Perseverance
Lo robòt Perseverance en cors d'ensag © NASA

Lo 30 de julhet de 2020 es estat mandat dins l'espaci en direccion de la planeta Mars lo robòt Perseverance.

Son las còlas de l'ULA (United Launch Alliance) qu'èran en carga de l'operacion de lançament via una fusada Atlas V. Tot s'es plan passat e lo pichon veïcul es en rota per sa destinacion.

Es pas solet ! L'astromobila Perseverance es accompanhada d'Ingenuity, un pichon elicoptèr d'un pauc mens de dos quilograms que l'assitarà dins son trabalh.

La mission es estada decidida en 2012 alara que lo robòt Curiosity amassava las siás primièras donadas sus l'astre. Es lo succès d'aquela mission, Mars Science Laboratory, que decidiguèt las autoritats estatsunidencas a persegre l'aventura amb un novèl aparelh.

Aquesta mission es bailejada per la NASA.

Perseverance coma Curiosity es un veïcul robotizat d'exploracion scientifica. Al nivèl tecnic pòt èsser considerat coma una version melhorada de Curiosity. Es mai robust, mai velòç. D'un pes d'una tona es de la dimension d'una granda veitura, fa tres mètres de longor.

Es estat desvolopat dins lo meteis laboratòri que Curiosity, lo Jet Propulsion Laboratory a Pasadena, en California.

La siá tòca serà de remosar de donadas per nos permetre de melhor comprene lo passat de la planeta e eventualament de veire se de formas de vida an poscudas se desvolopar pel passat.

En mai de sas 19 camèras embarca dos microfòns. Anam enfin poder, pel primièr còp, ausir Mars. Demai d'escapolons del sòl devon èsser mandats sus Tèrra. Aquí tanben aquò serà una primièra.

Son arribada sus Mars es prevista pel mes de febrièr de 2021 prèp del cratèr Jezero après prèp de sèt meses de viatge dins lo sistèmi solar.


Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.

Robèrt Lafont subre l'alienacion (I)

Chorus

Un article de robèrt Lafont subre l'alienacion.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.