Ramblas Tolosa
Las ramblas de Tolosa en 2019 © Comuna de Tolosa

Ramblas de Tolosa

Après mai de tres ans de trabalhs las ramblas de Tolosa prenon formas.

Vertadièra alèa plantadas d'arbres aquela cracion transforma d'a fons las alèas Joan Jaurés pel plaser dels ciutadans del luòc e dels visitors. Son estadas inauguradas al mes de decembre de 2019.

Desenhadas per l'urbaniste Joan Busquets e pel païsagiste Michel Desvigne son estadas pensadas per pedons e ciclistes. Sus 60 mètres de larg, comptan pas que doas vias de circulacions per las veituras e una via ciclabla de cada costats. Al centre, una passetjada de 17 mètres de larg.

Las ramblas son plantadas de garrics, de manholièrs, de fraisses e d'autras esséncias encara. Son mai de 150 arbres que son estats plantats e quicòm coma 37 000 arbustes.

Doas òbras d'art son presentas : l'estatua de Pierre-Paul Riquet, conceptor del canal del Miègjorn. Estatua, que un còp restaurada, retrobèt son emplacament. E, novèla venguda, L'Homme à la tête de pomme, òbra de l'artista tolosan James Colomina.


Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Sul libre 'Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »'

Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »

Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

GenF : actor europèu en fusion

GenF

Thales, leader mondial dels lasers de granda poténcia, inaugurèt lo dijòus 15 de mai de 2025 a Le Barp (Bordèu), la societat GenF.