Genièr de 2018 lo CIRDÒC comunica.

L’Union academica internacionala (UAI) dirigís dempuèi 1961 lo projècte de constitucion d’un còrpus d’edicion de referéncia dels poèmas dels trobadors de l’Edat Mejana, titolat « Còrpus dels Trobadors ».

L’UAI a encargat la seccion de Filologia de l’Institut d’estudis catalans (IEC) de perseguir lo projècte d’edicion critica de l’ensemble de las òbras dels trobadors.

Dedicada a l’estudi e a la difusion de las coneissenças sus la lenga e la cultura catalanas, l’IEC desvolopa dempuèi d’annadas aquel projècte ambiciós dins l’encastre del portal trobadors.iec.cat supòrt d’una vasta entrepresa d’edicion electronica scientifica de l’immense còrpus de las cançons e dels poèmas dels trobadors.

En octobre de 2017, lo CIRDÒC ven partenari de l’IEC dins l’amira de contribuïr als progrèsses del vast chantièr scientific e tecnic que constituís lo « Còrpus dels Trobadors », e de desvolopar los escambis de ressorsas, de donadas e de saber-far entre las doas institucions catalana e occitana.

L’objectiu de la collaboracion es la mesa en òbra d’otisses innovants pel tractament, l’estudi e la difusion dels tèxtes en occitan ancian a l’ora de las tecnologias del lengatge.

Aquel objectiu se traduirà pel desvolopament de mantuna accion coma :

  • l’escambi de donadas e de ressorsas per la coneissença de las cançons e dels poèmas dels trobadors occitans ;
  • la numerizacion de la documentacion ;
  • l’edicion electronica ;
  • la creacion d’accèsses e de ressorsas complementaris entre Occitanica e le « Còrpus dels Trobadors » ;
  • la realizacion d’un diccionari open data de l’occitan ancian que permeta la reconeissença e la correccion automatica dels caractèrs dins los tèxtes ancians ;
  • l’organizacion de rencontres scientifics internacionals sul subjècte.

Lo CIRDÒC a collaborat a mantun projècte per la coneissença e la descobèrta de l’excepcional eretatge que constituís lo còrpus de las cançons dels trobadors occitans, en particular La Tròba, jos la direccion de Gérard Zuchetto amb lo Troubadours Art Ensemble e las edicions Tròba vox. Collaboracion que se perseguís a l’ora d’ara per concebre una version numerica d’aquela antologia cantada dels trobadors.


SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.

Tolosa : Aplec de la sardana

Aplec de la sardana

Dins son magazine del mes de mai de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista d'Estel Llansana que presentava l’Aplec de la sardana que s'anava debanar dins la vila.

Enric Pascal de Ròcaguda

Enric Pascal de Ròcaguda

Dins lo corrièr dels lectors de La Setmana en febrièr de 2013 Ramon Ginolhac tornava sus l'òbra d'Enric Pascal de Ròcaguda.

Lo telescòpi espacial Euclid es dins l'espaci

Lògo de la mission Euclid

Lo telescòpi espacial Euclid es estat mandat dins l'espaci lo dissabte 1èr de julhet de 2023.

Espaci : programa Susie d'ArianeGroup

Susie d'ArianeGroup

En setembre de 2022 ArianGroup desvelèt Susie.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Espaci : ArianeGroup desvoloparà una fusada reütilizabla

Themis ArianeGroup 2021

Lo diluns 6 de decembre de 2021 alara en desplaçament sul site ArianeGroup de Vernon en Normandia, lo ministre francés de l'economia, Bruno Le Maire, anoncièt que la societat anava desvolopar una fusada reütilizabla.