Perseverance
Lo robòt Perseverance en cors d'ensag © NASA

Lo 30 de julhet de 2020 es estat mandat dins l'espaci en direccion de la planeta Mars lo robòt Perseverance.

Son las còlas de l'ULA (United Launch Alliance) qu'èran en carga de l'operacion de lançament via una fusada Atlas V. Tot s'es plan passat e lo pichon veïcul es en rota per sa destinacion.

Es pas solet ! L'astromobila Perseverance es accompanhada d'Ingenuity, un pichon elicoptèr d'un pauc mens de dos quilograms que l'assitarà dins son trabalh.

La mission es estada decidida en 2012 alara que lo robòt Curiosity amassava las siás primièras donadas sus l'astre. Es lo succès d'aquela mission, Mars Science Laboratory, que decidiguèt las autoritats estatsunidencas a persegre l'aventura amb un novèl aparelh.

Aquesta mission es bailejada per la NASA.

Perseverance coma Curiosity es un veïcul robotizat d'exploracion scientifica. Al nivèl tecnic pòt èsser considerat coma una version melhorada de Curiosity. Es mai robust, mai velòç. D'un pes d'una tona es de la dimension d'una granda veitura, fa tres mètres de longor.

Es estat desvolopat dins lo meteis laboratòri que Curiosity, lo Jet Propulsion Laboratory a Pasadena, en California.

La siá tòca serà de remosar de donadas per nos permetre de melhor comprene lo passat de la planeta e eventualament de veire se de formas de vida an poscudas se desvolopar pel passat.

En mai de sas 19 camèras embarca dos microfòns. Anam enfin poder, pel primièr còp, ausir Mars. Demai d'escapolons del sòl devon èsser mandats sus Tèrra. Aquí tanben aquò serà una primièra.

Son arribada sus Mars es prevista pel mes de febrièr de 2021 prèp del cratèr Jezero après prèp de sèt meses de viatge dins lo sistèmi solar.


Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

La Comission Europèa trabalha sus la legislacion tecnica necita per autorizar los veïculs autonòms de nivèl 4

Mercedez classa S

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire'

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023

Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.

Sus la Cançon de Santa Fe

Letrina Cançon de Santa Fe

Un article de la revista La Cigalo Narbouneso (abril de 1927, pagina 49). Autor : P. Albarel. L'ortografia del tèxt es estada corregida.

Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

Primièrs ensages in situ pel motor Vulcain d'Ariane 6 a Kourou

Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.

Ascendance Flight Technologies anóncia que 245 unitats de son avion ibrid son estadas precomandadas

L'Atea d'Ascendance Flight Technologies

La startup Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa oficializèt a la fin del mes de julhet de 2022, las primièras precomandas de son avion ibrid : son 245 Atea que son estats precomandats.

Energia nucleara : lo president Macron vòl desvolopar la produccion de pichons reactors a fission

Nuward

Lo dimars 12 d'octobre de 2021, lo president francés Emmanuel Macron presentava lo plan France 2030. Aqueste prevei d'investiments a nautor d'1 miliard d'èuro dins l'energia nucleara a fission.