Genièr de 2018 lo CIRDÒC comunica.

L’Union academica internacionala (UAI) dirigís dempuèi 1961 lo projècte de constitucion d’un còrpus d’edicion de referéncia dels poèmas dels trobadors de l’Edat Mejana, titolat « Còrpus dels Trobadors ».

L’UAI a encargat la seccion de Filologia de l’Institut d’estudis catalans (IEC) de perseguir lo projècte d’edicion critica de l’ensemble de las òbras dels trobadors.

Dedicada a l’estudi e a la difusion de las coneissenças sus la lenga e la cultura catalanas, l’IEC desvolopa dempuèi d’annadas aquel projècte ambiciós dins l’encastre del portal trobadors.iec.cat supòrt d’una vasta entrepresa d’edicion electronica scientifica de l’immense còrpus de las cançons e dels poèmas dels trobadors.

En octobre de 2017, lo CIRDÒC ven partenari de l’IEC dins l’amira de contribuïr als progrèsses del vast chantièr scientific e tecnic que constituís lo « Còrpus dels Trobadors », e de desvolopar los escambis de ressorsas, de donadas e de saber-far entre las doas institucions catalana e occitana.

L’objectiu de la collaboracion es la mesa en òbra d’otisses innovants pel tractament, l’estudi e la difusion dels tèxtes en occitan ancian a l’ora de las tecnologias del lengatge.

Aquel objectiu se traduirà pel desvolopament de mantuna accion coma :

  • l’escambi de donadas e de ressorsas per la coneissença de las cançons e dels poèmas dels trobadors occitans ;
  • la numerizacion de la documentacion ;
  • l’edicion electronica ;
  • la creacion d’accèsses e de ressorsas complementaris entre Occitanica e le « Còrpus dels Trobadors » ;
  • la realizacion d’un diccionari open data de l’occitan ancian que permeta la reconeissença e la correccion automatica dels caractèrs dins los tèxtes ancians ;
  • l’organizacion de rencontres scientifics internacionals sul subjècte.

Lo CIRDÒC a collaborat a mantun projècte per la coneissença e la descobèrta de l’excepcional eretatge que constituís lo còrpus de las cançons dels trobadors occitans, en particular La Tròba, jos la direccion de Gérard Zuchetto amb lo Troubadours Art Ensemble e las edicions Tròba vox. Collaboracion que se perseguís a l’ora d’ara per concebre una version numerica d’aquela antologia cantada dels trobadors.


Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.