Ramblas Tolosa
Las ramblas de Tolosa en 2019 © Comuna de Tolosa

Ramblas de Tolosa

Après mai de tres ans de trabalhs las ramblas de Tolosa prenon formas.

Vertadièra alèa plantadas d'arbres aquela cracion transforma d'a fons las alèas Joan Jaurés pel plaser dels ciutadans del luòc e dels visitors. Son estadas inauguradas al mes de decembre de 2019.

Desenhadas per l'urbaniste Joan Busquets e pel païsagiste Michel Desvigne son estadas pensadas per pedons e ciclistes. Sus 60 mètres de larg, comptan pas que doas vias de circulacions per las veituras e una via ciclabla de cada costats. Al centre, una passetjada de 17 mètres de larg.

Las ramblas son plantadas de garrics, de manholièrs, de fraisses e d'autras esséncias encara. Son mai de 150 arbres que son estats plantats e quicòm coma 37 000 arbustes.

Doas òbras d'art son presentas : l'estatua de Pierre-Paul Riquet, conceptor del canal del Miègjorn. Estatua, que un còp restaurada, retrobèt son emplacament. E, novèla venguda, L'Homme à la tête de pomme, òbra de l'artista tolosan James Colomina.


L'ë-C3 de Citroën arriba

Citroën ë-C3

Es en venda la ë-C3 de Citroën. Presentada a la fin de l'an 2023 la pichona electrica Citroën èra esperada. Ven enriquir l'ofèrta en pichonas veituras electricas.

Energia : un malhum per l'idrogèn en Euròpa del nòrd

Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC)

Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).

Antonin Perbòsc : Fuòc nòu (1904)

Antòni Perbòsc

Article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904.

Venècia : extrach del roman 'Mièja-Gauta'

Masqueta

Extrach del roman Mièja-Gauta de Max Roqueta paregut en 2010 a las edicions Trabucaire.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.