Projècte Iconic

Lo Cap d'Agde se torna dessenhar

Lo Cap d'Agde, via un projècte ambiciós d'arquitectura, se torna dessenhar. L'estacion balneària venguda simbòl del desvolopament toristic dels ans 1960 en Occitània, prevei de tornar agençar la siá dintrada.

Sus dètz ectaras tres projèctes son prevists : un palais dels congrèsses, un casino e Iconic : un ensemble de lotjaments e de comèrcis.

Per Iconic, es lo grop Kaufman and Broad, en copromocion amb lo promotor Helyxir (especializat dins lo naut de gama), e l'arquitècte Jean-Michel Wilmotte que son estats causits per la Vila d'Agde. Quatre bastiments circulars en anfiteatre, cadun centrat sus un illòt vegetal, seràn bastits.

Una arquitectura ambiciosa que a per vocacion de venir un dels simbòls de la vila.

La construccion del casino e del palais dels congrèsses, ela, se farà jos la supervision del cabinet montpelhierenc A+ Architecture. Deuriàn èsser liurats en 2018.

Aqueles tres projèctes representan un investiment global d'environ 130 milions d'èuros : 90 milions per Iconic, 17 pel palais dels congrèsses, 4 pel casino, 18 per los amainatgaments e equipaments publics associats.

 

 


Intelligéncias artificialas : Anthropic comunica

Article Anthropic junh de 2026

La societat Anthropic publiquèt lo 4 de junh de 2026 un article per informar sus los potencials de son agent IA Claude.

Eurosuit : vestit espacial intraveïcular europèu

Eurosuit

L'astronau espaciala Dragon que s'estaquèt a l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS) lo dimenge 17 de mai de 2026 conteniá la combinason dicha Eurosuit.

Robèrt Lafont : a prepaus de la mòrt del general de Gaulle

Glèisa Nòstra Dòna de París lo 12 de novembre de 1970

En 1970 morissiá lo general de Gaulle. Dins lo numèro 22 de la revista Viure, Robèrt Lafont tornava sus l'eveniment.

Sul libre 'Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »'

Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »

Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.