Las societats Pfizer e BioNTech que desvolopan un vaccin contra la malautiá a coronavirus, dicha covid-19, an anonciat lo diluns 9 de novembre de 2020 que lor vaccin èra eficaç a 90 %.

Aquela estimacion se basa sus los resultats preliminaris dels darrièrs ensages que son a menar ; ensages de fasa 3.

La proteccion es estada obtenguda sèt jorns après la segonda injeccion. Aquesta se fa 28 jorns après la primièra.

Las entrepresas preveson de fornir fins a 50 milions de dòsas de vaccin dins lo mond en 2020 e fins a 1,3 miliard en 2021.

Aquel vaccin demòra pr'aquò d'èsser omologat per las autoritats competentas.

En consequéncia d'aquela anóncia los mercats borsièrs de pel mond pujan fòrtament. Lo CAC 40 en França torna prene mai de 7 %.

La societat Pfizer es basada al Estats Unit. BioNTech es una societat europèa basada en Alemanha.


La Comission Europèa trabalha sus la legislacion tecnica necita per autorizar los veïculs autonòms de nivèl 4

Mercedez classa S

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

Lo grelhon, lo lop e las abelhas : un conte de Justin Bessou

Detalh d'una gravadura de Tavy Notton (1914-1977) sus la vida de las abelhas

Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.

En 2022 la Megane Renault serà disponible en version electrica

Megane E-Tech

A la fin del mes de decembre de 2021 lo constructor Renault desvelèt los prèses de la Megane electrica que se pòt ja comandar. Dicha E-Tech serà disponibla en concession tre la prima de 2022.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).