Projècte Iconic

Lo Cap d'Agde se torna dessenhar

Lo Cap d'Agde, via un projècte ambiciós d'arquitectura, se torna dessenhar. L'estacion balneària venguda simbòl del desvolopament toristic dels ans 1960 en Occitània, prevei de tornar agençar la siá dintrada.

Sus dètz ectaras tres projèctes son prevists : un palais dels congrèsses, un casino e Iconic : un ensemble de lotjaments e de comèrcis.

Per Iconic, es lo grop Kaufman and Broad, en copromocion amb lo promotor Helyxir (especializat dins lo naut de gama), e l'arquitècte Jean-Michel Wilmotte que son estats causits per la Vila d'Agde. Quatre bastiments circulars en anfiteatre, cadun centrat sus un illòt vegetal, seràn bastits.

Una arquitectura ambiciosa que a per vocacion de venir un dels simbòls de la vila.

La construccion del casino e del palais dels congrèsses, ela, se farà jos la supervision del cabinet montpelhierenc A+ Architecture. Deuriàn èsser liurats en 2018.

Aqueles tres projèctes representan un investiment global d'environ 130 milions d'èuros : 90 milions per Iconic, 17 pel palais dels congrèsses, 4 pel casino, 18 per los amainatgaments e equipaments publics associats.

 

 


Junh de 2023 : las vendas de veituras electricas despassan las dels diesèls dins l'Union Europèa

BMW i3

Segon las donadas de l'ACEA, l'Associacion dels Constructors Europèus d'Automobilas, las vendas de veituras electricas al mes de junh de 2023 despassèron las de las veituras equipadas d'un motor diesèl.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Lenga occitana, beluga de l'espèr

Belugas

Un tèxt del jornal La Beluga (Tarn e Garona), agost de 2008.

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.