Perseverance
Lo robòt Perseverance en cors d'ensag © NASA

Lo 30 de julhet de 2020 es estat mandat dins l'espaci en direccion de la planeta Mars lo robòt Perseverance.

Son las còlas de l'ULA (United Launch Alliance) qu'èran en carga de l'operacion de lançament via una fusada Atlas V. Tot s'es plan passat e lo pichon veïcul es en rota per sa destinacion.

Es pas solet ! L'astromobila Perseverance es accompanhada d'Ingenuity, un pichon elicoptèr d'un pauc mens de dos quilograms que l'assitarà dins son trabalh.

La mission es estada decidida en 2012 alara que lo robòt Curiosity amassava las siás primièras donadas sus l'astre. Es lo succès d'aquela mission, Mars Science Laboratory, que decidiguèt las autoritats estatsunidencas a persegre l'aventura amb un novèl aparelh.

Aquesta mission es bailejada per la NASA.

Perseverance coma Curiosity es un veïcul robotizat d'exploracion scientifica. Al nivèl tecnic pòt èsser considerat coma una version melhorada de Curiosity. Es mai robust, mai velòç. D'un pes d'una tona es de la dimension d'una granda veitura, fa tres mètres de longor.

Es estat desvolopat dins lo meteis laboratòri que Curiosity, lo Jet Propulsion Laboratory a Pasadena, en California.

La siá tòca serà de remosar de donadas per nos permetre de melhor comprene lo passat de la planeta e eventualament de veire se de formas de vida an poscudas se desvolopar pel passat.

En mai de sas 19 camèras embarca dos microfòns. Anam enfin poder, pel primièr còp, ausir Mars. Demai d'escapolons del sòl devon èsser mandats sus Tèrra. Aquí tanben aquò serà una primièra.

Son arribada sus Mars es prevista pel mes de febrièr de 2021 prèp del cratèr Jezero après prèp de sèt meses de viatge dins lo sistèmi solar.


Los veïculs d'Hyperloop Transportation Technologies comunicaràn mercés a Icomera

Capsule HTT

Lo dimars 26 de genièr de 2021 Hyperloop Transportation Technologies anoncièt que tabalhariá amb la societat Icomera per far comunicar las siás capsulas.

Espaci : CNES e Callisto

Lo CNES, agéncia espaciala francesa, trabalha al desvolopament d'un pichon veïcul reutilisable.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Lo mistèri de la Montanha Negra'

Lo mistèri de la Montanha Negra

En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.

Abitats dins l'espaci : projècte Bigelow Aerospace e United Launch Alliance

Las societats Bigelow Aerospace e United Launch Alliance an anonciat al mes d'octobre de 2017 lor intencion de mandar sus una orbita lunara un modul B330.

França : espaci e defensa

Lo govèrn francés prevei de se dotar dels mejans necessaris per mestrejar militarament l'espaci que considèra coma un front novèl de defendre.

Pel primièr còp un Starship se pausa coma cal, lo SN15

Starship SN15 05/05/2021

Lo 5 de mai de 2021 e pel primièr còp un dels Starship de SpaceX se pausèt condrechament.

La venda de veïculs electrics doblèt en un an

En 2020 en Euròpa la part dels veïculs electrics dins las vendas èra al segond trimèstre de 3,5 %. En 2021 pel meteis periòd èra de 7,5 %. Un pauc mai del doble.