Las societats Pfizer e BioNTech que desvolopan un vaccin contra la malautiá a coronavirus, dicha covid-19, an anonciat lo diluns 9 de novembre de 2020 que lor vaccin èra eficaç a 90 %.

Aquela estimacion se basa sus los resultats preliminaris dels darrièrs ensages que son a menar ; ensages de fasa 3.

La proteccion es estada obtenguda sèt jorns après la segonda injeccion. Aquesta se fa 28 jorns après la primièra.

Las entrepresas preveson de fornir fins a 50 milions de dòsas de vaccin dins lo mond en 2020 e fins a 1,3 miliard en 2021.

Aquel vaccin demòra pr'aquò d'èsser omologat per las autoritats competentas.

En consequéncia d'aquela anóncia los mercats borsièrs de pel mond pujan fòrtament. Lo CAC 40 en França torna prene mai de 7 %.

La societat Pfizer es basada al Estats Unit. BioNTech es una societat europèa basada en Alemanha.


Lo Parlament Europèu vota per l'adopcion d'una presa universala per cargar los aparelhs portatius

Presa USB-C

Lo dimars 4 d'octobre de 2022 lo Parlament Europèu adoptèt las preconizacions de la Comission relativa a la generalizacion de la prisa USB-C suls aparelhs portatius.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Robèrt Lafont subre l'alienacion (I)

Chorus

Un article de robèrt Lafont subre l'alienacion.

Joan-Loís Segondy : presentacion del libre 'D’aucèls e d’òmes'

En 2023 sortissiá lo libre D’aucèls e d’òmes de Joan-Loís Segondy.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Mission Artemis I : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.

Internet per satellit : los industrials europèus s'organizan

Satellit OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.