Projècte Iconic

Lo Cap d'Agde se torna dessenhar

Lo Cap d'Agde, via un projècte ambiciós d'arquitectura, se torna dessenhar. L'estacion balneària venguda simbòl del desvolopament toristic dels ans 1960 en Occitània, prevei de tornar agençar la siá dintrada.

Sus dètz ectaras tres projèctes son prevists : un palais dels congrèsses, un casino e Iconic : un ensemble de lotjaments e de comèrcis.

Per Iconic, es lo grop Kaufman and Broad, en copromocion amb lo promotor Helyxir (especializat dins lo naut de gama), e l'arquitècte Jean-Michel Wilmotte que son estats causits per la Vila d'Agde. Quatre bastiments circulars en anfiteatre, cadun centrat sus un illòt vegetal, seràn bastits.

Una arquitectura ambiciosa que a per vocacion de venir un dels simbòls de la vila.

La construccion del casino e del palais dels congrèsses, ela, se farà jos la supervision del cabinet montpelhierenc A+ Architecture. Deuriàn èsser liurats en 2018.

Aqueles tres projèctes representan un investiment global d'environ 130 milions d'èuros : 90 milions per Iconic, 17 pel palais dels congrèsses, 4 pel casino, 18 per los amainatgaments e equipaments publics associats.

 

 


Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Extrach del libre de Josèp Maffre 'Lo conse malgrat el'

Cencha de conse

Un tèxt publicat dins la revista Lo Gai Saber en 1939.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.