Ramblas Tolosa
Las ramblas de Tolosa en 2019 © Comuna de Tolosa

Ramblas de Tolosa

Après mai de tres ans de trabalhs las ramblas de Tolosa prenon formas.

Vertadièra alèa plantadas d'arbres aquela cracion transforma d'a fons las alèas Joan Jaurés pel plaser dels ciutadans del luòc e dels visitors. Son estadas inauguradas al mes de decembre de 2019.

Desenhadas per l'urbaniste Joan Busquets e pel païsagiste Michel Desvigne son estadas pensadas per pedons e ciclistes. Sus 60 mètres de larg, comptan pas que doas vias de circulacions per las veituras e una via ciclabla de cada costats. Al centre, una passetjada de 17 mètres de larg.

Las ramblas son plantadas de garrics, de manholièrs, de fraisses e d'autras esséncias encara. Son mai de 150 arbres que son estats plantats e quicòm coma 37 000 arbustes.

Doas òbras d'art son presentas : l'estatua de Pierre-Paul Riquet, conceptor del canal del Miègjorn. Estatua, que un còp restaurada, retrobèt son emplacament. E, novèla venguda, L'Homme à la tête de pomme, òbra de l'artista tolosan James Colomina.


Helion Energy, actor privat en fusion nucleara

Prototipe Polaris

La produccion d'electricitat mercés a la fusion de l'idrogèn es una de las solucions que permetràn deman d'aver denergia a un mendre còst e en quantitat.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Musica : Lo jai

Lo Jai - Musica Lemosina

En 1982 sortissiá lo disc de musicas tradicionalas del Lemosin del grop Lo Jai

Antonin Perbòsc : Fuòc nòu (1904)

Antòni Perbòsc

Article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.