Lo còr de Carmat
Lo còr artificial de Carmat

Los còrs artificiala de Carmat an obtenguda la certifiacion CE

La societat Carmat obtenguèt en decembre de 2020 la certificacion CE de l'Union Europèa. Aquò li permetrà desenant de vendre los sieus còrs artificials dins los païses que reconeisson aquela certificacion.

Aquela decision marca la fin d'un primièr capítol dubèrt i a dotze ans e far d'aquel còrs artificial, un produch. Las primièras vendas se podràn debanar tre 2021.

Après lo periòde d'experimentacion es a l'industializacion de la producion que la societat se deu ara consacrar al delà de las recercas e dels desvolopaments.

Los còrs artificials de Carmat son emplegats sus de pacients que sofrisson d'insufiséncia cardiaca e qu'espèran una transplantacion.

L'insufiséncia cardiaca susven quand lo còr pòt pas pus emplir sa foncion essenciala : pompar lo sang e assegurar sa circulacion corrèctament dins l'organisme. Los besonhs metabolics de la persona que ne sofrís son pas satisfaches çò que met sa vida en dangièr.

L'aparelh de Carmat ven remplaçar lo còrs natural lo temps pel malaute de poder reçaupre un còrs natural.

La societat es basada en Illa de França. Es estada creada en 2008.


Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

Teatre : 'Geronimo' d'André Benedetto

Lo Geronimo de Benedetto

En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.