AI

Recèrca en intelligéncia artificiala : projècte DEEL

Debutèt en 2018 a Tolosa lo projècte DEEL (DEpendable & Explainable Learning)

Menat per l'Institut de Recèrca e Tecnologia (IRT) Saint Exupéry aquel programa de recèrca a per objectiu de desvolopar e de rendre matures d'algoritmes d'intelligéncia artificiala dedicats als industrials de l'aeronautica, de l'espaci e dels sistèmas embarcats.

Aqueles algoritmes devon èssers fisablas e certificablas. Concernisson essencialament l'analisi dels images e lo posicionament.

Lo projècte associa d'industrials màger coma Airbus, Thales Avionics o encara la SNCF, e de grands laboratòris de recèrcas tolosencs. Las tecnologias desvolopadas auràn per vocacion d'èsser embarcadas dins d'avions, d'astronaus o de veïculs terrèstres.

Aquel trabalh de recèrca es menat en collaboracion amb de partenaris quebequeses. Lo projècte budgetat a 30 milions d'èuros es programat sus cinc ans.

Lo 17 de decembre de 2020 lo projècte DEEL foguèt integrat a l'ANITI, l'institut interdisciplinari consacrat a l'intellligéncia artificiala a Tolosa. ANITI es un acronim per Artificial and Natural Intelligence Toulouse Institute.

Los mòdes novèls de transpòrts que son a se desvolopar dempuèi qualques ans demandan aquelas tecnicas e Tolosa, es, al nivèl internacional, un dels centre màger per la produccion e la concepcion d'aqueles aparelhs novèls.

Lo pojècte DEEL a per vocacion de far de la vila un centre per la certificacion dels algoritmes necessaris per aqueles nòus mejans de transpòrt.


Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Vidèo : G. Couffignal sus 'La Santa Estela del centenari'

Couffignal

Conferéncia de G. Couffignal sus La Santa Estela del centenari.

Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt (1988)

Diccionaire occitan-français de Louis Alibert

Testimoniatge de Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt.

Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Lo telescòpi espacial Euclid es dins l'espaci

Lògo de la mission Euclid

Lo telescòpi espacial Euclid es estat mandat dins l'espaci lo dissabte 1èr de julhet de 2023.

Automobila : Mégane eVision

Renault eVision

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.