L'Arbre Blanc
L'immòble L'Arbre Blanc a Montpelhièr © OXO

Lo pus polit immòble del mond es a Montpelhièr

Segon los lectors del site dedicat a l'arquitectura ArchDaily lo pus polit immòble d'abitacion del mond es en Occitània, a Montpelhièr.

Son 95 000 internautes a aver votat. An causit L'Arbre Blanc.

Lo bastiment de 17 estatges e de mai de cent lotjaments aviá ja fach parlar del per son inauguracion en 2019. Es estat concebut per Sou Fujomito, Manal Rachdi, Nicolas Laisné e Dimitri Roussel

Aquel projècte fa part d'una tièra de tres « foliás ».

La primièra inaugurada en 2017 es la Folie divine de Farshid Moussavi. La tresena es Hight Roch actualament en construcion : una torre concebuda per l’agéncia Brenac & Gonzalez e Associés.


Astronomia : lo telescòpi James Webb es dins l'espaci

Ariane 5 lo 25/12/2021

Lo dissabte 25 de decembre de 2021 dempuèi lo centre espacial de Kourou en Guaiana, es estat mandat dins l'espaci lo telescòpi James Webb (JWST).

Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Defensa : definicion del carri armat europèu de deman

Main Ground Combat System

Lo projècte desvolopat per França e Alemanha avent per vocacion de desvolopar lo carri armat del futur intra dins sa fasa finala.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Energia nucleara : lo president Macron vòl desvolopar la produccion de pichons reactors a fission

Nuward

Lo dimars 12 d'octobre de 2021, lo president francés Emmanuel Macron presentava lo plan France 2030. Aqueste prevei d'investiments a nautor d'1 miliard d'èuro dins l'energia nucleara a fission.