L'agéncia Espaciala Europèa (ESA) ven de realizar al mes de març de 2018 los primièrs tèsts d'un motor a propulsion plasma qu'emplega coma gaz l'aire.

La propulsion plasma es, dempuèi qualques ans, emplegada pels satellits. Aquò's una propulsion electrica. Lo gaz utilizat per generar lo plasma es generalament lo xenon, los ions escampats son pro pesuc çò que permet una bona eficacitat del sistèma de propulsion.

L'emplec de l'aire podriá permetre de limitar la carga embarcada suls satellits que son en orbita pro bassa e que navegan dins l'atmosfèra terrèstra (mens de 200 quilomètres d'altitud). Aital tot çò necite per los manténer en orbita seriá disponible en defòra dels satellits : l'electricitat provendriá dels panèls solars, lo gaz el seriá pres directament dins l'aire.

Una tala tecnologia permetriá d'augmentat la durada de vida d'aqueles satellits.

De notar que la color del plasma aquí es ròsa e non pas blava coma pel xenon. La color depend de la composition del gaz ionizat.

plasma

Motor ionic alimentat amb d'aire © ESA


SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Lo mistèri de la Montanha Negra'

Lo mistèri de la Montanha Negra

En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.

Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.