolt Ett al nòrd de Suèda. »

BMW, Volkswagen o encara Volvo Car an ja comandadas de batariás al grop. Las primièras liurasons comercialas son esperadas per 2022.

Northvolt al nivèl mondial per la produccion d'aquel tipe de produches es en concuréncia amb Tesla, Panasonic, LG Chem o CATL.


Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.

Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Miguel de Unamuno 'Sant Manuel lo bon, martir'

Al cors de l'estiu de 2020, IEO Edicions publiquèt dins la colleccion Flor envèrsa Sant Manuel lo Bon, martir de Miguel de Unamuno.

Virgin Orbit pòt mandar de cargas en orbita

Virgin Orbit genièr de 2021

Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.