AI

Recèrca en intelligéncia artificiala : projècte DEEL

Debutèt en 2018 a Tolosa lo projècte DEEL (DEpendable & Explainable Learning)

Menat per l'Institut de Recèrca e Tecnologia (IRT) Saint Exupéry aquel programa de recèrca a per objectiu de desvolopar e de rendre matures d'algoritmes d'intelligéncia artificiala dedicats als industrials de l'aeronautica, de l'espaci e dels sistèmas embarcats.

Aqueles algoritmes devon èssers fisablas e certificablas. Concernisson essencialament l'analisi dels images e lo posicionament.

Lo projècte associa d'industrials màger coma Airbus, Thales Avionics o encara la SNCF, e de grands laboratòris de recèrcas tolosencs. Las tecnologias desvolopadas auràn per vocacion d'èsser embarcadas dins d'avions, d'astronaus o de veïculs terrèstres.

Aquel trabalh de recèrca es menat en collaboracion amb de partenaris quebequeses. Lo projècte budgetat a 30 milions d'èuros es programat sus cinc ans.

Lo 17 de decembre de 2020 lo projècte DEEL foguèt integrat a l'ANITI, l'institut interdisciplinari consacrat a l'intellligéncia artificiala a Tolosa. ANITI es un acronim per Artificial and Natural Intelligence Toulouse Institute.

Los mòdes novèls de transpòrts que son a se desvolopar dempuèi qualques ans demandan aquelas tecnicas e Tolosa, es, al nivèl internacional, un dels centre màger per la produccion e la concepcion d'aqueles aparelhs novèls.

Lo pojècte DEEL a per vocacion de far de la vila un centre per la certificacion dels algoritmes necessaris per aqueles nòus mejans de transpòrt.


Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Cinquen ensag del Starship

Cinquen ensag del Starship 13 octobre de 2024

Se debanèt lo dimenge 13 d'octobre de 2024 lo cinquen ensag del Starship de SpaceX.

'Los tres gendres del paure òme' : presentacion de Domenja Blanchard

Los tres gendres del paure òme

En 2008 sortissiá lo libre d'Ives Roqueta Los tres gendres del paure òme.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.

Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Espaci : ArianeGroup desvoloparà una fusada reütilizabla

Themis ArianeGroup 2021

Lo diluns 6 de decembre de 2021 alara en desplaçament sul site ArianeGroup de Vernon en Normandia, lo ministre francés de l'economia, Bruno Le Maire, anoncièt que la societat anava desvolopar una fusada reütilizabla.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».