Genièr de 2018 lo CIRDÒC comunica.

L’Union academica internacionala (UAI) dirigís dempuèi 1961 lo projècte de constitucion d’un còrpus d’edicion de referéncia dels poèmas dels trobadors de l’Edat Mejana, titolat « Còrpus dels Trobadors ».

L’UAI a encargat la seccion de Filologia de l’Institut d’estudis catalans (IEC) de perseguir lo projècte d’edicion critica de l’ensemble de las òbras dels trobadors.

Dedicada a l’estudi e a la difusion de las coneissenças sus la lenga e la cultura catalanas, l’IEC desvolopa dempuèi d’annadas aquel projècte ambiciós dins l’encastre del portal trobadors.iec.cat supòrt d’una vasta entrepresa d’edicion electronica scientifica de l’immense còrpus de las cançons e dels poèmas dels trobadors.

En octobre de 2017, lo CIRDÒC ven partenari de l’IEC dins l’amira de contribuïr als progrèsses del vast chantièr scientific e tecnic que constituís lo « Còrpus dels Trobadors », e de desvolopar los escambis de ressorsas, de donadas e de saber-far entre las doas institucions catalana e occitana.

L’objectiu de la collaboracion es la mesa en òbra d’otisses innovants pel tractament, l’estudi e la difusion dels tèxtes en occitan ancian a l’ora de las tecnologias del lengatge.

Aquel objectiu se traduirà pel desvolopament de mantuna accion coma :

  • l’escambi de donadas e de ressorsas per la coneissença de las cançons e dels poèmas dels trobadors occitans ;
  • la numerizacion de la documentacion ;
  • l’edicion electronica ;
  • la creacion d’accèsses e de ressorsas complementaris entre Occitanica e le « Còrpus dels Trobadors » ;
  • la realizacion d’un diccionari open data de l’occitan ancian que permeta la reconeissença e la correccion automatica dels caractèrs dins los tèxtes ancians ;
  • l’organizacion de rencontres scientifics internacionals sul subjècte.

Lo CIRDÒC a collaborat a mantun projècte per la coneissença e la descobèrta de l’excepcional eretatge que constituís lo còrpus de las cançons dels trobadors occitans, en particular La Tròba, jos la direccion de Gérard Zuchetto amb lo Troubadours Art Ensemble e las edicions Tròba vox. Collaboracion que se perseguís a l’ora d’ara per concebre una version numerica d’aquela antologia cantada dels trobadors.


Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Helion Energy, actor privat en fusion nucleara

Prototipe Polaris

La produccion d'electricitat mercés a la fusion de l'idrogèn es una de las solucions que permetràn deman d'aver denergia a un mendre còst e en quantitat.

Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.

Cristian Rapin : Louis XIV en Occitània

Louis XIV en costume de sacre, Hyacinthe Rigaud, 1701, detalh

Dins la revista Lo Lugarn numèro 94, Cristian Rapin presentava lo libre d'Hubert Delpont Parade pour une infante.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.