narbo

Es en construccion a Narbona lo musèu Narbo Via que serà dedicat a la romanitat. Sa dubèrtura es prevista per 2020.

Lo bastiment situat prèp del canal de la Robina e pensat per l'arquitècte Norman Foster tornarà far viure, sus mai de 8 000 m2, lo passat antic de la ciutat narbonesa.

Lo musèu acculhirà las collections actualament servadas al Musèu arqueologic e al Musèu lapidari. Aurà tanben per vocacion d'aculhir los objèctes descobèrts a l'escasença de cavatges arqueologics de salvagarda efectuats dins la region.

Son mai de 15 000 pèças que trobaràn aquí lor plaça. Essencialament d'escalpraduras, de mosaïcas, de vases en ceramicas e autres objèctes del quotidian.

Un projècte aviat en 2010 jos la presidéncia de Georges Frêche.

De notar que s'es dubert lo 2 de junh de 2018 lo Musèu de la Romanitat de Nimes el tanben al còr d'un espaci d'una riquessa arqueologica excepcionala.


Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Lo Parlament Europèu vota per l'adopcion d'una presa universala per cargar los aparelhs portatius

Presa USB-C

Lo dimars 4 d'octobre de 2022 lo Parlament Europèu adoptèt las preconizacions de la Comission relativa a la generalizacion de la prisa USB-C suls aparelhs portatius.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

País de cocanha

pastel

Un article de la revista del consèlh regional d'Occitània de decembre de 2018 e genièr de 2019.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Mission Artemis I : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.