Ramblas Tolosa
Las ramblas de Tolosa en 2019 © Comuna de Tolosa

Ramblas de Tolosa

Après mai de tres ans de trabalhs las ramblas de Tolosa prenon formas.

Vertadièra alèa plantadas d'arbres aquela cracion transforma d'a fons las alèas Joan Jaurés pel plaser dels ciutadans del luòc e dels visitors. Son estadas inauguradas al mes de decembre de 2019.

Desenhadas per l'urbaniste Joan Busquets e pel païsagiste Michel Desvigne son estadas pensadas per pedons e ciclistes. Sus 60 mètres de larg, comptan pas que doas vias de circulacions per las veituras e una via ciclabla de cada costats. Al centre, una passetjada de 17 mètres de larg.

Las ramblas son plantadas de garrics, de manholièrs, de fraisses e d'autras esséncias encara. Son mai de 150 arbres que son estats plantats e quicòm coma 37 000 arbustes.

Doas òbras d'art son presentas : l'estatua de Pierre-Paul Riquet, conceptor del canal del Miègjorn. Estatua, que un còp restaurada, retrobèt son emplacament. E, novèla venguda, L'Homme à la tête de pomme, òbra de l'artista tolosan James Colomina.


Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Primièrs ensages in situ pel motor Vulcain d'Ariane 6 a Kourou

Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.