L'Arbre Blanc
L'immòble L'Arbre Blanc a Montpelhièr © OXO

Lo pus polit immòble del mond es a Montpelhièr

Segon los lectors del site dedicat a l'arquitectura ArchDaily lo pus polit immòble d'abitacion del mond es en Occitània, a Montpelhièr.

Son 95 000 internautes a aver votat. An causit L'Arbre Blanc.

Lo bastiment de 17 estatges e de mai de cent lotjaments aviá ja fach parlar del per son inauguracion en 2019. Es estat concebut per Sou Fujomito, Manal Rachdi, Nicolas Laisné e Dimitri Roussel

Aquel projècte fa part d'una tièra de tres « foliás ».

La primièra inaugurada en 2017 es la Folie divine de Farshid Moussavi. La tresena es Hight Roch actualament en construcion : una torre concebuda per l’agéncia Brenac & Gonzalez e Associés.


Signatura d'un acòrd entre The Exploration Company e Axiom Space

Nyx, The Exploration Company

Lo 12 de setembre de 2023 The Exploration Company e Axiom Space signèran un acòrd de collaboracion.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

Los mots de milhau

En 2015 sortissiá lo libre de Martine e Jacques Astor, Los mots de Millau.

Robèrt Lafont : a prepaus de la mòrt del general de Gaulle

Glèisa Nòstra Dòna de París lo 12 de novembre de 1970

En 1970 morissiá lo general de Gaulle. Dins lo numèro 22 de la revista Viure, Robèrt Lafont tornava sus l'eveniment.

Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.