Volocity
Dessenh del Volocity © Volocopter

L'aeropòrt de Pontoise en Illa de França s'organiza dempuèi qualque temps per venir lo luòc d'experimentacion privilegiat dels nòus veïculs de desplacament diches : taxis volants.

Es lo Volocity, prototip de la societat alemanda Volocopter, que tre lo mes de junh de 2021 deuriá debutar sos ensages sul site.

Son un trentenat d'actors del domèni que son estats seleccionats per trabalhar sus l'aerodròm.

Al nivèl de las entrepresas que desvolopan de veïculs, son estats seleccionats :

Al delà dels veïculs, son totas las infrastructuras que son de tornar pensar emai los mejans d'integracions d'aquels novèls pichons avions dins l'espaci aerian.

De demonstracions en condicions realas son previstas tre los jòcs olimpics de 2024. Una ofèrta comerciala seriosa podriá debutar en 2030.

Lo relarg parisenc es potencialament considerat pels actors del sector coma un dels mai gròs mercats europèus.


Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

Sul libre 'Composition Française' de Mona Ozouf

Après la sortida del libre de Mona Ozouf Composition Française Joan-Guilhem Roqueta ne fasiá la critica.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.