Lo X-59 de la NASA s'aprèsta

A la fin de l'an 2019, las administracions estatsunidencas an autrejat la construcion del X-59, l'avion supersonic e silenciós desvolopat per la NASA.

Lo primièr avion deuriá èsser assemblat en 2020 per un primièr vòl d'ensag en 2021.

Los conceptors de l'avion prometon que lo passatge al delà de la velocitat del son, que genèra lo famós « bang ! » supersonic, se farà quasi sens bruch : segon lor dire amb un simple « bruch sord ».

Lo desvolopament d'aquel avion se far dins l'encastre del projècte Low bomm flight demonstrator de la NASA.

L'objectiu es de poder a tèrme produsir un avion civil supersonic.

La produccion de l'aparelh es prevista a l'usina Skunk Works de Lockheed Martin.


Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Occitània en qualques mots

Detalh de la cobèrta 'L'Occitanie en 48 mots' d'Herve Terral

En 2014 sortissiá lo libre L'Occitanie en 48 mots d'Hervé Terral.

Sus la musica occitana anciana

Mondonville per Quentin de La Tour

Un article de Marcel Carrieres escrich en 1972 per la revista Vida Nòva numèro 5.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.