L'ERO
L'ERO tal qu'imaginat per son conceptor © Airbus

Lo veïcul que tornarà los escapolons del sòl marcian serà concebut e fabricat a Tolosa

La societat Airbus es estada causida per L'ESA (European Space Agency) per tornar menar sus Tèrra d'escapolons del sòl marcian.

La societat serà responsabla de la concepcion e de la realizacion del çò dich ERO (Earth Return Orbiter) dins l'encastres de la mission MSR (Mars Sample Return) bailejada per l'ESA e la NASA.

L'anóncia es estada facha lo 14 d'octobre de 2020. L'astronau sarà fabricada a Tolosa.

Lo robòt que permetrà d'amassar las ròcas serà el tanben concebut e fabricat per Airbus a per nom SFR (Sample Fetch Rover).

La mission Mars Sample Return de cinc ans deu debutar en 2026. La fusada emplegada pel mandadís serà una Ariane 6.


Isar Aerospace desrevelha lo sector espacial europèu

Spectrum, Isar Aerospace

Fondada en 2018 per d'estudiants de l'universitat tecnica de Munich en alemanha, la societat Isar Aerospace desvolopa de minifusadas.

Primièr vòl amb de passatgièrs per Virgin Galactic

Lo VSS Unity lo 11/07/2021

Lo dimenge 11 de julhet de 2021 la societat Virgin Galactic mandèt en nauta altitud quatre passatgièrs.

Patrici Pojada sus l'aranés e l'occitan general

L'aranés e l'occitan general

En 2010 la generalitat de Catalonha publicava quatre estudis sus l'aranés e l'occitan general.

Sus la Cançon de Santa Fe

Letrina Cançon de Santa Fe

Un article de la revista La Cigalo Narbouneso (abril de 1927, pagina 49). Autor : P. Albarel. L'ortografia del tèxt es estada corregida.

Virgin Galactic desvela lo VSS Imagine

Lo VSS Imagine

A la fin del mes de març de 2021 la societat Virgin Galactic desvelèt son vaissèl lo VSS Imagine.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

SpinLaunch o l'autre biais de mandar de satellits en orbita

Fronda de SpinLaunch en 2021

La societat SpinLaunch basada a Long Beach als Estats Units desvolopa un novèl mejan per mandar de satellits en orbita.

Tolosa e los iperlops : HTT lèva lo pè

HTT a Francazal, Tolosa

En 2017 la societat Hyperloop Transportation Technologies (HTT) que desvolopa d'iperlops s'installava a Tolosa. En 2019 lo montatge d'una primièra pista d'ensag sul site de Francazal èra acabat. Los dirigents de la societat prevesián de ne construïr una segonda a proximitat. Los accòrds qu'aviá HTT amb la metropòli de Tolosa per la poder bastir son estats resilhats a la fin de 2021.