AI

Recèrca en intelligéncia artificiala : projècte DEEL

Debutèt en 2018 a Tolosa lo projècte DEEL (DEpendable & Explainable Learning)

Menat per l'Institut de Recèrca e Tecnologia (IRT) Saint Exupéry aquel programa de recèrca a per objectiu de desvolopar e de rendre matures d'algoritmes d'intelligéncia artificiala dedicats als industrials de l'aeronautica, de l'espaci e dels sistèmas embarcats.

Aqueles algoritmes devon èssers fisablas e certificablas. Concernisson essencialament l'analisi dels images e lo posicionament.

Lo projècte associa d'industrials màger coma Airbus, Thales Avionics o encara la SNCF, e de grands laboratòris de recèrcas tolosencs. Las tecnologias desvolopadas auràn per vocacion d'èsser embarcadas dins d'avions, d'astronaus o de veïculs terrèstres.

Aquel trabalh de recèrca es menat en collaboracion amb de partenaris quebequeses. Lo projècte budgetat a 30 milions d'èuros es programat sus cinc ans.

Lo 17 de decembre de 2020 lo projècte DEEL foguèt integrat a l'ANITI, l'institut interdisciplinari consacrat a l'intellligéncia artificiala a Tolosa. ANITI es un acronim per Artificial and Natural Intelligence Toulouse Institute.

Los mòdes novèls de transpòrts que son a se desvolopar dempuèi qualques ans demandan aquelas tecnicas e Tolosa, es, al nivèl internacional, un dels centre màger per la produccion e la concepcion d'aqueles aparelhs novèls.

Lo pojècte DEEL a per vocacion de far de la vila un centre per la certificacion dels algoritmes necessaris per aqueles nòus mejans de transpòrt.


Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Conte : 'Lo meu ostal' de Joan Bodon

Plancat

Lo recuèlh Contes del meu ostal de Joan Bodon sortiguèt en 1951.

Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».