Lo còr de Carmat
Lo còr artificial de Carmat

Los còrs artificiala de Carmat an obtenguda la certifiacion CE

La societat Carmat obtenguèt en decembre de 2020 la certificacion CE de l'Union Europèa. Aquò li permetrà desenant de vendre los sieus còrs artificials dins los païses que reconeisson aquela certificacion.

Aquela decision marca la fin d'un primièr capítol dubèrt i a dotze ans e far d'aquel còrs artificial, un produch. Las primièras vendas se podràn debanar tre 2021.

Après lo periòde d'experimentacion es a l'industializacion de la producion que la societat se deu ara consacrar al delà de las recercas e dels desvolopaments.

Los còrs artificials de Carmat son emplegats sus de pacients que sofrisson d'insufiséncia cardiaca e qu'espèran una transplantacion.

L'insufiséncia cardiaca susven quand lo còr pòt pas pus emplir sa foncion essenciala : pompar lo sang e assegurar sa circulacion corrèctament dins l'organisme. Los besonhs metabolics de la persona que ne sofrís son pas satisfaches çò que met sa vida en dangièr.

L'aparelh de Carmat ven remplaçar lo còrs natural lo temps pel malaute de poder reçaupre un còrs natural.

La societat es basada en Illa de França. Es estada creada en 2008.


Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Ascendance Flight Technologies anóncia que 245 unitats de son avion ibrid son estadas precomandadas

L'Atea d'Ascendance Flight Technologies

La startup Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa oficializèt a la fin del mes de julhet de 2022, las primièras precomandas de son avion ibrid : son 245 Atea que son estats precomandats.

Estudi sus la Cançon de la Crosada

En 2015 sortissiá lo libre Lorsque la poésie fait le souverain, Étude sur la Chanson de la Croisade Albigeoise.

Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Airbus fabricarà tres moduls de servici de mai per Orion

Airbus EMS3

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.