Genièr de 2018 lo CIRDÒC comunica.

L’Union academica internacionala (UAI) dirigís dempuèi 1961 lo projècte de constitucion d’un còrpus d’edicion de referéncia dels poèmas dels trobadors de l’Edat Mejana, titolat « Còrpus dels Trobadors ».

L’UAI a encargat la seccion de Filologia de l’Institut d’estudis catalans (IEC) de perseguir lo projècte d’edicion critica de l’ensemble de las òbras dels trobadors.

Dedicada a l’estudi e a la difusion de las coneissenças sus la lenga e la cultura catalanas, l’IEC desvolopa dempuèi d’annadas aquel projècte ambiciós dins l’encastre del portal trobadors.iec.cat supòrt d’una vasta entrepresa d’edicion electronica scientifica de l’immense còrpus de las cançons e dels poèmas dels trobadors.

En octobre de 2017, lo CIRDÒC ven partenari de l’IEC dins l’amira de contribuïr als progrèsses del vast chantièr scientific e tecnic que constituís lo « Còrpus dels Trobadors », e de desvolopar los escambis de ressorsas, de donadas e de saber-far entre las doas institucions catalana e occitana.

L’objectiu de la collaboracion es la mesa en òbra d’otisses innovants pel tractament, l’estudi e la difusion dels tèxtes en occitan ancian a l’ora de las tecnologias del lengatge.

Aquel objectiu se traduirà pel desvolopament de mantuna accion coma :

  • l’escambi de donadas e de ressorsas per la coneissença de las cançons e dels poèmas dels trobadors occitans ;
  • la numerizacion de la documentacion ;
  • l’edicion electronica ;
  • la creacion d’accèsses e de ressorsas complementaris entre Occitanica e le « Còrpus dels Trobadors » ;
  • la realizacion d’un diccionari open data de l’occitan ancian que permeta la reconeissença e la correccion automatica dels caractèrs dins los tèxtes ancians ;
  • l’organizacion de rencontres scientifics internacionals sul subjècte.

Lo CIRDÒC a collaborat a mantun projècte per la coneissença e la descobèrta de l’excepcional eretatge que constituís lo còrpus de las cançons dels trobadors occitans, en particular La Tròba, jos la direccion de Gérard Zuchetto amb lo Troubadours Art Ensemble e las edicions Tròba vox. Collaboracion que se perseguís a l’ora d’ara per concebre una version numerica d’aquela antologia cantada dels trobadors.


Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.

Pèire Lagarde sus Joan Bodon (1971)

Joan Bodon

En 1971 dins la revista Vida Nòstra Pèire Lagarde presentava Joan Bodon.

Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.