Las societats Pfizer e BioNTech que desvolopan un vaccin contra la malautiá a coronavirus, dicha covid-19, an anonciat lo diluns 9 de novembre de 2020 que lor vaccin èra eficaç a 90 %.

Aquela estimacion se basa sus los resultats preliminaris dels darrièrs ensages que son a menar ; ensages de fasa 3.

La proteccion es estada obtenguda sèt jorns après la segonda injeccion. Aquesta se fa 28 jorns après la primièra.

Las entrepresas preveson de fornir fins a 50 milions de dòsas de vaccin dins lo mond en 2020 e fins a 1,3 miliard en 2021.

Aquel vaccin demòra pr'aquò d'èsser omologat per las autoritats competentas.

En consequéncia d'aquela anóncia los mercats borsièrs de pel mond pujan fòrtament. Lo CAC 40 en França torna prene mai de 7 %.

La societat Pfizer es basada al Estats Unit. BioNTech es una societat europèa basada en Alemanha.


Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.